_
_
_
_
_
Crónica
Texto informativo con interpretación

El PSC estrena seu i somriures

Després d’una dècada de declivi i de procés destructor de partits, els socialistes catalans han tornat a estar contents

Cristian Segura
Militants del PSC celebren els resultats de les eleccions.
Militants del PSC celebren els resultats de les eleccions.MASSIMILIANO MINOCRI

El PSC ha estrenat aquest diumenge la seva nou seu com a quarter de nits electorals, i ho ha fet en un retorn als seus millors anys. Després d’una dècada de declivi i de procés destructor de partits, els socialistes catalans han tornat a somriure. Manuel Cruz, candidat al Senat, un dels darrers protagonistes que ha arribat a la central del Poblenou, ha entrat a l’edifici repartint abraçades. Cruz ha fet acte de presència just en el moment en què la primera tongada de safates de menjar es buidaven en qüestió de minuts. Era la gana del resistent, de sentir que ha valgut la pena salvar tantes pilotes de partit.

La seu, el Casal de Joan Reventós, és un espai fred com la vella seu del carrer Nicaragua, però amb mobiliari i objectes de decoració més moderns, d’estil low cost, planxa de fusta d’Ikea. També hi ha fotos històriques de quan el PSC era el rei del mambo a l’àrea metropolitana, i dibuixos d’Eduardo Arroyo per identificar els lavabos. La cúpula del PSC ha seguit el recompte en una sala de la quarta planta a la qual s’accedeix per un muntacàrregues. Hemógenes Alonso, simpatitzant socialista, acumula desenes de nits electorals, des del 1979. Alonso ha arribat d’hora i lamentava que encara no haguessin arribat els de la seva “cuadrilla”. Alonso volia gresca, la nit del retorn del món dels morts del PSC s’ho mereixia, però admetia que el cos segurament ja no tindria forces per aguantar més enllà de la mitjanit.

Más información
ERC guanya per primera vegada unes eleccions generals a Catalunya
ERC arrasa a Tarragona, Lleida i Girona
Catalunya es mobilitza massivament per les eleccions generals

Alonso recordava la seva millor festa electoral: les eleccions del 2003 que van portar Pasqual Maragall a la presidència de la Generalitat. La segona millor vetllada electoral la va viure a l’Hotel Majestic, la de la majoria absoluta de CiU del 1988. Alonso treballava a l’empresa de megafonia de la festa pujolista i admet que allò –i que Pablo Iglesias, fundador del PSOE, el perdoni– va ser una nit per no oblidar.

En la segona tanda de menjar, a les 21.50, davant d’un plat de truita de carbassó i cerveses sense alcohol, Olga Villa, de 28 anys i secretària de feminisme de les Joventuts Socialistes de Catalunya, confirmava que aquestes eren les primeres eleccions que vivia amb optimisme. “Soc al partit des del 2008 i mai he viscut un resultat guanyador. No hem guanyat, és veritat, però això sembla un retorn”.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Cristian Segura
Escribe en EL PAÍS desde 2014. Licenciado en Periodismo y diplomado en Filosofía, ha ejercido su profesión desde 1998. Fue corresponsal del diario Avui en Berlín y posteriormente en Pekín. Es autor de tres libros de no ficción y de dos novelas. En 2011 recibió el premio Josep Pla de narrativa.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_