Selecciona Edició
Connecta’t
CRÒNICA

La dama que facilita la vida

De vegades costa entendre com un futbolista tan contingut com Iniesta pot provocar la més intensa de les bogeries futbolístiques en el barcelonisme

La psicòloga clínica i expsicòloga del FC Barcelona, Imma Puig.
La psicòloga clínica i expsicòloga del FC Barcelona, Imma Puig.

“Les persones són com els paraigües, que si no s’obren no serveixen per res”, Imma Puig a La revolución emocional (Editorial Conecta, 2019).

No vaig saber quin era el significat de facilitar fins que vaig conèixer Imma Puig. No m'he tret mai la por de sobre i sempre he necessitat ajuda per curar un cor que em fa més mal que el cap, com si l’emoció derrotés la raó, o no fossin compatibles, un debat que em té ocupat amb la relectura del llibre que m’acaba de regalar una amiga per Sant Jordi sense saber que ja el tenia des de Sant Valentí.

Hi ha publicacions que exigeixen un repàs perquè precisament fan més fàcil la vida i et permeten entendre qüestions que en el seu moment et resultaven indesxifrables, com per exemple el turment emocional d’Andrés Iniesta.

A vegades costa d'entendre com un futbolista tan contingut pot provocar la més intensa de les bogeries futbolístiques en el barcelonisme i l’afició espanyola després dels seus gols a Stamford Bridge i Johannesburg. Iniesta difícilment li hauria donat el títol de campiona mundial a Espanya si abans no haguessin intervingut els seus estimats fisioterapeutes Raúl Martínez i Emili Ricart i també la seva admirada Imma Puig.

“A mi sempre m’ha semblat una persona senzilla i bona, extraordinària professionalment, un 10”, relata Iniesta, immers en el que es coneix com a depressió camí del Mundial 2010, avui recuperat i establert al Japó. “Em va escoltar quan no sabia a qui li podia explicar què em passava i em va respondre amb la paraula, raonant les coses. Em va ajudar en un moment molt delicat i em va ensenyar a escollir, a prioritzar”. Iniesta segurament estava convençut que per ser sempre estimat necessitava ser cada dia extraordinari, simplement perquè a Londres s’havia sentit la persona més feliç del món, el jugador que repartia caramels, com el va definir Frank Rijkaard.

Iniesta i Rijkaard se les havien tingut a la final de París 2006 quan l’entrenador no va alinear de titular el manxec, decisiu en el moment de sortir al camp per remuntar aquella final guanyada a l’Arsenal d’Henry i Cesc. Rijkaard va ser qui quan va arribar, el 2003, va demanar una psicòloga per a l’equip i li van presentar Imma Puig, que ja exercia al futbol base del Barça. Ronaldinho va alliberar el Barça amb la seva alegria i vitalitat perquè va tenir la complicitat de Rijkaard.

Detesta jutjar; prefereix prevenir, escoltar i sobretot cuidar, de manera que es passa el dia atenent

“Hi ha entrenadors que preparen un partit i n’hi ha que preparen els seus jugadors per a un partit”, es llegeix en el llibre, mentre argumenta: “Ronaldinho va ser la punta de l’iceberg d’aquell canvi important que hi va haver al Barça”, afegeix. “I va ser possible perquè hi havia una base sòlida que havia posat Cruyff. Rijkaard no només la va continuar, sinó que va abraçar la revolució emocional”, remata Puig, la facilitadora del facilitador entrenador del Barça. L’exemple de l’entrenador holandès amb Ronaldiho segurament es podria aplicar ara a Valverde amb Messi.

També va compartir moltes estones amb els jugadors de bàsquet i amb el tècnic Xavi Pascual. Una secció peculiar i rica en registres humans i professionals, molt interessant per a la psicòloga, igual de disposada a treballar amb equips que amb persones, defensora de l’egoisme ben entès. “Ens passem la vida en equip, en néixer i morir depenem dels altres”, recorda, i afegeix: “Sol arribes abans, però junts s’arriba més lluny, de la mateixa manera que l’obedient arriba on vol qui mana, i el desobedient, al lloc que ell vol”.

Mai et sents com un client
o un pacient perquè exerceix
amb complicitat a partir del coneixement i el mètode

No només ha tractat i manté en nòmina alguns jugadors del Barça, fins i tot ara que ja no col·labora amb el club des de l’any passat, sinó que per la seva consulta passen molts esportistes (“persones que prefereixen abans ser estimats que pagats”) i professionals liberals, famílies i empreses, res d’estrany si es repassa un currículum ric acadèmicament i amb una experiència única, professora també d’ESADE.

A Puig li interessen les dinàmiques de grup, les relacions humanes, la gestió d’emocions i conflictes, el dia a dia de fenòmens com El Celler de Can Roca. Encara que sembli difícil, no té lemes ni consignes; detesta jutjar i sentenciar; prefereix prevenir, escoltar i sobretot cuidar, de manera que es passa el dia atenent, parant atenció, interpretant, facilitant les coses perquè parlis: “Hem d’escoltar el doble del que ho fem. Tot el que es diu, per més dur que sigui, es pot gestionar; has de mostrar els teus sentiments, això no és ser vulnerable sinó més fort”, argumenta l'Imma.

Amable, propera i enèrgica, no utilitza l’imperatiu ni tampoc renya, sinó que genera la confiança i complicitat necessàries perquè li expliquis per què plores després que t’hagi preguntat pel color dels mitjons que duus. No et sents mai com un client o un pacient perquè no actua com la psicòloga que la majoria té en ment, sinó com una dama de companyia, dona seductora, de cara neta, ulls blaus i veu clara que actua des del coneixement, l’experiència i el mètode. 

Alguns dels seus contractes inclouen clàusules de confidencialitat, i no compartir la informació amb estaments de la mateixa empresa li ha comportat més d’un disgust, motiu suficient perquè al seu llibre hi figurin casos pràctics i verídics, però sense identificar per no delatar, perquè ha canviat el nom dels protagonistes. No es tracta d’un manual d’autoajuda, sinó d’una publicació de lectura agradable en què es descriu el que sentim i com estem, posa paraules a les emocions, al riure i al dolor, convençuda que és millor preguntar al nen per què plora que no pas exigir-li que pari de plorar.

Al cap i a la fi, és tan humil que conclou la seva pràctica amb una frase demolidora: “No saps el que saps”, una manera de dir que simplement et fa veure que la seva és una revolució pacífica i que a totes les persones els passa més o menys el mateix, ja siguin Iniesta, Rijkard, Pitu Roca, Sergi o Joan. A peu o en bicicleta, l’Imma facilita que somriguis després de saber que en temps de noves tecnologies, del big data i dels robots, “l’emoció és bàsica perquè la creativitat emergeixi”. Així que surto agraït i content a celebrar Santa Montserrat després de festejar Sant Jordi i Sant Valentí. Ja no em confesso per poder tornar a pecar, sinó per abraçar l’Imma.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >