_
_
_
_
_

El paleolític envaeix el gimnàs

El mètode del ‘paleotraining’ vol recuperar moviments ancestrals de l'ésser humà amb elements naturals

Un home fa exercicis de carregar pesos amb pedres en un gimnàs de 'paleotraining' a Sabadell
Un home fa exercicis de carregar pesos amb pedres en un gimnàs de 'paleotraining' a SabadellCristóbal Castro

Fer exercicis sobre un tronc, aixecar pedres, pujar per una corda… Són exercicis molt estesos, però la diferència és que es fan servir elements naturals i es recuperen moviments ancestrals. En això es basa la tècnica del paleotraining. “Es recuperen moviments de l'època de l'ésser humà com a rèptil (per això som bons en quadrupèdia), micos (per això necessitem penjar-nos), recol·lectors (carreguem pesos) i caçadors (correm i fem esprints)”, abunda l'ideòleg del mètode, Airam Fernández, que s'anticipa a possibles crítiques i aclareix que es tracta d'un entrenament amb una estructura moderna. “No cal que ens posem el tapall per fer exercici”.

El paleotraining és un mètode nascut el 2007 a càrrec de Fernández, fisioterapeuta de Lanzarote, que ja ha aconseguit estendre’l a tot el territori nacional. Ja té 19 centres oberts a Espanya, set dels quals són a Catalunya. Fernández, va crear, sense saber-ho, el paleotraining durant un viatge d'estudis a Finlàndia. “Sortia a córrer, però a menys de 20 graus. Per mantenir la calor vaig començar a saltar, penjar-me d'un arbre, carregar pedres… La recompensa era que arribava a casa i em sentia bé. També vaig notar que després no havia d'anar al gimnàs”. Fernández explica que la gent el començava a seguir i l’acompanyava per fer el mateix entrenament. Més tard, va estudiar un màster en medicina evolutiva, que li va donar un marc teòric sobre la que anomena “paleodieta” i la relació entre alimentació i salut.

Segons aquest fisioterapeuta, diàriament una persona hauria de caminar 15.000 passes, carregar pesos pesats, penjar-se per estirar les articulacions, asseure's a la gatzoneta i fer un esprint. Els entrenaments als centres solen tenir una durada inferior als d’un gimnàs convencional, de 20 minuts a una hora. “Es tracta de sessions més aviat curtes perquè és més efectiu”, comenta Carles Carulla, entrenador responsable del centre de Sabadell.

A aquestes instal·lacions, una de les set que hi ha a Catalunya i de les 19 a tot l’Estat, hi acudeixen un centenar d'usuaris de diferents edats. L’Ana, de 17 anys, va al centre uns quants dies a la setmana amb els seus companys, després de sortir de l'institut, que és a pocs metres. “Havia provat altres gimnasos, però vas a la sala de màquines i no saps què fer i et pots fer mal. Aquí et guien i és més didàctic”, comenta.

Però tan important com l'exercici és, segons aquest mètode, la dieta, que ha de basar-se en aliments naturals i aparcar completament els aliments processats. “És un disbarat pensar que podem menjar de tot. Tenim una dieta específica com a éssers humans: l'aliment vegetal i l'animal és el que ha basat la nostra alimentació durant segles. Tot el que surti d'aquí té costos terribles”, defensa Fernández.

La Yolanda, de 42 anys, explica que ha perdut 23 quilos en els dos anys i mig que és sòcia del centre de Sabadell. “Les sales de màquines dels gimnasos no m'agraden, les trobo avorrides i solitàries, no hi acabava d'encaixar. Un dia vaig venir aquí, més aviat per salut, perquè no em sentia bé, que per estètica. I em va encantar”, comenta la dona. La seva alimentació també ha canviat. “No faig dieta, però m'he tret els aliments processats i els làctics. Ara menjo bé, només aliments sans”. La Yolanda assegura que el paleotraining ha capgirat la seva vida. “Abans no podia ni agafar el meu fill, d'un any, i amb prou feines sortia de casa, però ara em sento més vital i amb ganes de fer coses”, rasa amb satisfacció.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_