Selecciona Edició
Connecta’t

Joan Margarit, premi Reina Sofia de Poesia Iberoamericana

L'autor d'‘Edat roja’ és el segon poeta en català que obté el guardó més important del gènere

Joan Margarit, fotografiat el 4 de gener a Sant Just Desvern.
Joan Margarit, fotografiat el 4 de gener a Sant Just Desvern.

Joan Margarit ha obtingut el Premi Reina Sofia de Poesia Iberoamericana, el més important del gènere, dotat amb 42.100 euros. Nascut a Sanaüja, Lleida, el 1938, és el segon autor en català que el guanya. El primer va ser, el 2000, Pere Gimferrer. Tots dos van publicar els seus primers llibres en castellà per escriure després en la seva llengua materna. Tots dos, no obstant això, han tingut una presència constant en les literatures de totes dues llengües. Després de publicar alguns dels seus títols en edicions directament bilingües –Estació de França (1999) o Joana (2002)–, Margarit acostuma ara a editar els seus poemaris en castellà pocs mesos després de treure'ls en català, com ha fet amb el més recent: Un hivern fascinant (Proa/Visor).

Aquest títol va veure la llum originalment el 2017, gairebé alhora que la col·lecció Austral llançava en butxaca les 900 pàgines de la seva poesia completa traduïda al castellà amb un llarg pròleg de José-Carlos Mainer i una introducció de l'autor en la qual recordava que es va estrenar com a poeta als 16 anys, quan vivia a Santa Cruz de Tenerife. La seva família s'havia instal·lat a Canàries el 1954 seguint el pare, arquitecte, que treballava en un departament amb un nom que sembla un títol del fill: Regions Devastades. De tornada a Catalunya, Margarit es va instal·lar definitivament a Barcelona el 1961. Allà va estudiar arquitectura, professió que va exercir fins a la jubilació. Va ser el responsable de calcular l'estructura de les obres de la Sagrada Família i va exercir com a catedràtic d'aquesta mateixa matèria a l'Escola Tècnica Superior de la capital catalana. El 2005 va escriure un llibre titulat precisament així: Càlcul d'estructures.

No és estrany, doncs, que sempre hagi atribuït a la poesia les virtuts que el seu mestre José Antonio Coderch atribuïa a l'arquitectura: “Una casa no ha de ser ni independent, ni feta en va, ni original, ni sumptuosa”. Aquesta frase encapçala, de fet, l'últim llibre publicat fins ara per Joan Margarit: Per tenir casa cal guanyar la guerra, les seves memòries d'infantesa, que van veure la llum l'any passat.

En la seva defensa del guardó, Victor García de la Concha ha qualificat Margarit com "el gran artífex de la poesia com a instrument moral". "És un premi que celebra la capacitat d'inclusió de la poesia i de les llengües", ha afegit Ricardo Rivera, rector de la Universitat de Salamanca, entitat convocant en col·laboració amb Patrimoni Nacional. Considerat el Cervantes de la poesia, els últims tres guanyadors han estat el veneçolà Rafael Cadenas (2018), la nicaragüenca Claribel Alegría (2017), el lleonès Antonio Colinas (2016) i la uruguaiana Ida Vitale (2015). La llista la va obrir el xilè Gonzalo Rojas el 1992.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ