Selecciona Edició
Connecta’t

Botero pintor, ‘toreja’ a Barcelona

L’artista colombià, amb escultures a la ciutat, exposa a la galeria Marlborough

Botero, davant un dels seus quadres exposats a la galeria Marlborough.
Botero, davant un dels seus quadres exposats a la galeria Marlborough.

El pintor colombià Fernando Botero (Medellín, 1932) baixa d’un cotxe acompanyat de la seva dona i es dirigeix amb passos curts, però decidits, a la galeria Marlborough de Barcelona, on exposa (fins al 18 de maig) per primera vegada en aquesta ciutat. Una ocasió única per veure les vuit pintures que ha portat, realitzades entre el 2017 i el 2018. “És la primera vegada que torejo en aquesta plaça”, respon quan se li pregunta pel fet que se li hagi resistit tant aquesta ciutat després de veure el seu enorme currículum, que l’ha portat per tot el món mostrant les seves reconegudes pintures.

S’estrena en la pintura però no en l’escultura, ja que Botero té dues ufanoses figures a Barcelona des de fa anys: El cavall convertit en un punt de trobada a la terminal B de l’aeroport el Prat-Josep Tarradellas des que s’hi va instal·lar el 1992 i Gato, un felí que, després que l’adquirís l’Ajuntament el 1987, ha recorregut diversos punts de la ciutat: el parc de la Ciutadella, davant del zoo; al costat de l’estadi olímpic Lluís Companys; a la plaça Blanquerna, gairebé amagat al costat de les Drassanes, i des de fa 17 anys a la rambla del Raval, convertit en una de les escultures més fotografiades per tots els que la veuen, on seguirà però situada en un altre lloc.

“No hi he exposat abans perquè no han convidat els meus quadres”, explica Botero, que s’autodefineix com “el pintor més exposat del món”, a l’altre extrem de la galeria. Hi ha arribat després d’haver fet una passejada esquivant com podia el gran nombre de seguidors que omplen la galeria i l’anomenen mestre quan el saluden i, com no pot ser d’una altra manera, li demanen una foto amb ell o amb un dels seus recognoscibles quadres. Durant el trajecte de gairebé 20 metres —tot i que sembla interminable— se’l veu cansat però no deixa de saludar i de rebre amb un somriure a tothom que se li apropa.

Dos dels miures amb els quals Botero s’ha tancat en aquesta plaça tenen molt a veure amb els toros. Són Matador (2017) i Picador (2018), dos boteros autèntics, un estil que li ha donat fama mundial en què destaquen les seves recognoscibles figures plenes de colors plans i vius que llueixen el seu sobrepès amb desvergonyiment i molta dignitat.

Sempre en actituds festives: corrides de toros, passejos, festes populars, moments íntims de bany o descans. Tot i que, malgrat això, cap d’elles somriu. La rotunditat i la grandària de les seves figures fa que semblin que no caben a les teles, per bé que, en aquest cas, fan més d’un metre i mig d’alt per un d’ample. La resta de pintures comparteixen les conegudes característiques de les obres de Botero, que es poden identificar a primer cop d’ull. És el cas de The street, (2017), l’obra més gran de les vuit, de 168 per 108 centímetres. També la més cara: 1.300.000 euros. Hi ha quatre figures enormes que passegen per un carrer estret del que sembla un poble.

És una mica més cara que Matador i Picador i dues de les maques nues que tant li agraden a l’autor i al seu públic: Eva i The bedroom, les dues del 2017 i d’1,1 milions d’euros. La més barata (i la més petita), A lawyer (2017), ronda el mig milió i no arriba al mig metre d’alt i representa un assenyat advocat amb bigotet. L’única peça sense personatges és Still life with bananes, del 2018, en la qual apareixen mitja dotzena d’aquestes fruites enormes.

Botero, com d’altres grans artistes, és un gran apassionat de la festa taurina. Deu ser per això que prefereix no pronunciar-se pel fet que Barcelona sigui contrària a celebrar corrides a la ciutat. “Ja ho sé, ja ho sé”, assegura, assentint amb el cap i amb somriure d’orella a orella que no deixa de lluir durant la trobada. El pintor també coneix els avatars del seu gat famós i rodanxó. Quan se li diu que, de nou, el canviaran de lloc, deixa anar: “Segur que el posaran en un lloc pitjor”. Però s’alegra enormement de saber que el felí guanyarà centralitat i visibilitat dins de la rambla.

Després d’atendre tothom, Botero, que va fer 87 anys divendres passat, s’aixeca i torna a creuar la galeria de punta a punta. Tal com havia promès durant la conversa, s’atura davant d’una de les seves obres, la de la dona al bany, perquè se’l pugui fotografiar sense que ningú destorbi. En aquest moment, els seus seguidors aprofiten per immortalitzar el mestre amb els seus mòbils. La corrida ha acabat. El destre abandona la plaça per la porta gran.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ