Selecciona Edició
Connecta’t
CRÒNICA

Un debat que es va fer llarg

L'escenografia estava més pensada per al combat cos a cos que per a la dialèctica argumentativa

Des de l'esquerra, Cayetana Álvarez de Toledo, Laura Borràs, Jaume Asens, Gabriel Rufián, Meritxell Batet i Inés Arrimadas.
Des de l'esquerra, Cayetana Álvarez de Toledo, Laura Borràs, Jaume Asens, Gabriel Rufián, Meritxell Batet i Inés Arrimadas.

El debat de TV3 va començar puntual a les 22.00, però s'havia d’acabar a les 0.15 i finalment ho va fer a les 0.39 de la nit, molt tard quan l’endemà bona part de l’audiència ha de matinar. Es va fer llarg i va cansar, particularment perquè gran part de l’argumentari era prou conegut. Més nou eren els èmfasis i la pirotècnia verbal, molt desigual, que cadascú hi posava. El director de TV3, i moderador del debat, Vicent Sanchis, apostava al Telenotícies migdia per una discussió fluïda i sense trepitjades cacofòniques, però la mateixa TV3, quan explicava els preparatius del debat, parlava de l’escenari com el “d’un ring”. Si s’aplica aquesta metàfora al plató és que està més pensat per al combat cos a cos que per a la dialèctica argumentativa. De totes maneres, no hi va haver gaires episodis de dos o tres intervinents parlant tots alhora. Els mateixos convidats, més que el moderador, eren els que més interpel·laven a qui no respectava el seu torn de paraula.

Amb una decoració discreta, tirant a fosca, TV3, com TVE i Atresmedia, va optar per mantenir els convidats a peu dret, al darrere d’uns faristols menys fins i més opacs que els vistos en els altres debats de la setmana. No sé per què s’ha abandonat la possibilitat de fer seure els ponents en còmodes butaques que afavoreixin la tertúlia. És clar que si es vol gresca, el millor es ficar-los en un ring.

Sis ponents amb majoria femenina. Un tant per cent que hauria evitat la incomoditat que va manifestar Pablo Iglesias en els anteriors debats, els d’aspirants a president del Govern espanyol, per la seva composició exclusivament masculina. La realització no es va despistar amb els plans i contraplans, tot i que les escombrades d’una càmera pel darrere dels intervinents no calia. No es van fer servir finestres per dividir la pantalla quan dos discutien.

El debat va començar amb un invent encertat de TV3: recordar a cada candidat què van dir i prometre els seus col·legues o ells mateixos en el debat de les anteriors eleccions espanyoles. El més perjudicat va ser Gabriel Rufián, a qui se li va ressuscitar el compromís del seu partit d’abandonar el Congrés quan s’aprovessin les lleis de desconnexió. Per encetar els blocs temàtics, el moderador es reservava el dret a fer una pregunta a cada convidat. Van tenir desigual malícia. Per exemple, a la primera volta, la més incòmode va ser per a Jaume Asens, a qui se li va preguntar sobre les “posicions ambigües” d'Ada Colau i el seu partit en el tema de l’independentisme. “Que siguin ambigües les nostres posicions és una opinió seva”, li va replicar Asens al director de TV3. No va ser la rebregada més forta que va rebre Sanchis. Tot just començar el debat, Álvarez de Toledo i Inés Arrimadas van criticar TV3 com una anomalia que humilia la meitat dels catalans. Arrimadas li va regalar a Sanchis, a qui li va retreure més d’una vegada el seu sou, un model de carta de dimissió perquè la presenti. Sanchis va fer un apunt de rèplica, molt continguda perquè, va dir, el protagonista de la nit no era ell. Al final del debat, va agrair als treballadors de la casa la seva feina.

La carta d’Arrimadas, que també va treure un llaç groc, no va ser l’únic ús d’utensilis d’attrezzo, tot i que molts en van prescindir. Els que anaven més carregats eren Álvarez de Toledo, amb paperassa, i Rufián, amb imatges. A Rufián, al Telenotícies migdia, se’l va veure quan assajava el debat i ja tenia una portada de l’Abc preparada, portada que va mostrar a la nit.

Posats que tot fos massa llarg, alguns convidats van fer un minut d’or de més de 60 segons.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ