Selecciona Edició
Connecta’t

La ‘gran Barcelona’ blindarà la seva superfície agrícola i forestal

El Pla Director Urbanístic preveu preservar un sòl que representa el 55% de la superfície metropolitana

Un camp de carxofes al Prat de Llobregat.
Un camp de carxofes al Prat de Llobregat.

El Pla General Metropolità (PGM), l’eina que des del 1976 ha marcat l’urbanisme a Barcelona i als altres 35 municipis de l’Àrea Metropolitana (AMB), s’està posant al dia. Innovador fa 43 anys, s’ha quedat obsolet, i des del 2015 el govern metropolità treballa en la seva segona versió: el Pla Director Urbanístic (PDU) Metropolità. L'esborrany del pla revela que el sòl agrícola i forestal, que representa el 55% de la superfície metropolitana, es preservarà i el creixement s’ajustarà a la capacitat de cada municipi.

Durant 43 anys, s’han executat la majoria de les previsions del PGM (3.000 parcs i 3.000 equipaments, per exemple), explica el director de Serveis d’Urbanisme de l’AMB, Josep Maria Carreras. A més, s’han redactat 1.200 modificacions del pla, una altra mostra que toca renovar-lo. “Cal replantejar com hauria de ser la ciutat i quina ciutat metropolitana volem. En l’agenda social hi ha aspectes que no hi havia llavors: el canvi climàtic, la mobilitat i el rol dels vianants, el paper dels parcs urbans, la cohesió social”, resumeix Carreras.

L'esborrany del PDU planteja tres hipòtesis de partida: en dona per bona una i en descarta les altres dues. La primera que rebutja és transformar massivament sòls d’activitat econòmica a residencial, argumentant que expulsaria l’ocupació de l’àrea metropolitana. La segona que descarta és densificar, construir més als sòls actuals, perquè tot i que hi ha zones que admeten creixement, en altres zones es col·lapsarien els serveis i els transports.

L’alternativa que es dona per bona és caminar cap a “una ciutat de ciutats”, descriu Carreras: “Si cal créixer, fem-ho on tinguem accessibilitat en transport públic, amb estacions intermodals, equipaments…, en zones que poden créixer, incrementant la densitat i intensitat d’usos, creant centres al llarg de la metròpolis i trencant la tendència espontània de consolidar el centre i marginalitzant les perifèries”. El document no concreta la ubicació d’aquestes noves centralitats.

Carreras també destaca, com a novetat del PDU, la intenció d’“incrementar la biodiversitat del territori” amb dues actuacions. La primera, no ocupar més sòl rural ni forestal, “que en els anys setanta eren reserves de creixement i ara es considera un sistema amb un paper actiu en les funcions ecològiques”. I la segona, “introduir la naturalització de la ciutat, que la biodiversitat entri amb una xarxa d’eixos verds que relliguin els parcs urbans i els equipaments que ja té la ciutat”.

Respecte al blindatge dels sòls rurals i forestals, el PDU introdueix la idea de “mosaic forestal”, que contempla els terrenys agraris dedicats a l'agricultura professional (com el parc agrari del delta del Llobregat). I també preveu regular conjuntament zones que ara són només de cultiu o de bosc sense establir una frontera, per guanyar en biodiversitat.

La capacitat de creixement de cada ciutat o barri es tractarà amb cada municipi per no alterar la seva qualitat de vida o ambiental. I respecte a les reserves per a habitatge assequible, l'esborrany del PDU no xifra percentatges perquè la legislació està pendent de canvis (la Generalitat acaba de veure's obligada a retirar el seu decret d'habitatge).

Sobre la mobilitat, el text introdueix la idea que les vies metropolitanes es dissenyaran en funció de les persones i necessitats logístiques, i no segons els cotxes que les utilitzin. “Volem recuperar la xarxa tova de vies en les quals els vianants, les bicicletes i el transport públic pugui desplaçar-se de qualsevol ciutat a la resta del territori”, indica Carreras.

El nou pla d'ordenació encara una llarga tramitació

L'aprovació del nou Pla Director Urbanístic (PDU) Metropolità que ha d'actualitzar el Pla General Metropolità anirà per llarg. L'única data definida fins al moment és el 13 de desembre d'aquest any, el dia límit perquè els ajuntaments i la ciutadania presentin al·legacions al projecte públic. A partir d'aquí, s'afrontarà l'aprovació inicial, que necessita aval polític i serà el més complicat. Li seguirà l'aprovació provisional, text que incorporarà les esmenes i haurà de ser molt més concret que ara. I, finalment, arribarà el moment del salt a la Generalitat, administració competent per aprovar els PDU. El director dels Serveis d'Urbanisme de l'Àrea Metropolitana, Josep Maria Carreras, admet que el més difícil serà concretar l'abast de les transformacions urbanes i decidir la localització i els territoris protagonistes

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >