Selecciona Edició
Connecta’t
CRÍTICA i

L’energia del musical ‘Rent’ omple de passió el Condal

El clàssic torna al teatre amb el muntatge de Dani Anglès

Una escena del musical 'Rent' en el Comtal. DAVID RUANO
Una escena del musical 'Rent' en el Comtal. DAVID RUANO

El pas del temps li prova, a Rent, l'òpera rock de Jonathan Larson estrenada el 1996 que actualitza la trama de La bohème, de Giacomo Puccini, per retratar la vida d'un grup d'artistes bohemis del barri de l’East Village en la dura època preGiuliani, en una Nova York assotada per les drogues, la sida i la crisi econòmica. Tot un clàssic que torna per tercera vegada a la cartellera barcelonina en una nova producció dirigida per Dani Anglès que omple d'energia i entusiasme l’Onyric Teatre Condal en un gran treball d'equip.

No va tenir sort Jonathan Larson, que va morir just abans de l'estrena de la seva famosa obra, un al·legat a favor de la llibertat, l'art i la superació personal que va acaparar premis, entre ells el Pulitzer, i fa més de dues dècades que conquista espectadors arreu del món. Inspirant-se en les Escenes de la vida bohèmia, de Henri Murger, la novel·la per lliuraments que va inspirar Puccini la seva immortal òpera, i també en el lirisme i el sentit del melodrama del genial compositor italià, Larson va donar forma a una òpera rock que continua connectant amb les noves generacions.

La lluita pel triomf com a joves artistes en una societat hostil és, al cap i a la fi, un tema tan actual com els estralls que continuen causant les drogues i la sida. També ho és la vida sentimental i les penúries econòmiques que pateixen els bohemis per pagar el lloguer i combatre el fred en uns carrers replets de sensesostres i policies a l'aguait.

Rent

Rent, de Jonathan Larson. Adaptació: Daniel Anglès i Marc Gómez. Direcció: Daniel Anglès. Àfrica Alonso, Marc Andurell, Albert Bolea, Júlia Bonjoch, Xavier Navarro, Anna Herebia, Iñaki Mur, Peter Vives. Teatre Condal. Barcelona, fins al 26 de maig.

La nova producció d’Anglès millora notablement el muntatge anterior, que va dirigir el 2016. L'escenografia aprofita amb summa eficàcia les enormes dimensions de l'escenari —convertit en un desmanegat magatzem de discos en el qual malviuen els bohemis—, i la platea del Condal per solucionar amb enginy algunes escenes. La qualitat del so és tan notable com la fantàstica banda que, dirigida des del teclat per Miquel Tejada, manté durant dues hores i mitja la tensió i l’energia musical de l'obra. També l'equip de veus és avui superior, amb més bona tècnica i presència escènica. S'imposa la disciplina del treball en equip, amb lluentor aïllada en els millors temes, encara que alguns actors s'assemblen com gotes d'aigües en la manera de cantar.

 

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >