Selecciona Edició
Connecta’t

Un pare que fuig

Manhattan Beach descriu a la perfecció la Nova York de la Segona Guerra Mundial: de què vivia la gent, com se sentia la remor del conflicte que es lliurà a territori europeu

Un pare que fuig

Manhattan Beach
Jennifer Egan
Traduccions de J. Caball / C. Andreu
Ed. 1984 / Salamandra
544 / 480 pàgines
23 euros

L’obra de Jennifer Egan El temps és un cabró, la més sorprenent i premiada de les seves novel·les (es va emportar el Pulitzer el 2011), no té res a veure amb la monumental i històrica, la clàssica i totalitzadora Manhattan Beach,que és la primera que va escriure, precisament, després de rebre el guardó. No hi ha narració fragmentària, sinó endinsament en la vida d’una noia, l’Anna Kerrigan, que va créixer estimant, molt, moltíssim, el seu pare, l’Eddie, que en un moment donat va haver d’arribar massa lluny per poder ser el que s’esperava d’ell: un bon pare de família.

Parlem del període d’entreguerres, en una Amèrica plena d’oportunitats però també de baixos fons, i d’una família amb un problema: la petita Lídia té una discapacitat i necessita tot tipus de coses, i coses que valen molts diners. Així que l’Eddie ho arrisca tot i un dia desapareix. L’Anna, decidida a no ser com les altres dones i a arribar tan lluny com li sigui possible, comença a treballar, anys més tard, quan ja ha esclatat la Segona Guerra Mundial i encara no se sap res del seu pare, al port de Brooklyn. Les seves companyes, totes —menys una— casades, es dediquen a mesurar peces de submarins, però ella vol provar de bussejar, com els homes. Els homes no se la prenen seriosament, i amb els seus companys viu en una mena de petit infern —no només és complicat i extremament perillós bussejar, ho és també fer-ho envoltada d’homes que la consideren boja—, però l’Anna té molta empenta i un cap disposat a donar-li una oportunitat. Fent front als prejudicis, no triga a convertir-se en la primera dona bussejadora d’Amèrica. Llavors apareix en escena Dexter Styles. És l’home amb qui el seu pare feia negocis —els quals no semblaven gaire legals—, quan va desaparèixer; l’Anna intentarà apropar-se a ell per mirar de trobar el refugi del seu pare...

Tres raons per recomanar-lo

1. És la novel·la més ambiciosa i alhora la més convencional i per tant més accessible de la fins ara postmoderna i complexa Jennifer Egan.

2. Descriu a la perfecció la Nova York de la Segona Guerra Mundial: de què vivia la gent, com se sentia la remor del conflicte que es lliurà a territori europeu.

3. Té una protagonista forta: la primera dona que es dedicà a la mecànica de submarins al port de Brooklyn, en un moment en què ser dona era ser submissa.

A més d’una formidable i hipnòtica novel·la històrica, plena de detalls sobre l’època en què els Estats Units patien, de lluny, les conseqüències de la guerra a Europa, amb la tan nodrida galeria de subcultures que poblaven la gran metròpoli, Manhattan Beach és el més clar i monumental intent de l’autora de construir allò que s’anomena una Gran Novel·la Americana, és a dir, d’explicar el Tot —la violència intrínseca a la nació en què va créixer; els seus conflictes enquistats; la manera com el món subterrani, el de la màfia, ho condiciona tot; la seva, també, capacitat d’intentar fer veure que pot creure que el famós somni americà continua sent viable— a partir d’un petit microcosmos, la història d’una família que, d’alguna manera, és la família de la mateixa autora. Perquè Egan va confessar que havia arribat a entendre el seu pare gràcies al fet que va entendre com eren els homes que, com ell, tenien sang irlandesa, i no podien evitar ser com eren, no podien evitar, com en el cas de l’Eddie, el del seu propi pare, fugir.

La esfera luminosa

Cixin Liu
Traducció de Javier Altayó
Ediciones B
464 pàgines. 20,90 euros

El més reconegut (i venut: cinc milions de lectors arreu) dels autors xinesos de ciència-ficció, l’Isaac Asimov oriental, el nou (i distòpic) Robert A. Heinlein, torna amb un trencaclosques tecnocientífic que arrenca quan en Chen es queda orfe. Però no es queda orfe perquè els seus pares tinguin un accident, ni perquè algú, com li va passar a Bruce Wayne, els assalti a la sortida de l’òpera i improvisadament se’ls tregui del damunt. No. El que passa és que una esfera lluminosa apareix al menjador de casa i calcina els pares. Com en una de les històries més macabres de Robert Sheckley, comença el viatge d’en Chen per descobrir què és aquesta esfera i per què va matar els pares. L’autor d’El problema de los tres cuerpos (premi Hugo 2015, i admirat alhora per Barack Obama i George R. R. Martin) torna amb una brutal aventura cosmològica.

El zorro

Frederick Forsyth
Traducció de C. Abreu i Efrén del Valle
Plaza & Janés
352 pàgines. 21,90 euros

Incansable, l’autor dels mítics Chacal i Odessa continua lliurant monumentals dosis adrenalíniques en format thriller amb periodicitat i múscul corprenedor. L’última posa agències d’intel·ligència de tot el món darrere de la pista d’un adolescent que és capaç de controlar-ho gairebé tot: la seva ment és tan prodigiosa que només li cal accés a la xarxa i un ordinador per fer que qualsevol arma en què aquestes mateixes agències d’intel·ligència puguin pensar l’obeeixi. Comença llavors la cerca d’algú que és capaç de fer anar, pel seu compte, míssils, submarins, virus informàtics... Des d’enxampar-lo i matar-lo a amagar-lo i utilitzar-lo, els departaments d’intel·ligència s’ho plantegen tot mentre es dediquen a una cerca angoixant i contra rellotge. En un món que s’està tornant cada cop més paranoic (el nostre), Forsyth explora la possibilitat que l’enemic sigui el futur: un noi de 17 anys.

Insólitas

Diversos autors
Páginas de Espuma
528 pàgines
24 euros

Que el fantàstic és avui, sobretot, cosa de dones, ho deixen ben clar els èxits de Samanta Schweblin i Mariana Enríquez, més enllà de fronteres. La literatura estranya, la que utilitza altres mons, mons terroríficament o fantàsticament alternatius, per explicar aquest on vivim, està de moda, perquè mai com ara havia necessitat el lector, per un costat, fugir de la realitat absurdament real en què viu, i per l’altre, explicar-se aquest imparable món d’avenços incomprensibles des d’una òptica no ciència-ficcional. L’antologia que proposen els experts Teresa López-Pellisa i Ricard Ruiz Garzón inclou relats de 28 autores d’aquí (Espanya) i allà (Amèrica Llatina), totes encara exercint (la més gran té 90 anys i n’hi ha de menys de 30). Entre elles, Cristina Fernández Cubas, la mateixa Enríquez i Elia Barceló. Visió transatlàntica d’un altre (i fantàstic) món.

Tiempos de esperanza

Emilio Lara
Edhasa
474 pàgines
21 euros

La cruzada de los niños, aquest fenomen estrany a l’estil d’El flautista d’Hamelín que es va imbricar amb les croades militars i va liderar el pastoret Esteban de Cloyes, un noiet que era un il·luminat com Joana d’Arc però sense armes, ha donat peu a plasmacions literàries —especialment el llibret de monòlegs de Marcel Schwob—, però faltava una veritable gran novel·la sobre això. És el que ha fet Emilio Lara, que després de deixar-nos bocabadats amb El relojero de la Puerta del Sol, rebusca sàviament en la historiografia de l’episodi i el barreja amb una altra croada, la llançada contra els almohades que acabaria en les Navas de Tolosa, per construir una novel·la històrica exemplar (premi Edhasa) en què coneixement i pols narratiu cavalquen a l’una. Lara aborda elements tan variats com la condició de la dona a l’edat mitjana, el consum d’al·lucinògens o la climatologia.

L'any dels dofins

Sara Lark
Traduccions de
Carlota Gurt / Susana Andrés
Ediciones B
416 pàg. 21,90 euros

Sarah Lark va ser guia turística abans de ser escriptora. Per aquesta raó les seves històries sempre s’ocupen de coses que poden passar arreu del món, i ho fan amb aquell grau just de detall que encisa els seus seguidors, fins a l’extrem de fer-ne, gairebé, un subgènere. Ella ha estat en tots aquests llocs i els coneix bé. Hi predomina Nova Zelanda, però és perquè ella, tot i estar establerta a Espanya, és una enamorada del país. De fet, al seu últim supervendes trasllada el lector des d’Alemanya al país del núvol blanc. Ho farà aquí a partir de la Laura, una mare de família encara jove que, de ben petita, volia ser biòloga. Per complir el seu somni, es posa a treballar com a guia en una empresa turística de creuers per veure balenes i dofins... Una reflexió sobre la necessitat i la valentia de saber trencar amb tot a la vida sota una fórmula literària perfecta: landscape i passió.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >