Incertesa de les recomposicions
Seria una ingenuïtat donar per fet que el constitucionalisme a Catalunya està revitalitzat, igual que donar per descomptat que aquesta hipotètica nova ERC entrarà en els postulats de la lleialtat a la norma i la llei
El nou electrocardiograma polític després de les eleccions generals no resta incògnita al resultat de les properes municipals, autonòmiques i europees. Les recomposicions poden perfilar amb més precisió l’estat d’ànim de l’electorat però també, cada vegada més, causen incertesa. No es tracta únicament d’enyorar el bipartidisme –d’altra banda, no liquidat per del tot–, però la veritat és que els vectors que entrellaçaven el centre, en l’alternança entre centre-dreta i centre-esquerra, contribuïen a refermar el sistema de la democràcia formal en contraposició al panorama fragmentari que engendren els extrems.
Si és cert que Pedro Sánchez pretén governar en solitari, el preu del suport parlamentari d’Unides Podem pot ser estratosfèric. Segons els analistes, això vol dir més impostos i més intervencionisme. Mentre que el PSOE intentaria suavitzar les aparences de la seva política fiscal, Unides Podem buscarà presentar un escenari en què, gràcies a la seva pressió, abaixaran els impostos als qui tenen menys capacitat adquisitiva i els apujaran per retallar els beneficis dels qui en tenen més, com si no sabéssim que al final els qui pateixen la pressió fiscal són sempre els mateixos: classes mitjanes, autònoms, professionals. A Catalunya no sembla que importi en quin mesura les dinàmiques econòmiques es veurien afectades, en tot cas, per la taxa Tobin o la taxa Google. Aquest és un els efectes freqüents d’una recomposició. Encara que estigui a la baixa, Podem pot incidir en la cotització de l’Íbex, de la mateixa manera que Vox introdueix en part un nou llenguatge, que inicialment ha tingut el seu eco mimètic en el conjunt del centredreta.
Si Sánchez pretén governar en solitari, el preu del suport d'Unides Podem pot ser estratosfèric
En el cas d’una alcaldia barcelonina d’ERC, és molt incert saber cap on porta tant d’aventurisme històric ni què significa per a la ciutadania, igual que el biaix de les eleccions a la Cambra de Comerç de Barcelona. ERC ha estat parca en qualsevol formulació d’un futur per a Barcelona, a diferència de Manuel Valls. ERC està pendent d’altres coses, com de costum, i li importa més entestar-se en una república catalana independent que no pas oferir ordre públic, seguretat jurídica i convivència. De nou, una recomposició provoca inestabilitat, com passa amb ERC. El seu avantatge electoral ara requereix estar pendents, no de Waterloo ni de la presidència inqualificable de Quim Torra, sinó dels gestos del diputat Rufián o de si el seu partit critica o no la concessió de la Creu de Sant Jordi a Núria de Gispert, versió exponencial i femenina de l’aiatol·là. El presumpte pragmatisme del que ha estat una nova ERC és el resultat més rellevant d’una recomposició política, a l’espera que Oriol Junqueras basteixi a la seva cel·la els pros i contres de l’èxit electoral i si convé que la hipotètica moderació d’ERC passi de les insinuacions a la definició. Si abandona la unilateralitat de manera programàtica i verificable, quin serà el grau de decepció en la massa independentista? D’una banda, la claredat de vegades atreu més vots; de l’altra, l’ambigüitat també té els seus avantatges. De totes maneres, costa imaginar que ERC acabi sotmetent la seva proposta d’independència a la normativa constitucional que va posar fi al pla Ibarretxe, dit sigui de passada, en gran benefici electoral del PNB, segons hem vist. Al mostrador, opció tercer estatut.
ERC està pendent d’altres coses: li importa més entestar-se en una república catalana independent
Si assumim un afebliment electoral del constitucionalisme a Catalunya –a costa del que Pedro Sánchez cedeixi, pacti o veti–, amb ERC substituint CiU hi ha qui suposa que tornem a la tesi del “pal de paller” i a la recuperació de l’espai del catalanisme moderat. Més aviat ens trobaríem en una circumstància antitètica perquè la credibilitat d’ERC és escassa. Per descomptat, reapareixeran els centenars d’alcaldes agitant la vara, en celebració d’una victòria que lliuraria a ERC molt de poder a les diputacions i, per tant, disponibilitat pressupostària. Mentrestant, fins que no s’esvaeixin tantes incògnites, els riscos per a l'ordre constitucional mantenen la seva gravetat. No sembla que les eleccions municipals comportin reequilibri. Més aviat, el càlcul és què tenint en compte els resultats de les generals, regirà l'efecte bandwagon, és a dir, reiterar, o fins i tot incrementar, la recomposició explícita en els resultats del diumenge 28. Seria una ingenuïtat donar per fet que el constitucionalisme a Catalunya està revitalitzat, igual que donar per descomptat que aquesta hipotètica nova ERC entrarà en els postulats de lleialtat a la norma i la llei. La partida torna a començar.
