_
_
_
_
_

Barcelona, convidada a Buenos Aires

La ciutat catalana, protagonista de la Fira del Llibre de la capital argentina, una ciutat colpejada per la pujada de preus

Enric González
Estand de Barcelona a la fira de Buenos Aires.
Estand de Barcelona a la fira de Buenos Aires.Institut Ramon Llull

Barcelona és la ciutat de les editorials. Buenos Aires és la ciutat de les llibreries. Algun dia s’havien de trobar. Potser la cita es podria haver produït en un moment de menys aclaparament, però la campanya electoral barcelonina i la crisi econòmica argentina amb prou feines es perceben a la Fira del Llibre, oberta des del 23 d’abril fins al 13 de maig, amb quatre hectàrees i mitja d’exposició i, es calcula, més d’un milió de visitants. Barcelona és aquest any la convidada d’honor i, de moment, la cosa sembla que va bé.

Com es mesura l’èxit d’una presència cultural? És difícil. Per descomptat, només serà possible fer un primer balanç quan acabi la fira. Després caldrà esperar mesos i anys per esbrinar si els autors barcelonins hi han fet forat. La fira mexicana de Guadalajara, el desembre que ve, serà un primer indicador del fet que hagi augmentat o no l’interès pels escriptors barcelonins.

En una situació tan dificultosa com l’argentina, amb una inflació que es menja els salaris, qualsevol dada que no soni a ruïna resulta positiu

Però en una situació tan dificultosa com l’argentina, amb una inflació que es menja els salaris i una terrible incertesa sobre què passarà en el futur proper, qualsevol dada que no soni a ruïna resulta positiva. Al recinte literari barceloní, 200 metres quadrats dins del Pabellón Amarillo, s’estan venent uns 200 llibres al dia. Més o menys el mateix que es venia l’any passat, quan la ciutat convidada era Montevideo i el dòlar es canviava a 20 pesos, no als 45 d’avui.

Encara falta. Durant els propers dies han de passar per la fira autors com Carlos Zanón, Javier Pérez Andújar o Jordi Amat, entre d’altres. Julià Florit, de l’Institut Ramon Llull, i Marina Espasa, coordinadora de Barcelona, Ciutat de la Literatura i de l’expedició a Buenos Aires, diuen que ara com ara han funcionat especialment bé, pel que fa a expectació i vendes, dues dones: la filòsofa i assagista Marina Garcés i l’escriptora i pintora Paula Bonet. És possible que cap de les dues hagi gaudit tant com Jordi Puntí, que portava el seu llibre Tot Messi i va participar en una taula rodona (“Barça, cultura i esport”) a les 18.30 del dimecres 1 de maig, just quan Leo Messi, a 11.000 quilòmetres de distància, acabava de completar una actuació gloriosa contra el Liverpool.

Más información
Llegeix totes les cartes dels corresponsals

Aquesta fira s’enfronta al problema dels preus. Els 20 euros que pot costar un llibre a Barcelona equivalen, a dia d’avui, a 1.000 pesos a Buenos Aires. I un salari argentí normalet, descomptant els impostos, supera per poc els 20.000. Per entendre’ns, i de manera molt aproximada, és com vendre-li a un mileurista espanyol un llibre per 50 euros. Hi ha més de 450 llibreries a Buenos Aires (malgrat que hi ha un ritme de tancaments força constant), però les vendes d’exemplars van caure un 23% el 2018 i el 2019 serà, sens dubte, molt pitjor. A més dels preus, concorren altres circumstàncies negatives. El Primer de Maig havia de ser una jornada gran a la fira. No obstant això, una vaga massiva de transports va fer que l’afluència de públic resultés inferior a la d’un dia laborable. No preguntin per què es va fer una vaga en festiu: són complexitats locals.

L’estand barceloní acull quotidianament diverses taules rodones. Dijous, per exemple, amb l’encapçalament “Quan a un gran viatger li afegeixes un gran escriptor”, Gabi Martínez explicava com va seguir fins al Pakistan els passos d’un home que va seguir els passos del ieti, Federico Bianchini relatava la seva experiència a l’Antàrtida i Flàvia Company parlava del trànsit i la desafecció. Després, un altre grup va debatre sobre la figura de l’“escriptor-llibreter”. Es fa difícil d’imaginar una doble professió intel·lectual menys remunerativa. Potser només la superaria la triple professió escriptor-llibreter-periodista. Els participants, no obstant això, semblaven contents.

El públic d’aquests debats va i ve. Hi ha força pensionistes i estudiants. Els visitants poden triar on anar: a la Rural, el recinte de la fira (on al juliol se celebrarà la mítica exposició anual de ramaderia), se celebren alhora tres o quatre taules rodones i diversos programes radiofònics davant del públic. Dins d’aquest magma de llibres i veus, Barcelona queda petitona. Bé, però petitona.

L’esforç ha estat considerable. Entre l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i l’Institut Ramon Llull (finançat, fonamentalment, per les dues primeres institucions) es van desemborsar més de 600.000 euros per pagar els viatges dels autors i alguns periodistes, més la logística física de l’assumpte. Tones de llibres (uns 7.000 títols) han viatjat dos mesos amb vaixell des de Barcelona i han superat la sempre difícil prova de les duanes argentines. Florit admet que la preparació de l’esdeveniment va tenir el seu entrellat: ell va començar a ocupar-se de la presència barcelonina a Buenos Aires fa més o menys un any, quan va esclatar la crisi argentina, i la seva feina s’ha desenvolupat sota l’ombra d’una evolució econòmica cada vegada més fosca. “Vaig preferir no pensar gaire en això”, diu.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_