_
_
_
_
_

Habitatge i seguretat enfronten els candidats a l’alcaldia de Barcelona al debat de SER Catalunya

Colau insisteix fins a quatre vegades a oferir un pacte de govern al candidat d'ERC, Ernest Maragall

Clara Blanchar
Debat entre els candidats a l'alcaldia de Barcelona a Ràdio Barcelona.
Debat entre els candidats a l'alcaldia de Barcelona a Ràdio Barcelona.Albert Garcia (EL PAÍS)

Habitatge i seguretat es perfilen com els dos grans temes que centraran la campanya electoral de les municipals a Barcelona. Les dues qüestions han protagonitzat el debat entre els set candidats a l'alcaldia de Barcelona que s'ha fet aquest dijous al programa Aquí, amb Josep Cuní de Ràdio Barcelona. Un diàleg en què el resultat electoral de diumenge i el procés també han tingut protagonisme i en el qual l'alcaldessa, Ada Colau, continua apel·lant a un pacte estable amb els partits d'esquerres perquè, segons sosté, "quan les esquerres es posen d'acord fan grans coses". L'alcaldessa no ha pogut ser més explícita a l'hora de convidar el candidat d'ERC, Ernest Maragall, a governar conjuntament: l'hi ha ofert fins a quatre vegades. Maragall obre la porta a aquesta aliança, però recorda que el seu objectiu és un govern "progressista i republicà".

Especialment agressius amb Colau s'han mostrat els candidats del PDeCAT, Elsa Artadi, i del PSC, Jaume Collboni. Maragall ha tingut un to més conciliador i ha demanat mirar al futur. Els alcaldables de Ciutadans i el PP, Manuel Valls i Josep Bou, respectivament, han focalitzat les seves intervencions en la seguretat. I l'alcaldable de la CUP, Anna Saliente, ha assegurat que el problema que hi ha al darrere dels reptes de Barcelona és el model de ciutat.

En l'arena política, a Colau li està passant factura el seu passat com a activista pel dret a l'habitatge: igual que va ser el seu gran atractiu per arribar a l'alcaldia, quatre anys després la crisi del lloguer que viu la ciutat provoca un bombardeig unànime de crítiques per part de l'oposició. Els seus rivals li han tornat a retreure que hi continuï havent desnonaments, que el parc públic de lloguer sigui pírric o que els preus es disparin mentre les famílies cada vegada dediquen més percentatge dels ingressos a pagar l'habitatge.

Más información
El 28-A impulsa Maragall i Collboni en la batalla per Barcelona
Colau i Valls, tensió al telefèric
Generals i municipals, eleccions per a paracaigudistes

Colau ha respost reiterant els arguments amb els quals fa mesos que intenta defensar-se. D'una banda, assegurant que "ningú" com el seu Govern ha actuat per promoure, comprar i captar pisos per destinar-los al lloguer. I de l'altra, recordant que el PP i el PDeCAT van aprovar el desnonament exprés, que el PSOE no va regular la limitació de l'augment del lloguer, o que la Generalitat no aporta la part que li toca a la borsa de pisos d'emergències o al Consorci d'Habitatge.

Els seus oponents han estat implacables i, excepte Saliente, que ha reconegut "l'esforç fet", li han arribat a dir que les xifres que presenta no són certes, alhora que han assegurat que ells sí que podrien fer milers de pisos. "Va prometre 8.000 pisos, això és vella política. Ens ve amb xifres que no són certes", ha assegurat el candidat del PSC, Jaume Collboni. Artadi, per la seva banda, ha acusat Colau de no donar suport al decret de mesures urgents de la Generalitat "perquè estem en campanya", mentre que l'alcaldessa ha assenyalat que el text "liberalitzava l'habitatge públic". Maragall s'ha mostrat partidari de regular els increments del lloguer. En les propostes, Bou ha estat l'únic que s'ha referit a la possibilitat de reconvertir en habitatges "13.000 locals comercials que són buits".

En les seves intervencions inicials, els alcaldables ja han donat pistes de quins seran els seus arguments durant la campanya que arrencarà d'aquí a una setmana. La número dos de la llista del PDeCAT, que encapçala Joaquim Forn, Elsa Artadi, ha afirmat que Colau "s'ha dedicat a crear problemes on no n'hi havia". Valls ha subratllat el concepte de "ciutat segura, perquè sense seguretat no hi ha llibertat". Maragall, en un to més propositiu que de crítica, ha parlat d'una "Barcelona capital dels drets civils". Collboni ha donat molt de protagonisme al procés, "que ho ha tapat tot", i ha acusat l'alcaldessa d'"exercir de crossa dels independentistes". Al seu torn, Bou ha assegurat que la recepta "que ho cura tot és el creixement econòmic". I Saliente ha promès "capgirar un model de ciutat que s'ha fet d'esquena a la gent".

Durant el debat, un altre focus de disputa ha estat el salari de ciutat, la proposta que s'atribueixen diversos partits. El PDeCAT assegura que a finals del darrer mandat va deixar enllestit un acord amb patronals i sindicats perquè s'apliqués un salari de ciutat de mil euros. El PSC promet ara apujar-lo a 1.200 euros i recorda que des del Govern espanyol han augmentat el salari mínim. I Colau s'atribueix haver forçat aquesta pujada des de les files dels comuns i Podem al Congrés.

Especialment dur ha estat també el diàleg entre Colau i Artadi. L'alcaldessa ha subratllat que el llegat de l'alcalde Xavier Trias van ser les obres de reurbanització de la Diagonal, el passeig de Gràcia i el Port Vell, mentre que, segons ha dit, va oblidar les inversions als barris. A més, ha retret a la Generalitat el deute amb les escoles bressol municipals. "Si parlem d'incompliments no acabem mai", ha etzibat a la candidata del PDeCAT. A Collboni l'alcaldessa li ha retret que no aclareixi si descarta o no pactar amb Ciutadans.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Clara Blanchar
Centrada en la información sobre Barcelona, la política municipal, la ciudad y sus conflictos son su materia prima. Especializada en temas de urbanismo, movilidad, movimientos sociales y vivienda, ha trabajado en las secciones de economía, política y deportes. Es licenciada por la Universidad Autónoma de Barcelona y Máster de Periodismo de EL PAÍS.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_