Selecciona Edició
Connecta’t

“Pàtria, poble i casta”: l’estratègia de Vox per atreure els catalans desencantats

El partit busca robar vots amb dirigents vinculats al PP i a la família Franco

El líder de Vox, Santiago Abascal.
El líder de Vox, Santiago Abascal. REUTERS

Vox apunta en múltiples direccions en la seva estratègia per fer-se un lloc en la política catalana gràcies als desencantats amb el sistema. Ignacio Garriga, el seu candidat per a Barcelona en les eleccions generals, etiqueta l'esquerra de “revolucionària i marxista”, però fa servir expressions que recorden Pablo Iglesias, el líder de Podem. “És el moment de fer fora aquesta casta instal·lada a les institucions”, va dir en un míting recent a la capital catalana. També va prometre “representar els fills de classe mitjana condemnats al mileurisme”.

Però entre aquestes al·lusions al “poble”, n'hi ha moltes altres a la “pàtria” i a mesures ultranacionalistes de dretes que ni el PP ni Ciutadans prometen, com eliminar l'Estat de les autonomies. Va titllar de “grans traïdors d'Espanya” els expresidents José Luis Rodríguez Zapatero i Mariano Rajoy, i va arremetre contra els pactes del PP de José María Aznar amb CiU.

Aquestes són les coordenades de Vox a Catalunya, la comunitat que ha catapultat la ultradreta a la resta d'Espanya gràcies al procés independentista. Dards a l'establishment polític, picades d'ullet a la classe treballadora, promesa de llei i ordre, crítiques a la correcció política i patriotisme desacomplexat, que porta a demanar el tancament de TV3 o posar fi a la immersió lingüística en català a les escoles. La mateixa fórmula que ha funcionat a nacionalpopulistes com Donald Trump i Matteo Salvini, i amb la qual Vox aspira a robar vots de gairebé tots els partits.

Garriga, procedent del PP de Sant Cugat del Vallès, al·lega que no són de dretes ni d'esquerres, sinó un “moviment de patriotes”. Ell ha defensat el cop d'Estat del 1936 que va suposar l'inici de la Guerra Civil i el franquisme. El número dos per Barcelona és Juanjo Aizcorbe, que va ser recentment advocat de la família Franco, també va ser al PP i sosté que feministes i homosexuals “coarten el llenguatge”. El tercer és el torero Serafín Marín, que va guanyar protagonisme el 2010 amb la prohibició dels toros a Catalunya.

Segons l'última enquesta del CIS, Vox aconseguiria penetrar a la política catalana, on l'espai de dretes està ocupat per Ciutadans davant del creixent ostracisme del PP. Obtindria tres diputats per Barcelona, els mateixos que Ciutadans, davant d'entre dos i tres de Junts per Catalunya, i un del PP.

El míting de Vox arrenca amb crits del públic d'“A por ellos!”, el càntic futbolístic que també es va fer servir, els dies previs al referèndum il·legal del 2017, per acomiadar a diferents punts d'Espanya els policies nacionals i guàrdies civils que es desplaçaven a Catalunya a evitar la votació. A cada seient, hi ha una bandera de Vox i d'Espanya. Hi ha també un estand de productes patriòtics: una polsera amb la bandera espanyola val dos euros; un polo, 30.

Paquita Soto, de 68 anys i que va arribar d'adolescent a Catalunya des de Jaén, votava fins ara el PP. “Em va decebre molt quan hi havia el cop d'Estat. No feien res i jo em desesperava”, diu en al·lusió a la declaració unilateral d'independència. Defensa eliminar l'autonomia catalana i arremet contra les ajudes a immigrants.

Hi ha altres perfils més sorprenents. La Isabel, de 51 anys, és de família independentista i va votar Podem el 2015. “Una part de les bases de Vox és gent altruista que sempre hem donat suport a partits quan han nascut perquè tenen molts ideals”, diu. Assegura que no li agrada que hi hagi polítics catalans empresonats pel procés i defensa construir ponts amb l'independentisme per parlar de problemes quotidians, com els serveis públics.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ