Selecciona Edició
Connecta’t

Quan la Creu de Sant Jordi és una creu

Núria de Gispert se suma a Fèlix Millet o Enric Marco, que van haver de retornar la condecoració

Félix Millet, Enric Marco, Rosa M. Sardà i Núria de Gispert.
Félix Millet, Enric Marco, Rosa M. Sardà i Núria de Gispert.

Quan l'expresidenta del Parlament Núria de Gispert va obrir el seu compte de Twitter el setembre del 2015 no es podia imaginar que acabaria sent la seva creu. Els comentaris que ha fet De Gispert a les xarxes socials, molts d'ells vexatoris, contra membres de l'oposició li han fet perdre la més alta distinció que atorga la Generalitat, la Creu de Sant Jordi.

La decisió de concedir el preuat guardó a De Gispert de seguida va generar tanta polèmica com algunes de les seves piulades, també l'última, que va fer poc després que li concedissin la distinció, en què associava amb "porcs" Juan Carlos Girauta i Inés Arrimadas (Cs) i Enric Millo i Dolors Montserrat (PP). ERC va criticar els comentaris de l'exdirigent d'Unió i el PSC va portar al Parlament una proposta perquè no se li atorgués la Creu. Enmig d'aquesta polèmica, De Gispert, “assumint els seus errors”, va posar dilluns a la disposició del president Quim Torra la Creu de Sant Jordi, un guardó sense dotació econòmica, que encara no havia rebut. Torra no va trigar ni mig segon a recollir l'oferiment i De Gispert s'ha quedat sense aquest guardó, que li “feia molta il·lusió”, però sí que conserva el seu compte de Twitter.

D'altres sí que van arribar a tenir a les vitrines de casa el guardó, que, no obstant això, va acabar retornat al Palau de la Generalitat. Un dels exemples és Enric Marco, expresident de l'Agrupació Amical Mauthausen, que va rebre la Creu el 2001 i el 2005 es va destapar que no havia estat mai internat en un camp de concentració nazi: durant 30 anys havia mentit explicant amb tots els ets i uts la seva suposada supervivència al camp de Flossenbürg. Destapat l'escàndol, Marco va renunciar als seus càrrecs a l'Amical Mauthausen i, abans que la Generalitat li retirés la Creu, la va lliurar ell mateix al Palau de la Generalitat amb una carta en què demanava disculpes al llavors president, Pasqual Maragall, per haver mentit.

El 2010, l'expresident del Palau de la Música, Fèlix Millet, va retornar a la Generalitat la Creu de Sant Jordi que li havia estat concedida per Jordi Pujol el juliol del 1999. Tres mesos abans la Generalitat havia revocat, mitjançant un decret, la condecoració de qui llavors era el principal imputat pel desviament de fons del Palau de la Música, que va acabar sent condemnat el 2018.

El cas de Rosa Maria Sardà

L'actriu Rosa Maria Sardà va retornar la condecoració sense que ningú l'hi demanés. Ho va fer el 24 de juliol del 2017, mesos abans del referèndum independentista il·legal de l'1 d'octubre. Sardà la va lliurar a un funcionari del Palau de la Generalitat amb una nota que deia que “ateses les circumstàncies” no es considerava mereixedora de la distinció. En una entrevista a EL PAÍS va assegurar que va retornar la distinció, que li van lliurar el 1994, perquè l'hi havia donat un “corrupte". "Si no penses com ells, et consideren un mal català i, per tant, vaig pensar que no era digna d'aquest guardó”, va afirmar l'artista.

Sardà també va dir que, una vegada lliurada la Creu, quan arribi el moment, s'estalviaran l'esquela que la Generalitat contracta a la premsa quan mor una persona amb aquesta condecoració. La periodista Maruja Torres, que va rebre el 2004 la distinció, després de la polèmica de Sardà va publicar una piulada assegurant que no retornaria la seva Creu perquè no sabia on l'havia posat. Torres va acabar la piulada dient: “Renuncio a les putes esqueles”.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ