Selecciona Edició
Connecta’t

Com atreure les famílies a les escoles on ningú vol anar

Catalunya assaja des del 2013 un programa importat dels EUA que uneix escoles amb centres de recerca. El perfil socioeconòmic dels alumnes comença a canviar

Alumnes de l'escola pública Montessori a Rubí.
Alumnes de l'escola pública Montessori a Rubí.

Les anomenen escoles estigmatitzades o no desitjades. Són escoles públiques que les famílies amb més nivell d'estudis o rendes més altes descarten per als seus fills encara que siguin a prop de casa seva, al mateix barri. El Montessori de Rubí (Vallès Occidental), a Catalunya, era un d'aquests centres. “Amb el boom migratori va canviar la composició de l’escola, van començar a entrar més alumnes estrangers amb perfils socioeconòmics més baixos i, alhora, els autòctons van començar a marxar. El canvi va arribar molt de pressa i no teníem eines per actuar. Se'ns va etiquetar com a escola gueto”, explica Conchita Gimeno, directora del centre públic. El Montessori és el que es coneix com a col·legi segregat, en què la situació socioeconòmica de la majoria dels alumnes no es correspon amb la de les famílies del barri.

Fa dos anys, el Montessori de Rubí va entrar a la xarxa de 23 escoles Magnet (imant, en català) de Catalunya, un programa inspirat en les magnet schools que els Estats Units van llançar en la dècada dels setanta per animar les famílies blanques a matricular els seus fills en escoles públiques amb majoria de negres. Encara que existeixen moltes diferències entre el model nord-americà i el català —impulsat el 2013 per la Fundació Jaume Bofill en col·laboració amb el Govern català i la Universitat Autònoma de Barcelona—, l'eix és el mateix: aconseguir una aliança entre les escoles i els centres de recerca potents o centres culturals de referència per retornar el prestigi a aquestes escoles.

Què guanyen les escoles en associar-se amb aquests centres de recerca? Portar a les aules una altra manera de treballar els temes, basada en el mètode científic. Fa dos anys el Montessori de Rubí es va aliar amb un centre especialitzat en robòtica i tècniques d'impressió en 3D de la Universitat Politècnica de Catalunya. L'objectiu és despertar en els petits l’interès per les anomenades STEM (sigles en anglès de ciències, tecnologia, enginyeria i matemàtiques). Un dels avantatges principals és que els alumnes accedeixen a les instal·lacions de la universitat i allà utilitzen màquines que una escola pública no es pot permetre. A més a més, els estudiants reben tutories dels enginyers, que participen amb els professors en el disseny de treballs per projectes.

Tallar peces de fusta amb làser amb les formes del cos humà per després encaixar-les és un exemple. Fa uns mesos, van exhibir algunes de les seves creacions a la plaça del poble en companyia dels enginyers de la universitat. “És molt potent, els veïns coneixen el que fan els nens i veuen el potencial de l’escola”, explica la directora.

L’escola pública Samuntada, a Sabadell, és un dels casos de més èxit. En entrar, es veuen diferents pavellons connectats per camins de pedra i separats per espais amb gespa i moltes bicicletes de petites dimensions aparcades. Només de visitar l'aula de música ja es nota que és singular; de les parets en pengen ukeleles i hi ha pianos i teclats. Fa anys que van deixar estar la flauta. “Hem renovat tots els espais amb els diners de l’AMPA i l'ajuda de Magnet. Som una altra escola”, explica Patricia Rey, la directora.

El 2013 van entrar a la xarxa i s’han aliat amb l’Institut Català de Paleontologia i amb l'hospital públic Taulí, enganxat al centre. En cinc anys les famílies amb estudis superiors han passat de representar el 5% del total al 25%. Els alumnes d'infantil van assistir a una extracció de sang i després van participar en l'organització d'una campanya de donació; també van veure el vídeo d'un part i dues matrones van portar una simulació d'un embaràs feta amb un globus, aigua i un ninot. Han estudiat els efectes de l'oli de palma i també van muntar un museu amb rèpliques cedides pel Paleontològic al pati de l'escola.

Alumnes de l'escola pública Montessori, a Rubí.
Alumnes de l'escola pública Montessori, a Rubí.

“El problema és que les famílies no escullen el centre que volen, descarten els que no volen per als seus fills. És una dinàmica de fugida i no d'elecció”, assenyala Ismael Palacín, director de la Fundació Jaume Bofill, dedicada a la recerca educativa. Segons diversos estudis publicats per la institució, les famílies acostumen a tenir en compte el tipus d'alumnat del centre i no tant el projecte educatiu o el professorat. Per això, el revulsiu és fer que l'escola sigui prou atractiva per restar força al prejudici de classe.

A Espanya, la segregació escolar —la separació dels nens en diferents col·legis segons el seu perfil socioeconòmic— afecta el 46,8% dels centres educatius del país —nou de cada deu són públics—. Catalunya és la segona comunitat, per darrere de Madrid, amb el nivell de segregació més alt, segons un informe de la Universitat Autònoma de Madrid. De fet, el 30% dels alumnes haurien de canviar d’escola per aconseguir aules més heterogènies.

Implicació del professorat

“Es tracta d'oferir alguna cosa que la resta d'escoles no tenen i cal construir un projecte sòlid que requereix una implicació total per part del professorat”, explica Roser Argemí, responsable del programa Magnet de la Bofill, que després de més de sis anys comença a veure resultats. Abans d'entrar a Magnet, el percentatge d'alumnes estrangers a diverses d'aquestes escoles superava el 70%. Tot i que encara no tenen una xifra global, perquè cada centre evoluciona a un ritme, en alguns ja ha baixat al 20%.

Al Montessori de Rubí les millores són encara modestes. El canvi més significatiu és que han aconseguit atreure l'atenció de noves famílies del poble; de les 15 famílies que van visitar el col·legi fa dos anys en les jornades de portes obertes, s’ha passat a 52 aquest curs. “Teníem l'autoestima molt baixa, vèiem que no volien venir a l’escola. Ara moltes de les famílies ens diuen que encara que no som la seva primera opció, no l'han descartat. És el nostre primer èxit”, assegura la directora. Els docents han rebut més de 90 hores de formació l'any, finançades pel programa Magnet.

La Maria, que s’estima més no dir el seu nom real, va decidir fa quatre anys matricular el seu fill en una escola Magnet de Barcelona. Ella i la seva parella tenen estudis universitaris. “No som herois per portar-lo a un centre estigmatitzat. No és un sacrifici, sinó una convicció. Ens va atreure molt el projecte educatiu lligat a l'art. A més, l’escola condiciona la teva xarxa de relacions i aquesta s'assembla més a la Barcelona real, per la diversitat”, explica. Aquest centre té una aliança amb el Museu d’Art Contemporani de Barcelona.

“Si volem una societat cohesionada, amb capacitat d'empatia, això només s'aprèn a l'escola amb relacions personals. Tenir companys amb situacions complicades t'ensenya a preocupar-te per temes que d'una altra manera no coneixeries”, indica Aina Tarabini, professora de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona i coautora del primer estudi de la xarxa Magnet catalana. Segons aquesta avaluació, la participació dels alumnes en les activitats de classe ha augmentat un 77% en aquests centres. “Abans la majoria de famílies estaven preocupades per si tindrien o no beca de menjador. Ara, per com avaluem. Això té un efecte sobre el professorat, que sent més pressió i exigència. Així es transforma una escola”, explica la directora del Samuntada.

Què passa amb els resultats acadèmics en aquests centres? A Magnet encara no han fet la comparativa. Als anys seixanta l'informe Coleman, un referent en la literatura científica educativa, va demostrar l'anomenat “efecte company”. “Les aspiracions, autoestima i rendiment dels alumnes més desfavorits milloren en aules amb una composició més variada, mentre que els resultats dels més avançats no empitjoren”, explica Xavier Celorrio, professor de Sociologia de l’Educació de la Universitat de Barcelona.

A més de la implicació del professorat, que té durant tot el curs un expert en innovació educativa de la Jaume Bofill que els assessora sobre el canvi de model pedagògic, és “imprescindible” la implicació dels ajuntaments, explica Tarabini, de l’Autònoma de Barcelona. “L’escola sola no pot canviar la composició de les seves aules, els ajuntaments han d'assegurar una matriculació equilibrada dels alumnes desfavorits, de manera que es reparteixin en diferents centres i han d'obrir oficines d'informació per fer conèixer a les famílies aquests centres com a opcions educatives interessants”, afegeix.

Les dificultats del professorat

En els últims anys, la Comissió Europea, el Comitè de Drets de l'Infant i l’ONU han instat Espanya a revisar i aprovar polítiques que frenin la segregació escolar. L'estudi Magnet de la segregació escolar per nivell socioeconòmic, publicat el 2018 per dos investigadors de la Universitat Autònoma de Madrid, reflecteix una gran disparitat entre regions: Illes Balears o Galícia presenten una baixa segregació —entre Suècia i Finlàndia, els països amb la taxa més baixa de la Unió Europea—, mentre que a Madrid és “altíssima” —entre Hongria i Romania, els dos països amb la taxa més alta de la UE—.

“No sabem si els docents fugen dels centres escolars amb alts nivells de segregació o directament no els escullen, però moltes vegades estan sobresaturats per la falta de mitjans per atendre situacions complicades”, assenyala Álvaro Ferrer, coautor de l'estudi De la segregació socioeconòmica a l'educació inclusiva, de Save the Children. Segons l'informe, que analitza les dades de l'últim informe PISA del 2015, aquest tipus de centres disposen de menys recursos —un 40% no ofereix activitats extraescolars— i el nivell formatiu dels professors és inferior. L'alta mobilitat del professorat impossibilita el desenvolupament de projectes educatius estables.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ