Selecciona Edició
Connecta’t

La Generalitat utilitza el camp de Mauthausen per fer reivindicacions polítiques

La ministra espanyola de Justícia abandona un homenatge als republicans deportats després de les proclames a favor dels presos del procés

La directora general de Memòria Democràtica, Gemma Domènech, a Mauthausen. En vídeo, Delgado abandonant l'homenatge.

El Govern català ha volgut utilitzar aquest diumenge un homenatge a les víctimes del nazisme en el camp de concentració de Mauthausen com a altaveu de les seves reivindicacions polítiques. A l’epicentre austríac d’un dels episodis més foscos de la història europea i on es van executar milers de persones, la directora general de memòria democràtica de la Conselleria de Justícia de la Generalitat, Gemma Domènech, ha aprofitat per posar en primer pla la situació dels nou polítics catalans presos. Als empresonats que s’estan jutjant al Tribunal Suprem per organitzar el referèndum il·legal de l’1-O i per la declaració unilateral d’independència del 2017 s’hi ha referit com a “presos polítics”, durant un acte de la Generalitat en el marc del gran homenatge internacional celebrat al camp el dia del seu alliberament, el 1945.

La ministra de Justícia, Dolores Delgado, que assistia als homenatges als republicans espanyols deportats al camp de concentració ha abandonat l’acte durant la intervenció de Domènech en el conegut com a mur de les Lamentacions, per dipositar després una ofrena floral i pronunciar un discurs davant del monument als republicans espanyols.

“Qualsevol actuació d’exclusió xoca frontalment amb l’esperit que va sorgir d’aquest camp d’extermini on van morir defensors de la llibertat”, ha dit després Dolores Delgado, la qual ha reiterat que el judici a Romeva i a la resta de processats s’està celebrant “amb totes les garanties democràtiques”. “Estem desenvolupant un nou relat de memòria històrica que no deixi ningú a fora, perquè els totalitarismes no es tornin a repetir i es respectin els valors universals, sense excloure ningú”.

Aquest 5 de maig se celebra, a Mauthausen, el reconeixement i homenatge institucional a les víctimes del nazisme en l’aniversari de l’alliberament per les tropes aliades el 1945. Milers de persones procedents de nombrosos països s’hi han aplegat per honrar els morts.

La representant de l’Executiu català ha assistit al recinte amb un llaç groc a la solapa. Aquesta insígnia xoca especialment en un camp d’extermini nazi, on als jueus els cosien una estrella groga a la roba. Quan aquest diari hi va contactar, Domènech va refusar d’oferir cap explicació. La Generalitat ha replicat que actes com aquest “també serveixen per reivindicar la tolerància en sentit ampli”. “Això inclou la llibertat d’expressió, el dret a la discrepància i l’intercanvi educat de punts de vista”, ha assegurat un portaveu, informa Camilo S. Baquero.

En l’immens complex d’extermini, diferents entitats hi organitzen tradicionalment les seves pròpies activitats, que es programen de manera contínua. L’acte en què intervenia Domènech, davant de la placa commemorativa que fa dos anys va instal·lar Raül Romeva, que llavors era conseller d’Exteriors català i ara és un dels acusats en el judici del procés, havia estat organitzat per aquesta institució. Segons la seva versió, la ministra anava a participar en un homenatge de l’Executiu central i es va apropar al de la Generalitat, però la seva presència no estava prevista.

Al costat d’un mur coronat amb filferro d’arç i davant d’un dels barracons en què hi havia els presos exterminats pel nazisme, Domènech ha dit que “Romeva ha passat 440 dies a la presó en la trista condició de pres polític, trista per a la democràcia”. La ministra Delgado ha decidit llavors abandonar l’acte i continuar amb el programa d’homenatges a Mauthausen. Poc abans, en l’homenatge de la Generalitat també s’ha cantat Els Segadors, l’himne català.

José Luis Moreno, el representant de l’Ajuntament de Madrid pel Partit Popular ha dit que “subscrivia les raons de la ministra”. “Jo també n’he sortit perquè és un moment per estar tots junts”.

Una jove estudiant, que ha viatjat al camp d’extermini amb una delegació del seu institut d’Osca per homenatjar un dels quatre deportats del seu poble, Peralta d’Alcofea, mostrava el seu malestar pel succés. “Ens sembla malament que s’aprofiti aquest acte per parlar de política. Això sobrava”, ha considerat Elisa Lanai, de 16 anys, que amb els seus amics van decidir anar-se’n amb la ministra. “És l’esperit contrari a Mauthausen”, deia Rafael Muñoz, un professor d’institut de Saragossa, que també ha viatjat al camp.

Una cosa semblant ha assenyalat Enric Garriga, el president de l’Amical de Mauthausen, el qual ha dit que sentia “malestar perquè es barreja la situació política [espanyola amb aquest homenatge]. No toca”.

Però no tots els que han viatjat des d’Espanya ho veien així. Jordi Pla, un estudiant de 16 que ha vingut amb el seu institut i una bandera estelada que utilitzen a manera de capa per passejar pel camp. Per a Pla, “els que estaven aquí representaven la lluita antifeixista i això és una mica com el nostre moviment independentista”.

Es van tancar 9.300 espanyols en camps de concentració nazis com aquest de Mauthausen. Se’n van exterminar un total de 5.117 en aquests recintes de mort. Els que van arribar a Mauthausen eren exiliats republicans, als quals la dictadura franquista va despullar de la seva nacionalitat.

El Govern espanyol va instaurar el 5 de maig com el Dia d’homenatge als espanyols deportats i morts en camps de concentració i a totes les víctimes espanyoles del nazisme, a proposta de la ministra Delgado. Cada any es commemora aquesta data, així com en altres països europeus.

Gemma Domènech, una especialista en l’exili

Gemma Domènech fa només tres mesos que és a la Generalitat com a directora general de Memòria Democràtica. Aquesta doctora en Història de l’Art per la Universitat Autònoma de Barcelona és experta en l’exili durant la Guerra Civil, la salvaguarda del patrimoni artístic durant el conflicte i la repressió franquista.

Abans d’ocupar un alt càrrec al Govern català, treballava com a investigadora de l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural i era professora de la Universitat de Girona.

El seu principal encàrrec al Departament de Justícia de la Generalitat és engegar una llei integral que reuneixi totes les normes de memòria històrica aprovades pel Parlament. També serà l’encarregada de crear una Comissió de la Veritat sobre el franquisme i la repressió a Catalunya.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >