_
_
_
_
_

Barcelona agafarà el control dels terrenys del front litoral de la ciutat

Per a la ciutat, passar a ser titular d'aquestes 38 hectàrees no tindrà cap cost, perquè és una zona de la qual ja s'ocupa

Clara Blanchar
Vista alçada de la costa de Barcelona i part del Maresme.
Vista alçada de la costa de Barcelona i part del Maresme.Albert Garcia (EL PAÍS)

Barcelona és a punt d’agafar el control de gairebé 38 hectàrees de terreny en el front litoral. Una franja allargada però estreta que comença a l'alçada de l'Hospital del Mar, passa fregant l'hotel Arts i la torre Mapfre, discorre per sobre de la Ronda Litoral, abasta els parcs de la Nova Icària i el Poblenou, el complex esportiu de la Mar Bella i arriba a l'altura de la plataforma del Zoo marí (que queda fora de l'àmbit). És un àrea que l’Estat va cedir a la ciutat en concessió fa 30 anys, quan es van començar a construir els barris de la Vila Olímpica i el Front Marítim.

L’Ajuntament de Barcelona i el Ministeri d’Hisenda ultimen el conveni per desafectar aquesta zona del front litoral, que de punta a punta ocupa més de tres quilòmetres.

L'acord preveu que els vials (els carrers i la Ronda), les zones verdes, els cinc quiosquets-restaurant del passeig marítim i els equipaments passin a ser de titularitat de l’Ajuntament. Entre els equipaments hi ha un edifici de manteniment de Parcs i Jardins, una central de recollida pneumàtica de residus, les instal·lacions esportives de la Mar Bella (pista d'atletisme i camp de rugbi i pavelló tancat), a més de tres aparcaments de titularitat municipal al subsol.

Les construccions de la zona marítima-terrestre que generen activitat econòmica les conservarà l’Estat (el McDonald’s, la gasolinera i els aparcaments de la torre Mapfre i de l'hotel Arts). I les discoteques que hi ha entre l'hotel Arts, el CSIC, l’Institut de Ciències del Mar i la platja del Somorrostro seran reconvertides en equipaments.

Per a la ciutat, passar a ser titular d'aquestes 38 hectàrees no tindrà cap cost, perquè és una zona de la qual ja s'ocupa. Per exemple, el Consistori ja assumeix el manteniment dels vials o de les zones verdes, entre d’altres. D'alguna manera, és una formalitat, però Barcelona guanya un terreny que no era seu, encara que actuava com si ho fos.

L'actual concessió administrativa d'aquesta zona, que formava part de l'antic domini públic marítim-terrestre, data del 1989 i va ser atorgada pel Ministeri de Foment a Vila Olímpica S.A. per construir el barri que va albergar els atletes dels Jocs Olímpics del 1992. Aquella primera concessió es va traspassar a l’Ajuntament el 1996. I el 2005 es van retirar deu hectàrees per destinar-les a la construcció d'una plataforma per instal·lar-hi un zoo marí. Per aquest motiu la plataforma i el seu entorn queden fora dels terrenys que ara passarà a gestionar la ciutat. Més tard, el 2009, la línia de l'anomenat domini públic marítim-terrestre es va avançar cap a la platja però, segons recorden fonts del Ministeri de Foment, “fins a la seva completa desafectació l'àrea continua constituint un domini públic-marítim terrestre”.

Tant l’Ajuntament com el Ministeri d’Hisenda confirmen que fa temps que treballen en l'acord. “La complexitat de l'operació de cessió, que abasta una àrea molt extensa del litoral barceloní en la qual, a més, concorre una important heterogeneïtat d'utilitzacions de les superfícies afectades, ha determinat que estiguin encara pendents de perfilar-se determinats extrems de caràcter tècnic, referits essencialment a la delimitació precisa de superfícies i usos”, indiquen fonts del Ministeri, que confien que l'acord es rubriqui abans del final de la concessió, al juny: “Amb anterioritat s'hauran arbitrat les solucions que siguin precises en garantia de la seguretat jurídica de les diferents situacions d'ocupació i ús dels espais inclosos en la concessió”.

Per la seva banda, fonts del Consistori barceloní celebren un acord que, asseguren, “és a punt de tancar-se”.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Clara Blanchar
Centrada en la información sobre Barcelona, la política municipal, la ciudad y sus conflictos son su materia prima. Especializada en temas de urbanismo, movilidad, movimientos sociales y vivienda, ha trabajado en las secciones de economía, política y deportes. Es licenciada por la Universidad Autónoma de Barcelona y Máster de Periodismo de EL PAÍS.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_