És Cayetana la més fatxa?
Álvarez de Toledo (PP) es converteix en la principal sorpresa i agitadora de la campanya electoral
Es pot ser més fatxa que Cayetana Álvarez de Toledo, efectivament. Perquè ella no ho és gens ni mica, però Ximo Puig la va classificar en aquesta categoria genèrica amb motiu d'un míting a Alacant que trivialitzava l'adjectiu –“fatxa”– i que demostrava la incomoditat que genera el fitxatge més controvertit en la cursa cap al 28-A.
Tant ha sacsejat Cayetana la campanya en sentit metafòric que han estat a punt de sacsejar-la a ella en sentit físic. Va passar amb l'escrache de l'Autònoma de Barcelona, un exercici d'intimidació del cos i de les idees amb una ferocitat que delatava la truculència de la turbamulta en els seus propis insults: "feixista", "fatxa", "marquesa", li deien, mentre intentaven sepultar-la.
Cayetana ha aconseguit que Aznar sembli un escolanet al costat seu. I ha aconseguit sobrepassar fins i tot el protagonisme de Casado, tant per la mediocritat del líder popular com perquè l'hàbitat endogàmic de la política catalana s'ha ressentit del verí lliurepensador que li ha inoculat una criatura exòtica i inesperada.
Ho demostra la indumentària groga amb què es va presentar al debat de TV3 dimecres. Cayetana discutia al sobiranisme la sobirania del color victimista, tot i que ja havia desconcertat la colla "indepe" signant exemplars de la Constitució el dia de Sant Jordi, no perquè l'hagi escrita ella, però sí perquè s'ha convertit en una obstinada exegeta.
Álvarez de Toledo irrita amb el seu accent de Buenos Aires, la seva insolència i impertinència. Tant treu de polleguera el supremacisme sobiranista com exaspera el feminisme ortodox. Va passar davant de les càmeres de TVE, precisament quan va exposar les seves objeccions al concepte de consentiment explícit en les relacions sexuals. La doctrina del PSOE consisteix que la dona ha d'exposar verbalment la voluntat, mentre que Cayetana va discutir els detalls de l'aquiescència: "De debò vostès van dient sí, sí, sí fins al final?", preguntava en directe a Irene Montero i a la ministra María Jesús Montero.
Sosté Álvarez de Toledo que el biaix del feminisme dogmàtic està portant a l'enfrontament dels gèneres. Una posició heterodoxa. I un tret inequívoc de la seva predisposició a la incorrecció, encara que tampoc dubta la cap de llista de Barcelona quan abjura de l'intervencionisme en les llibertats, quan defensa l'Estat laic, quan exposa el fervor europeista, quan deplora el nacionalisme o quan denuncia el vaivé del pèndol populista, entre el messianisme d'Iglesias i la testosterona d'Abascal.
Casado ha convertit l'acrònim de Cayetana Álvarez de Toledo (CAT) en el seu millor recurs per reanimar el PP a Catalunya i en la contrafigura d'Inés Arrimadas. El PP és un partit agonitzant, un experiment polític tan exposat a les concessions temeràries d'Aznar com a la passivitat del marianisme. I no queda clar si Cayetana guanyarà les eleccions, però sembla clar que ha guanyat la campanya.
