_
_
_
_
_

Més de 850 discapacitats esperen una plaça per a una residència a Barcelona

La capital catalana es veu perjudicada per la falta de recursos assistencials per a gent gran i persones amb discapacitat

Jessica Mouzo
Una residència de Barcelona en una imatge d'arxiu.
Una residència de Barcelona en una imatge d'arxiu.Carles Ribas

Les llistes d'espera assoten el sector de la dependència. Més de 73.000 beneficiaris de la llei (un terç del total) encara no han rebut la seva prestació i les demores arriben a tots els recursos assistencials. No obstant això, els experts del sector alerten que les llistes d'espera s'agreugen especialment a la ciutat de Barcelona, sobretot, per la falta de places en residències. Segons el Departament d’Afers Socials, 3.164 ancians i 858 discapacitats esperen un recurs residencial a la capital catalana.

Más información
Més de 24.700 persones han mort a Catalunya esperant les ajudes a la dependència des del 2011
Catalunya trigarà vuit anys a absorbir la llista d’espera de la dependència
Un terç dels dependents està en llista d’espera per rebre la seva ajuda

Segons les dades exposades per Afers Socials en una resposta parlamentària, gairebé 500 persones amb discapacitat intel·lectual estan en llista d'espera per accedir a una llar residència. I 212 més esperen una plaça per ingressar en un residència. La diferència entre aquests dos recursos és l'autonomia, ja que, si bé a la llar residència poden sortir i ser més independent, la residència és un dispositiu d'ingrés per als casos més greus i que requereixen atenció sanitària constant.

“Hi ha molta demanda de places per a discapacitat intel·lectual. El que entra ara és per situació extrema. A Barcelona no hi ha la possibilitat d'anar-te’n de casa perquè no vols viure amb els teus pares o perquè el teu habitatge no està adaptat”, explica Rosa Cadenas, presidenta de Dincat, la federació d'entitats que treballen amb persones amb discapacitat intel·lectual. El 2018, hi havia 2.127 places residencials per a discapacitats a la ciutat. Per acabar amb les llistes d'espera, les places haurien d'augmentar un 40%.

Cadenas adverteix que hi ha casos complexos, com les persones que tenen un trastorn de conducta a més de la discapacitat intel·lectual, que requeririen un circuit més àgil i més places públiques disponibles. “El nivell d'agressivitat és molt alt si no estan bé i la convivència a casa és complicada”, explica. Unes 24 persones amb discapacitat intel·lectual i trastorns de conducta estan en llista d'espera per aconseguir una plaça en una residència especialitzada.

Els recursos assistencials per a persones amb discapacitat física també tenen demores. Encara que Cadenas matisa que aquest perfil d'usuaris no requereixen tantes places residencials, la llista d'espera de discapacitats físics ascendeix a 91 persones per ingressar en una residència i 30 més per accedir a llars residència. El febrer de 2019, vuit persones més esperaven per entrar a un centre de dia.

Dincat reclama una actualització de les tarifes i més places. “Fa 10 anys que estem congelats. No pugen els mòduls dels professionals que atenen aquesta gent i tampoc s'han normalitzat les places. Les tarifes han d'actualitzar-se i ha d'haver-hi places a tot el territori”, reclama Cadenas. El preu d'una plaça en una residència per a una persona amb discapacitat oscil·la entre els 1.000 i els 3.000 euros, segons el grau de dependència.

Però Barcelona no només es veu perjudicada per la falta de places residencials per a discapacitats. També els llits per a gent gran són insuficients. El 2018, hi havia 14.505 places públiques disponibles per a una residència, però la llista d'espera ascendeix a 3.162, segons Afers Socials. “La llista d'espera més llarga és a Barcelona. De dos a cinc anys per aconseguir una plaça. Això és per la concentració de persones i perquè Barcelona té un problema de sòl. És molt car construir. Et costa set milions una nova residència”, apunta Cinta Pascual, presidenta d’ACRA, la patronal de les residències de gent gran.

L’Ajuntament de Barcelona va denunciar l'any passat que la llista d'espera ascendia a 4.000 persones grans i va criticar la “falta de transparència” del Govern per compartir dades amb el Consistori. En un estudi sobre l'oferta de places, l’Ajuntament va denunciar que de les deu residències que l’Executiu català s'havia compromès a construir, només se n'havien fet quatre. Segons Afers Socials, es van inaugurar tres residències el 2016 i les últimes places d'ancians van ser 523 de residència assistida i 106 de centres de dia.

Expedient sancionador a 23 centres

El Departament d’Afers Socials va fer 371 inspeccions el 2018 a residències de gent gran a Barcelona. A partir de les inspeccions, Afers Socials va obrir 23 expedients sancionadors, el 21% per incomplir condicions relatives a la higiene i a la salut dels usuaris. Un altre 11% va ser per qüestions relacionades amb l'administració de la medicació.

ACRA va reclamar que les valoracions de la inspecció “siguin més qualitatives que quantitatives”.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Jessica Mouzo
Jessica Mouzo es redactora de sanidad en EL PAÍS. Es licenciada en Periodismo por la Universidade de Santiago de Compostela y Máster de Periodismo BCN-NY de la Universitat de Barcelona.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_