_
_
_
_
_

La divisió amenaça la Cambra de Comerç

Enric Crous, Ramon Masià i Carlos Tusquets enfilen enfrontats la recta final de les eleccions a l'organisme

Dani Cordero
Cámaras de comercio Barcelona
Façana de la seu històrica de la Cambra de Comerç de Barcelona.ALBERT GARCIA

Des de les seves darreres eleccions, cap al 2010, el seu pressupost s’ha reduït a la meitat. El seu protagonisme també s’ha desdibuixat entre una amalgama d’associacions noves. I el seu futur queda per veure. Però tot això no sembla que importi en les eleccions que la Cambra de Comerç de Barcelona celebra aquests dies. Tres candidats a president de l’entitat, dues candidatures més (una de l’ANC i una altra de la plataforma femenina 50a50) que volen influir en l’elecció d’aquesta presidència, contenciosos previs, un sistema nou de votació electrònic nascut en la polèmica i l’amenaça que, quan s’hagin conegut, els resultats siguin impugnats. Les eleccions de la Cambra han esdevingut un garbuix, el més gran de la seva història.

Más información
La Cambra de Comerç, al punt de mira de l’independentisme

El seu desenllaç es començarà a conèixer dimecres a la nit, quan s’hagi conclòs l’últim dia de les votacions presencials per escollir 40 dels 60 seients o epígrafs que compondran el ple cameral. N’hi ha 14 que els ocuparan les companyies que han decidit licitar més alt a través d’aportacions econòmiques. I sis més estan reservats per a les patronals. De tots aquests vots depenen el financer Carlos Tusquets, l’exdirectiu Enric Crous i l’advocat i també empresari Ramon Masià, els tres que pretenen succeir Miquel Valls.

Tots ells han mantingut una campanya àrdua, que encara dura. Quan s’hagi iniciat la votació de dijous, l’última víctima del procés era Crous, al qual la resta de candidats acusaven d’estar demanant que se cedissin certificats digitals per poder votar. La junta electoral els va donar la raó i va recriminar l’actuació de la candidatura de Crous, que va haver de modificar el seu web per defensar que el certificat digital és intransferible.

Crous coneix l’entitat. En va ser el vicepresident en temps d’Antoni Negre, als anys noranta. I ara parteix amb l’etiqueta d’“independentista”, per la seva pertinença al lobby nacionalista Femcat i pel suport de què podria disposar des de l’ANC, tot i que l’entitat fa la seva pròpia campanya per ocupar els 40 epígrafs que estan en joc. “Simplement, no se’m pot etiquetar així”, es defensa l’exdirectiu del Grup Damm, per admetre: “Soc catalanista, però la nostra candidatura és transversal, de país, i l’ANC competeix amb mi pel meu epígraf, motiu pel qual em poden deixar fora de la carrera, així que molt al meu favor no estan”. Però defensa que totes les empreses que li donen suport “tenen seu a Catalunya”.

Aquesta afirmació té un clar destinatari: Carlos Tusquets, president de Mediolanum. El banc va traslladar la seva seu a Madrid a finals del 2017 a causa de la situació política, com altres empreses de la seva candidatura. A Tusquets se l’acusa de ser un continuista de Miquel Valls. “Si jo guanyés els 40 epígrafs que ara es voten, tres quartes parts del ple serien cares noves, així que ningú em pot acusar de continuista. I tampoc soc l’home de les grans empreses. No viu de l’Ibex, però tampoc cal demonitzar-lo”. Demana que Barcelona torni a guanyar pes econòmic i lamenta que l’ANC s’hagi interposat en la campanya cameral. “Em preocupa perquè tenen un discurs polític i no econòmic, però no és que em facin por, sinó pena”, assenyala.

El tercer en discòrdia és Ramon Masià, que és qui coneix més les interioritats de la corporació. I, malgrat això, és qui hi té el discurs més radical. “Jo el que proposo és una refundació, així que a curt termini no podrem fer gaire cosa, però crec que d’aquí a vuit anys podrem tenir un full de ruta. La Cambra de Comerç de Barcelona ha de ser l’embrió d’una futura cambra de comerç europea”. I defensa que la seva és una candidatura treballada durant molt de temps i que disposa d’un programa electoral per convertir-la en el fòrum més important per als treballadors autònoms.

L’estrena del vot electrònic ha generat un gran interrogant sobre quin serà el resultat de les eleccions. Si cognoms coneguts en els cercles del poder barceloní podran amb la capacitat de mobilització d’entitats com l’ANC. La divisió ha caracteritzat fins ara la campanya electora. La pugna pels 14 epígrafs de pagament apunta cap a ser la clau per decidir-ne fins a quin punt.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Dani Cordero
Dani Cordero es redactor de economía en EL PAÍS, responsable del área de industria y automoción. Licenciado en Periodismo por la Universitat Ramon Llull, ha trabajado para distintos medios de comunicación como Expansión, El Mundo y Ara, entre otros, siempre desde Barcelona.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_