_
_
_
_
_
Análisis
Exposición didáctica de ideas, conjeturas o hipótesis, a partir de unos hechos de actualidad comprobados —no necesariamente del día— que se reflejan en el propio texto. Excluye los juicios de valor y se aproxima más al género de opinión, pero se diferencia de él en que no juzga ni pronostica, sino que sólo formula hipótesis, ofrece explicaciones argumentadas y pone en relación datos dispersos

Álvarez de Toledo i Arrimadas reparteixen de valent a TV3

La candidata popular és l'estrella d'aquesta campanya a Catalunya malgrat ser una paracaigudista d'última hora

Els candidats catalans a les eleccions del 28-A.Vídeo: ALBERT GARCIA / TV3

Cayetana Álvarez de Toledo i Inés Arrimadas es van presentar aquest dimecres a TV3 per repartir a tort i a dret com poques vegades s'ha vist a la televisió catalana. Les candidates del PP i de Ciutadans per Barcelona al Congrés es van embrancar en un duel per veure qui deixava anar més puntades de peu i cops de destral retòrics pel plató. Des del primer minut van caure plagues bíbliques sobre Vicent Sanchis, el director de la cadena i moderador del debat electoral. Álvarez de Toledo el va titllar d'“anomalia”, protodelinqüent i maltractador de la meitat dels catalans; Arrimadas el va qualificar de “conseller de propaganda” i li va lliurar una carta de dimissió perquè la signés. La resta de candidats observaven en silenci l'espectacle, al·lucinant o amb por que els arribés el seu torn.

“No sé si soc en un western o a TV3”, va dir la candidata de Junts per Catalunya, Laura Borràs, després d'escoltar Álvarez de Toledo dedicant a Carles Puigdemont i Quim Torra floretes com “malfactor”, “colpista”, “xenòfob” o “racista”. Amb la seva veu suau, el seu vestit groc i la rebequeta negra, Borràs tornava a presentar-se com l'alumna aplicada que sembla emocionar-se quan recita el que ha passat a Catalunya com “l'exercici democràtic més gran de l'Europa Occidental”.

Álvarez de Toledo és l'estrella d'aquesta campanya a Catalunya malgrat ser una paracaigudista d'última hora i malgrat que probablement no sabria situar al mapa de la província ni la C-31 –de fet, va demostrar que no sap pronunciar les sigles de la Universitat Autònoma de Barcelona. Segurament per això, davant de qualsevol pregunta –fos sobre el corredor mediterrani o sobre el bacallà al pil-pil–, la seva estratègia era la mateixa: acusar els “colpistes”.

La candidata del PP es va posar un jersei groc per saltar al ring: va haver-hi llenya per a tots, també per a la candidata socialista Meritxell Batet, a qui va acusar de formar part del “deliri” nacionalista. Batet va rebre per totes bandes i quan es recuperava d'un knock out, queia a la lona en el següent round. El representant dels comuns, Jaume Asens, va quedar desplaçat; Gabriel Rufián, capdavanter de la política espectacle i demagògica, apareixia davant d'Álvarez de Toledo com un xaiet.

El debat hauria tingut guanyadors si es tractés d'un reality show o d'un nou lliurament de Kill Bill, però com que estan en joc qüestions molt serioses, el resultat va ser una derrota sonora i col·lectiva.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Cristian Segura
Escribe en EL PAÍS desde 2014. Licenciado en Periodismo y diplomado en Filosofía, ha ejercido su profesión desde 1998. Fue corresponsal del diario Avui en Berlín y posteriormente en Pekín. Es autor de tres libros de no ficción y de dos novelas. En 2011 recibió el premio Josep Pla de narrativa.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_