Selecciona Edició
Connecta’t

“Cal abaixar el to, deixar a Vox segons quines coses”

L'etern adlàter de Joan Tardà al Congrés admet que enyorarà el seu cap i que com a portaveu parlamentari no podrà fer coses que feia com a portaveu adjunt

Entrevista a Gabriel Rufián, número dos d'ERC.

Gabriel Rufián és un home de paraula. Dies després que la direcció d'ERC declinés concedir aquesta entrevista i suggerís fer-la a Oriol Junqueras —número u per Barcelona, al banc dels acusats del judici del procés—, és Rufián en persona qui, abordat a la festa del programa número 2.000 d'El intermedio, accedeix a la xerrada. Ens veiem al grup d'ERC al Congrés, "al despatx del més ordenat", diu, i que no és el seu. Com a attrezzo per a la foto, ha portat un ninot de guix d'en Goku, personatge del còmic Bola de drac, que li ha fet el seu nen per al Dia del Pare. Rufián tendre? Desfaixem l'oxímoron.

És el diputat més sec, per no dir malcarat. És així o ho fa veure?

Intento ser així. Quan ets al faristol, en aquest espai enorme de poder i mediàtic que és el Congrés, has de tenir un punt de serietat i diferenciació respecte de quan ets amb la família o els amics, per respecte als qui representes.

I el respecte a l’adversari?

Això admeto que ho he après amb el temps. Independentment del que pugui semblar, no he parlat mai malament dels votants de partits molt contraris al meu. He intentat atacar políticament les cúpules. Però és cert que venen temps en què hem de deixar de negar l'adversari, una etapa de diàleg i d'abaixar una mica el to: deixar que faci Vox segons quines coses.

Els passa el relleu?

A Vox? Espero no tenir res a veure amb ells. Venen temps foscos en què dir les coses com són costarà més que mai. La legislatura serà molt dura, amb partits molt reaccionaris. Convé ser d'esquerres més que mai i intentar aturar-los.

Titular: “Rufián abaixa el to”.

També. A l'opció política que represento li han passat coses molt bèsties. Ens han empresonat companys. Entenc que des de fora es pugui ignorar o justificar, però per a nosaltres és immensament dolorós. Això ha fet que haguéssim de respondre amb duresa extrema a coses extremes que passaven.

Acte de contricció?

No soc creient, però sí realista. He estat portaveu adjunt d'un grup central en la política tant espanyola com catalana. Ara en seré el portaveu. Hi ha coses que ja no podré fer.

S’està tardaritzant?

Tant de bo, perquè Tardà és immens en l'àmbit humà i polític. No li arribo ni a la sola de la sabata. Només intento seguir les seves petjades.

L’ha renyat alguna vegada?

I tant. I merescudament, sens dubte.

De baralles, les que ha tingut amb Ana Pastor. Han acabat amics?

La nostra relació és molt bona. Em sembla la millor presidenta que ha tingut el Congrés. És justa. I això que m'ha expulsat.

S’ho mereixia?

He donat massa excuses perquè es parli de les formes i no del fons. I això és un error.

Abjura de la piulada de les 155 monedes que va desencadenar la declaració d’independència?

Si alguna cosa no es pot dir de mi és que sigui covard. Si aquesta piulada hagués estat dirigida a Puigdemont, ho diria. Era per a Iceta i Urkullu. Eren hores complicades en què molts vam dir coses que no sentíem. Segurament va ser una piulada en hores desafortunades.

Si votem és perquè vostès no van donar suport als Pressupostos de Sánchez. Por del resultat?

Al PSOE li vam votar una moció de censura gratis per fer fora carcellers i lladres de la Moncloa. L'única cosa que demanàvem és una taula de partits amb totes les opcions de Catalunya. Això o ho parlem o no se solucionarà. Carmen Calvo va acceptar. Li van convocar una manifestació filofeixista a Colón i es va aixecar de la taula. La responsabilitat és del PSOE, no nostra, però no tenim por de les urnes. Les estem demanant contínuament.

Arribat el cas de dubte, Pedro (Sánchez) o Pablo (Casado)?

Depèn del Sánchez que tinguem al davant: el de l'Aquarius o el de l'Open Arms, el de la reprovació de Soraya o el del 155, el de Borrell o el de Lastra. Tothom sap que el PSOE no fa, sinó que se l'obliga a fer. Si no, va cap al mateix costat, que és Ciutadans. I l'únic obstacle per a això és ERC. Si no, tindrem Toni Cantó de ministre de Cultura. Amb tot el que això comporta.

Les enquestes els donen un gran resultat. Il·lusió? Vertigen?

Indiferència. Fa molt que Junqueras ens va prohibir parlar d'enquestes. Ara, m'encantaria perdre algunes enquestes i guanyar algun referèndum.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >