Selecciona Edició
Connecta’t

Catalunya, 1 - Aznar, 0

El majoritari consens català sobre l'idioma ha derrotat estrepitosament l'anticatalanisme aznarista

Diversos nens en una classe d'educació infantil en un col·legi de Catalunya.
Diversos nens en una classe d'educació infantil en un col·legi de Catalunya.

El majoritari consens català sobre la llengua ha derrotat estrepitosament l'anticatalanisme aznarista.

La sentència que el Tribunal Constitucional va emetre la setmana passada avalant tots els elements lingüístics de la llei d'educació autonòmica contra la qual el Partit Popular va recórrer fa deu anys ha quedat sepultada sota el soroll de la campanya electoral.

Però no per això deixa de ser crucial. Escolarment, suposa un suport al model escolar existent. Políticament, desbanca el centralisme rampant en l'assumpte de la llengua alimentat per la fundació FAES creada per Josemari Aznar i dedicada a divulgar el seu —diguem-ne— pensament.

En efecte, el butlletí 111 (21/7/2009) de la FAES que durant tant de temps hem subvencionat amb els nostres impostos proclamava que la llei ara avalada (excepte en deu articles menors del tot aliens al tema central de l'idioma) era “un atac frontal a la llibertat que consagra la nostra Constitució”; un “despropòsit educatiu nacionalista”, i consagrava “una primacia o preeminència del català respecte del castellà”.

El suprem intèrpret de la Constitució ha dipositat aquests estirabots a la paperera, de manera que és d'esperar que l'antic cap de gabinet d'Aznar, Pablo Casado, torni també en això a la via constitucionalista.

El detall educatiu de la sentència és il·lustratiu. Avala el “suport lingüístic específic” en català als alumnes que s'incorporen al sistema (article 10.2). També l'obligació de la Generalitat de garantir una oferta suficient de l'ensenyament del català a la població no escolar (article 10.4). Valida la tasca de “reforçar la importància del català i el seu aprenentatge com a llengua pròpia de Catalunya” (preàmbul), i així mateix una transitòria que implicava no aplicar la llavors polèmica tercera hora de castellà.

Tan clau com això és la seva assumpció de la filosofia vertebradora del model educatiu, ja que un motiu bàsic per avalar aquests principis és que també asseguren “el ple domini del castellà al final de l'ensenyament”. I que no poden implicar una “negació de mesures semblants per al castellà”.

Per descomptat que el model català és millorable: per exemple, augmentant la dosi real de castellà vehicular a les zones de predomini lingüístic català. I a l'inrevés. Però la condició per afrontar aquest debat és no destruir el que ja hi ha.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >