Selecciona Edició
Connecta’t

Laura Borràs: “Sánchez es va aixecar de la taula; el problema el té ell”

La candidata de Junts per Catalunya avisa que per a un pacte d'investidura "hi ha conviccions democràtiques que són punts irrenunciables"

La número dos de Junts per Catalunya pel 28-A, Laura Borràs.

Laura Borràs (Barcelona, 1970), candidata de Junts per Catalunya, encara la recta final de campanya. Mostra un buf de ganxet i papallones de color groc que li acaben de regalar unes simpatitzants aquest dilluns a Sant Cugat del Vallès.

Pregunta. Els sondejos pronostiquen que ERC i el PSC poden guanyar el 28-A i no els són favorables. Què estan fent malament?

Resposta. Vaig viure aquesta situació en les del 21-D i ho vam superar. Ens donen un marge tan baix que només podem millorar.

P. Estan acusant l’estratègia de Puigdemont i l’acció de govern de Torra?

R. No ho crec. Hi ha un consens amplíssim en la societat sobre la legitimitat de Puigdemont. Ha trobat justícia a Europa: va ser a la presó a Alemanya i un jutge el va deixar en llibertat. Hi ha dubtes més que raonables sobre la imparcialitat de la justícia. Al Govern hem assumit riscos: hem recuperat la institució i el 155 ha estat una bomba de neutrons, va costar 1.800 milions d’euros. I em preocupa que hi hagi partits que el vulguin recuperar o no tinguin memòria.

P. Donen missatges ambigus sobre què exigeixen per investir Sánchez. Ho pot aclarir?

R. Les línies vermelles són un concepte metafòric, però hi ha punts irrenunciables com a conviccions democràtiques. El que cal tenir clar és que la pressió ha de recaure sobre qui vol ser investit. Sánchez diu que no pactarà amb els independentistes i que no hi haurà independència i així es ventila tres moments: el dret a l’autodeterminació, el referèndum i el resultat. Saben que no donarem un xec en blanc com en la moció de censura. Algú és capaç de governar Espanya sense atendre la problemàtica política de Catalunya? Crec que no. Sánchez es va aixecar de la taula. El problema el té ell. Ja veurem què farà. Farà segons el que necessiti. Ja els vaig interpel·lar sobre el 155.

P. No tenen motius per aplicar-lo.

R. Si pacta amb Ciutadans... amb les ganes que en tenen! Però va ser el PSOE el que va fer possible el 155. Quan la gent ens diu que potser Sánchez és diferent, vull saber, pensant en clau catalana, en què. Els tres —el PSOE, el PP i Cs— es van posar d’acord amb el 155. Tindrà una posició respecte a Catalunya si necessita o no els nostres vots? La nostra cara i la nostra veu és la mateixa. Volem que la gent decideixi. Per què el 2008 hi havia 200.000 independentistes i ara dos milions? Ens hem tornat bojos? Aquí et fiquen a la presó per complir el teu programa i fer un referèndum. Farem l’autocrítica necessària però alhora l’Estat ha de fer una reflexió.

“Algú creu que Espanya pot ser governable sense atendre Catalunya?”

P. La decep la posició d’ERC?

R. Som companys de viatge. No gastaré energies a desqualificar algú amb qui volíem anar plegats. En la campanya recordem que volem unitat perquè la gent ens ho demana.

P. En què es notarà la diferència entre el seu grup al Congrés i el que capitanejava Carles Campuzano?

R. Es notarà: Campuzano i jo som molt diferents.

P. Com valora que part del PDeCAT es plantegi crear un nou partit?

R. Igual que no sortirà res de negatiu de mi cap a ERC, tampoc escoltareu res dolent cap al PDeCAT. El partit va saber reaccionar al que va passar l’1 d’octubre, va obrir espais i va renunciar a la lògica de partits per l’excepcionalitat del moment. Sempre hi ha persones damnificades, persones que potser no han sabut fer valer el seu missatge. Si consideren que hi ha d’haver un nou espai, són molt lliures de fer-lo.

“Que els presos no fessin campanya era una violació dels seus drets”

P. Creu que la declaració d’independència va ser un error?

R. Jo no era en aquest moment a la primera línia de la política. Jo era a la base l’1-O i volia la república i la independència. No va ser així per una decisió absolutament meditada i responsable. Puigdemont ha dit que no es manifestarà fins després de la sentència. I si va prendre les decisions que va prendre va ser perquè tenia informacions que nosaltres no. Als ciutadans els sembla que les coses són molt més fàcils i quan ets als llocs de decisió veus que són més difícils. Per això Puigdemont segueix en la mateixa línia: Som hereus de l’1-O i hem de completar el que vam iniciar.

P. Ciutadans i vostès són als antípodes respecte al procés, però tots dos rebutgen l’eix dreta-esquerra. Com ho explica? No solen dir això les formacions de dretes?

R. Les etiquetes s’utilitzen molt, però de vegades sense contingut. Però a la gent se la reconeix pels seus actes. Jo sí que puc dir que el nostre partit no és d’un costat ni de l’altre. Nosaltres tenim un arc on pot cabre gent amb diferents graus cap a la dreta o l’esquerra. No preval tant l’eix ideològic com el de ser o no ser. El problema d’ara és que ens juguem ser o no ser una república.

P. En els mítings i en el tríptic amb prou feines hi ha al·lusions a mesures socials.

R. És clar que n’hi ha! Les explico. Al nostre programa hi ha mesures com l’eutanàsia o els drets de les dones. I les lleis aprovades al Parlament? No és una llei social, la del canvi climàtic? I la que grava els pisos buits? Ho són i tenim un Tribunal Constitucional que se les carrega només perquè surten d’un Parlament sediciós. És clar que podem parlar de política social, el problema és que surten del Parlament i després es tomben. I deixen en evidència partits com el PSC, que va votar a favor del retorn de la paga extra als funcionaris i ara la ministra Batet ho vol portar al Constitucional. Hem assumit el sistema del dèficit fiscal i en Excel veus exactament el que és la independència de Catalunya. El que és extraordinàriament negatiu per a les mesures socials és que no tenim la clau de la caixa.

P. Quina reforma de les pensions proposen?

R. Tant en les pensions com en el salari mínim proposem que siguin diferencials i d’acord amb el cost de la vida. És el que demanen els policies i els guàrdies civils aquí.

P. Com va encaixar la crema a Coripe del ninot que representava Puigdemont?

R. Vam quedar esgarrifats. Qualsevol persona de bé, sigui qui sigui el representat, es pot sentir extraordinàriament incòmoda i violenta davant d’una cosa així. És un despropòsit. No concebo que sigui una forma d’expressió cultural. Però hem rebut mostres de solidaritat a títol individual, com la del ministre Borrell, que ho va condemnar.

P. El Govern vol denunciar els fets però ERC, malgrat condemnar-los, els emmarca en la llibertat d’expressió.

R. Em sembla que hi ha coses en les quals ha de prevaler la solidaritat i han de quedar al marge del tacticisme i l’electoralisme. El representat era Puigdemont però no només: hi havia el llaç groc i l’estelada. És un substrat força inquietant. No em sembla un senyal de salut democràtica.

P. En el debat de TV3 de dimecres els candidats han de parlar català o utilitzar el castellà davant d’algú que no el parla?

R. Crec que en aquest país ha costat molt tenir la llengua que tenim. És una llengua minoritzada. Vaig parlar en català en el debat que ja vam fer perquè era a Catalunya, perquè m’adreçava a electors catalans i no veig per què se’ns ha d’obligar a canviar de llengua.

P. L’entrada en campanya dels candidats presos ha estat un punt d’inflexió?

R. Que no fessin campanya demostrava la violació dels seus drets polítics. En l’última campanya, Jordi Sànchez va ser severament castigat per gravar un missatge. Pot ser que el canvi de criteri de la JEC tingui a veure amb el fet que els comicis estan sent observats per una delegació de l’OSCE. Ho celebrem, però la democràcia no pot funcionar a comptagotes.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >