La xarxa de Renfe registra una incidència greu cada tres dies

L’última avaria ferroviària a Catalunya, que aquest cap de setmana va afectar 2.500 persones per una fallada elèctrica en una catenària a Tarragona, ha tornat a posar en dubte la fiabilitat de la xarxa de Renfe. Els contratemps s’acumulen i, tot i que la companyia assegura que la puntualitat dels seus combois arriba al 92%, en el primer trimestre de l’any ja han comptabilitzat una trentena d’incidències greus. A més de l’accident mortal pel xoc de dos trens a prop de Manresa el febrer passat, Renfe ha registrat 13 problemes de senyalització, una quinzena d’atropellaments i un parell d’avaries als trens.

El temporal de vent i pluja va provocar dissabte una sobrecàrrega elèctrica que va deixar sense servei una catenària en una zona de via única entre Vandellòs i Cambrils (Tarragona). L’avaria, que es va solucionar després de nou hores, des de les 16.45 fins a la 1.40, quan es va restablir el servei, va afectar una vintena de trens (de rodalies, regionals i de llarga distància) i 2.500 persones. Al descontentament dels viatgers, que es queixaven de manca d’informació per part de la companyia, s‘hi va afegir la falta de transport alternatiu per traslladar els viatgers afectats.

“Malgrat l’esforç que vam fer, no vam poder facilitar la mobilitat de tots els nostres clients. Vam buscar autobusos sota les pedres però no n’hi havia”, justifica un portaveu de Renfe. La companyia només va poder posar servei alternatiu per carretera als usuaris de la línia de Rodalies R16, entre Tarragona i l’Ametlla de Mar. Les reserves per a l’operació retorn de Setmana Santa i un torneig nacional de futbol a Salou van complicar la disponibilitat d’autobusos per traslladar els afectats.

Però aquesta no és la primera incidència d’alta complexitat que li toca gestionar a Renfe des que ha començat l’any. La companyia acumula queixes de ciutadans per retards i avaries relativament constants, sobretot, en el servei de Rodalies. Un portaveu de Renfe admet que, malgrat que “la puntualitat és del 92%”, en el primer trimestre de l’any ja s’han registrat una trentena d’incidències de caràcter greu.

La més greu va passar al febrer passat pel xoc de dos trens a l’altura de Castellgalí (Barcelona), a prop de Manresa. La maquinista d’un dels combois va morir. La Generalitat i el Ministeri de Foment, del qual depèn Renfe, van coincidir llavors que cal realitzar una inversió urgent als trens de Rodalies i millorar el manteniment de la xarxa.

Però a més d’aquest greu accident, els trens de Renfe i la infraestructura ferroviària —que gestiona Adif— han registrat, des de principis d’any, una desena d’incidències en les infraestructures a la zona de Bellvitge (l’Hospitalet de Llobregat) i tres més a l’estació de la plaça de Catalunya de Barcelona. Es tracta, en aquest cas, d’avaries en la senyalització o en les catenàries, que també provoquen demores als trens.

Segons Renfe, també s’han registrat 15 atropellaments durant el primer trimestre de l’any. L’últim, a l’altura de Barberà de Vallès, dijous passat: una persona va morir atropellada per un comboi que cobria el trajecte entre Martorell i Terrassa. El succés va afectar la circulació de trens de les línies R4 i R12, que van patir retards de més de 30 minuts.

Renfe també va registrar durant aquest període un parell d’avaries als trens.

“Falta de recursos”

Segons un informe de CCOO sobre la xarxa de Rodalies, el 2017 es van registrar “3.715 incidències imputables als trens”, la majoria per trencaments a les catenàries o als carrils, que són competència d’Adif. Renfe hi coincideix. La companyia ha al·ludit en diverses ocasions al fet que l’origen dels retards es deu, en el 70% dels casos, a factors externs. “En la majoria dels casos, aquestes avaries es produeixen a causa de la falta de recursos humans, tècnics i materials”, sosté l’informe de CCOO.

La xarxa de Rodalies dona servei a 120 milions de passatgers l’any a Catalunya. Segons l’estudi de CCOO, dels 4.000 milions d’euros compromesos en el Pla Rodalies 2008‑2015, només se n’ha executat el 12% (480 milions). Aquestes dades coincideixen amb les que acostuma a donar el conseller de Territori, Damià Calvet, per denunciar les inversions que no arriben. Segons Calvet, només han rebut el 13% de l’import promès.