Selecciona Edició
Connecta’t

Colau accelera sense èxit contra el ‘top manta’ un mes abans de les eleccions

Oposició i comerciants qualifiquen d’"electoralista" les batudes de les últimes setmanes

Manters en el passeig Joan de Borbó, en una imatge d'arxiu.
Manters en el passeig Joan de Borbó, en una imatge d'arxiu.

La Plataforma d’Afectats pel Top Manta —integrada per comerciants, restauradors i hotels i veïns— considera que el Govern d’Ada Colau ha “entès”, només unes setmanes abans de les eleccions municipals, de quina manera combatre la venda il·legal mitjançant operatius policials que es col·loquen on abans hi havia manters. Unes actuacions per les quals l’Ajuntament sempre ha apostat, però que s'ha negat a dur a terme sense l'ajuda dels Mossos i la Policia Portuària. L'oposició denuncia que Colau arriba tard i, a més a més, trasllada els manters a altres zones. Alguns qualifiquen l'operatiu de pur “maquillatge”.

La Guàrdia Urbana de Barcelona, juntament amb els Mossos d'Esquadra i agents de seguretat de Renfe i TMB, van engegar el febrer passat —una setmana abans del Mobile World Congress— un operatiu de desallotjament del mercat de venda il·legal en què s'havia convertit l’intercanviador del tren i metro de plaça Catalunya. Llavors, el Consistori va demanar a la Generalitat que fossin els Mossos els que prenguessin la iniciativa en el desallotjament en entendre que era competència d'ells per tractar-se d'una instal·lació ferroviària. La policia autonòmica exigia, en canvi, que fos la Urbana.

Després de mesos de discussió, va ser l’Ajuntament el que va dirigir l'operatiu conjunt que avui continua a la zona i que evita la presència de manters. L'expulsió va ser tan reeixida que l'equip de Colau va engegar un altre operatiu, el 24 d'abril, al Portal de la Pau, al costat del monument de Colom. En aquesta ocasió sense l'ajuda dels Mossos, però sí de la Policia Portuària.

Ara la zona del passeig Joan de Borbó s'ha convertit en un veritable hipermercat a l'aire lliure de la venda d'objectes pirates. Un lloc on dimarts passat paraven hordes de turistes amb bicicleta i un guia explicava la presència del top manta com un atractiu més de la ciutat.

El portaveu de la Plataforma d’Afectats pel Top Manta, Fermí Villar, creu que els dos operatius de plaça Catalunya i Colom es podien haver fet molt abans: “A la Barceloneta continua el problema fins al punt que els manters han aconseguit canviar el flux dels turistes cap a la platja. Ja no passen per la vorera de Joan de Borbó on hi ha comerços i està suposant pèrdues de més del 50% de la facturació”.

El director del Gremi de Restauració, Roger Pallarols, és molt crític amb el govern de Colau: “Adonar-se en plena precampanya que cal actuar contra el top manta és pur cinisme. La deixadesa del govern municipal ha comportat que siguem la capital de la venda irregular i aquestes operacions d'última hora no són més que maquillatge”.

Per la seva banda, un portaveu de l’Ajuntament de Barcelona assegura que durant aquest mandat “la Guàrdia Urbana ha mantingut una densa activitat contra la venda ambulant irregular i, en cap moment s'ha renunciat a una prevenció sobre l'espai públic en el qual està prohibida la venda ambulant no autoritzada”. El Consistori sosté que la venda de productes falsificats suposa la comissió d'un delicte “que ha de ser perseguit per part dels Mossos d'Esquadra, mentre que a la Guàrdia Urbana li correspon imposar sancions administratives per infracció de l'ordenança en l'espai públic i de convivència i, si és necessari, decomissar el material”. L'equip de Colau manté que setmanes després de guanyar l'alcaldia el 2015 es van engegar protocols contra la venda ambulant. “No hi ha hagut un creixement exponencial de venedors en els últims anys, sinó una reubicació que és conseqüència de les actuacions policials”, assegura una portaveu municipal. Afirmen que la pressió de la Guàrdia Urbana ha provocat que els manters es desplacin de zones com la Rambla, passeig de Gràcia, Portal de l’Àngel o l'avinguda Maria Cristina i s'agrupin en altres punts. “A la Barceloneta, a Joan de Borbó, la retirada de les furgonetes dels Mossos, després de l'atemptat de 2017, va provocar que la concentració s'ampliés en aquesta zona. També la reducció de 29.000 hores extres de la policia portuària el 2018 va generar un impacte negatiu a la zona”, sostenen.

Crítiques de l'oposició

L’oposició a Colau s'ha mostrat molt crítica. Elsa Artadi, de Junts per Catalunya, sosté que els comuns amb la seva “inacció” han “avalat” la venda ambulant irregular. Marilén Barceló, de Ciutadans, considera que s'ha estat molt permissiu amb els manters: “Així no se'ls ajuda i es perjudica el comerç”. El regidor d’ERC, Jordi Coronas, és taxatiu: “Fa quatre anys que tenim aquest problema i la permissivitat de Colau ha provocat un descontrol”. “Que Colau pretengui fer en 20 dies el que no ha fet en quatre anys és una vergonya electoralista”, afegeix el líder del PSC, Jaume Collboni. L'alcaldable del PP, Josep Bou, creu que Colau ha utilitzat la Urbana de forma “electoralista”. Des de la CUP, una portaveu critica l'equip de govern però en sentit oposat. “La cara més conservadora i retrògrada de BComú pren part activa perquè la seguretat sigui un tema de la campanya electoral”.

L'alcaldessa es defensa amb estadístiques

Ada Colau defensa la seva actuació davant del top manta amb estadístiques policials. El 2015 es van decomissar 873.407 productes il·legals als manters. Un any més tard, el 2016, van ser 1.118.173 productes. L'any següent la xifra va baixar a 983.550, ja que assegura que els atemptats i la inestabilitat política del procés independentista va requerir que els agents fessin altres funcions. El 2018, els urbans van decomissar 1.132.071 productes.

La Guàrdia Urbana prioritza ara els decomisos a les multes contra els manters, ja que l'equip de Colau és conscient que es cobra un percentatge ínfim de sancions.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >