Selecciona Edició
Connecta’t

Enganxats al cigarro a la presó

Quatre Camins estrena un programa contra el tabaquisme als centres penitenciaris, on tres de quatre presos fumen

Un pres fumant al pati de Quatre Camins.
Un pres fumant al pati de Quatre Camins.

"Bea, estimada”, exclama Driss Khorsi, sobre la infermera Beatriz Armenteros, que fa un mes i mig que l'ajuda a deixar de fumar. “Al final em vaig dir ‘aquesta dona s'està preocupant per mi’”, explica a la infermeria de la presó de Quatre Camins sobre els elements que l'han esperonat a deixar el tabac. Driss tenia només una por: engreixar-se. Fa sis anys pesava 137 quilos. “Vaig anar a veure el monitor de gimnàs i em va convèncer que no m'engreixaria”. Així ha estat: avui pesa 88 quilos, fins i tot menys que quan va començar. En la seva família li deien el “pudent”, fa broma, perquè era l'únic que fumava. Dilluns van veure el nou Driss, desenganxat del tabac, en el seu primer permís després de 14 anys tancat per homicidi.

Els departaments de Justícia i Salut s'han proposat lluitar contra el tabaquisme a les presons amb el primer programa pilot que s'implantarà a partir del 31 de maig, Dia Mundial Sense Tabac, a Quatre Camins. El que podria semblar l'últim dels problemes d'un pres és de vegades un forat, i no només de fum. “Hi ha gent ofegada amb el deute del tabac: de 2 a 10 paquets”, explica Hicham Mezroui, de 25 anys. Quan no tenen tabac, alguns interns en demanen als qui en tenen, com una meda de banca, però toca retornar-los amb interessos. El cigarro és una “moneda de canvi”.

L'infermer Javier Calvo ho escolta fent que sí amb el cap. De la seva experiència a Quatre Camins, explica que els presos fumen sobretot quan estan sols a la cel·la, on passen moltes hores tancats. A les presons catalanes, el 75% dels presos fuma, el triple de la mitjana a Catalunya. “Tres de cada quatre”, subratlla en roda de premsa a Quatre Camins la consellera de Justícia, Ester Capella. Es tracta d'un pla personalitzat per als interns i una nova filosofia, amb cel·les sense fum per a tots els presos que ho demanin, amb la intenció de tenir cura també de qui no fuma.

Tots els interns entrevistats asseguren que tancats fumen més. “El que no fumava, fuma; el que ho havia deixat, hi torna; el que fumava, fuma més”, resumeix la infermera Armenteros. Alguns ja arriben amb un bagatge complicat, com Julio Ortega, de 59 anys. Va començar als “tres o quatre” anys menjant-se les burilles. Als 12, “ja anava amb el paquet a la butxaca”. Ara està satisfet: ha passat de dos paquets diaris a dos o tres setmanals, diu, mentre tapa amb el tap d'un boli un cigarro que ha encès un moment. Fumar és també una manera de passar l'estona per a les persones com ell, que fa 14 anys que és a la presó per un doble assassinat i encara li queden un parell per sortir.

“El tabac és un lladre”, resumeix E. M, de 49 anys. Si l'esperança de vida és de 86, diu, “et pren almenys 20 anys”. I amb aquesta filosofia està disposat al fet que a ell no li passi. Encara està lluny —es fuma un paquet diari—, però té la voluntat. “Quan fumo, omplo el buit de la gana”, admet. Oriol Serra, tècnic d'esport, creu que la clau és que comencin a fer esport i així s'adonin que necessiten deixar de fumar: “El tabac és l'últim dels mals hàbits que s'abandona”.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >