Selecciona Edició
Connecta’t

Roses, gossos i cursos d’anglès

Col·lectius i entitats aprofiten el Sant Jordi com a aparador per donar visibilitat a les seves activitats

Un dels gossos de Purina i CTAC, durant la lectura de contes amb nens.
Un dels gossos de Purina i CTAC, durant la lectura de contes amb nens.

La Tana, la Boira, la Mel, el Triskel i el Shakespeare podrien protagonitzar, sobretot l’últim, pel seu nom tan literari, mil històries en una munió de llibres, com ho va fer el Bambulo, el gos creat per l’escriptor Bernardo Arxaga, obstinat a demostrar que el desenvolupament de les grans fites de la humanitat va ser possible gràcies a l’ajuda que els humans han tingut dels seus col·legues canins. Però els cinc gossos, i altres companys de quatre potes, fins a un total de 15, sí que han estat els protagonistes de l’activitat més gossa que s’ha pogut viure aquest Sant Jordi: la fundació Purina i el Centre de Teràpies Assistides amb Cans (CTAC) convidaven els més petits a llegir contes en companyia del millor amic de l’home, amb la idea de fomentar la lectura i la responsabilitat i respecte als animals. Durant tot el dia prop de 300 nens han comprovat que aquests animals, tranquils i pacients, poden ser uns bons companys de lectura.

I és que el dia de Sant Jordi, més enllà de ser la jornada en què els llibres (50.000 títols diferents a la venda) i les roses (7,6 milions) prenen el carrer, és la diada que utilitzen moltes entitats i col·lectius com a aparador privilegiat amb la idea de captar l’atenció del més d’un milió de persones que recorren les principals artèries de la ciutat.

Tot el que porta el segell solidari atreu interès. També per Sant Jordi

Per això, a qualsevol cantonada, al costat de les grans llibreries i les incomptables parades de roses —sobretot vermelles, però també en els últims anys grogues, i algunes blaves i blanques, com les que reparteixen a l’estand del RCD Espanyol amb l’adhesiu “Soc perica!”—, proliferen les parades on és possible veure i oferir gairebé de tot.

Els partits polítics ja havien descobert fa anys el potencial de la jornada. Per això, havien ocupat la part alta de la Rambla amb les seves paradetes disposats a convèncer els votants potencials. Avui, poc abans de dues convocatòries electorals, les parades s’han multiplicat i era fàcil veure a pocs metres de distància les dels partits i d’altres centrades en els candidats, que si no tenien llibre signaven qualsevol cosa per tenir seguidors, ja fossin postals, punts de llibre o Constitucions.

Cada vegada són més els llocs dedicats a un sol títol o a un sol autor

Tot el que porti el segell de “solidari” atreu l’interès de la gent. I per Sant Jordi també. Des dels estands que oferien informació i venda de roses i llibres per captar fons i mecenes per a Aldees Infantils, la Fundació Vicente Ferrer, la d’Ajuda a Refugiats Tibetans, la Fundació Temps i Compromís amb Guinea Equatorial, l’Atenció Social de Donació d’Aliments, l’Associació de Famílies Adoptants a la Xina, la Fundació d’Oncologia Infantil Enriqueta Villavecchia i l’Escola de Disseny Floral i Paisatgisme de Barcelona, amb propostes originals però difícils de destacar entre tants rams, testos i roses que es venien per tot arreu.

Un altre tipus de parades, que també tenen el seu públic, són les vinculades a les ciències ocultes, el tarot, l’esoterisme i les ciències afins. Solen estar dedicades a un sol autor, com la de Rossana Lara i els seus llibres sobre “saviesa oculta”, o dedicades a un sol llibre, com és el cas de Dianética, un dels títols escrits per Ronald Hubbard, creador de la poderosa Cienciologia, que aquest dimarts es trobava a diversos llocs de forma monogràfica. Entre els llibres pràctics que mai falten en aquesta jornada, diversos mètodes per aprendre anglès i manualitats i alguns encara més útils: els recurrents llibres d’autoajuda amb els seus múltiples gurus disposats a impartir, en qualsevol moment, una classe pràctica.

Però potser la parada més curiosa de totes és la que ha muntat Cementiris de Barcelona a la Diagonal, on s’oferien rutes pels diversos cementiris de la ciutat i còmics (amb dibuixos de Pilarín Bayés) protagonitzats per personatges enterrats a Barcelona. “Oferim cultura funerària, per naturalitzar la mort”, explicava Adrià Terol, que somriu quan se li fa veure que, per lògica, és de les poques parades on els autors no signen llibres.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >