Selecciona Edició
Connecta’t

Les noves salvatges

Autores com Elisa Victoria i Aixa de la Cruz sacsegen sense pietat la narrativa en castellà barrejant feminisme, anticapitalisme i autocrítica

Les noves salvatges

Vozdevieja
Elisa Victoria
Blackie Books
244 pàgines
19 euros

Feia temps que la literatura en castellà no vivia una sacsejada d’aquesta magnitud. La dècada dels vuitanta va ser la del final de la Transició, la Movida, la Nueva Narrativa, la caiguda del Mur de Berlín i la revolució conservadora, però també la que va veure néixer una generació que en la vintena acabaria topant de cara amb la crisi del 2008. Doncs bé, diversos llibres d’aquestes autores han coincidit aquest curs per recordar-nos que la cara B de l’entusiasme és la indignació: el camí que va de la infància més ben preparada de la història a la joventut més mal pagada de l’Atlàntic Nord.

Les noves salvatges

Cambiar de idea
Aixa de la Cruz
Caballo de Troya
160 pàgines
14,90 euros

L’esmena a la totalitat més salvatge és, sense cap mena de dubte, Lectura fácil, de Cristina Morales (Anagrama; 19,90 euros), una novel·la que dispara contra tot i a la qual només se li pot posar la pega que per veure la llum hagi hagut de recórrer a un premi comercial: l’Herralde. “Los razonamientos deben ser llevados al absurdo para probar su falibilidad”, hi llegim com a manera de qüestionar el que anomenem “viure dignament”, representat per quatre dones que són parentes amb diversos graus de discapacitat i que comparteixen un pis tutelat en una Barcelona opressiva. La forma de vida en això que anomenem capitalisme postindustrial també forma part de les reflexions de María Sánchez a Tierra de mujeres (Seix Barral; 17 euros), combinació d’assaig, pamflet i memòria —la part més aconseguida— sobre la supervivència del món rural. Tant l’una com l’altra han aconseguit agitar no només les aigües de la novel·la burgesa (aquest pleonasme), sinó també les de la literatura social, que corria el perill de caure en el manierisme i en la complaença de pensar que la revolució arribaria pel lèxic i no per la sintaxi.

Bona part de la gràcia de les, diguem-ne, noves escriptores salvatges consisteix a no parar quietes, a no convertir-se en persones (narradores) formals, és a dir, a no acceptar que el món està ben fet i que la maduresa ens torna conservadors. Elles continuen dient que el rei va nu. I que també se li veu el penis. Així, Elisa Victoria desplega a Vozdevieja una barreja de lucidesa, candidesa i perversitat que li serveix per narrar la infantesa del seu alter ego, la Marina, una nena de nou anys que viu amb la seva àvia a la Sevilla que s’espolsa la ressaca de l’Expo 92, gran símbol d’un país en el qual no estava prohibit prohibir, però sí avorrir-se.

Aquesta ciutat és, casualment, un dels molts escenaris de Cambiar de idea, un exercici de demolició en què la primera batzegada la rep l’autora, Aixa de la Cruz, que fa anar amb la mateixa mestria la narració i la reflexió. Absorbent i intel·ligent, potser és aquesta barreja d’autoficció i retrat d’un canvi generacional el llibre més indicat per entrar en l’univers d’una generació que torna a demostrar que, diguin el que diguin les tècniques de mercat, la gran literatura sempre és incòmoda.

Tres raons per recomanar-los

1. Grans exemples de com algunes autores sacsegen sense pietat la narrativa en castellà barrejant feminisme, anticapitalisme, crítica i autocrítica.

2. Elisa Victoria farceix la trama de divertides càrregues de profunditat que col·loca en el relat com qui deixa a la pica el got del batut després de berenar.

3. Per seguir el descobriment del feminisme per part d’una narradora brillant. I àcida. Cada capítol és un món sencer, el darrer, una apocalipsi.

Cuentos salvajes

Ednodio Quintero
Atalanta
534 pàgines
27 euros

Ednodio Quintero (Las Mesitas, Trujillo, Veneçuela, 1947) és un dels secrets més ben guardats de la puixant narrativa veneçolana actual, tot i que ja podíem llegir a l’editorial Candaya la seva novel·la El amor es más frío que la muerte, a més de dos conjunts de relats: Ceremonias i Combates. Aquest volum, editat impecablement, reuneix el Quintero contista, un autor de l’estirp de Samuel Beckett que no estalvia la dosi d’humor negre. Com en aquest microrelat, un gènere que ocupa un espai testimonial en el volum però que resumeix bé el to general del llibre: “Cuando murió mi hermanita la enterramos junto con sus muñecas para que le hicieran compañía. Transcurridos noventa años de aquel triste suceso, he llegado a convencerme de que las muertas fueron las muñecas, y enterramos a mi hermanita para que les hiciera compañía”.

Tus pasos en la escalera

Antonio Muñoz Molina
Seix Barral
320 pàgines
19,90 euros

“No eran las palabras sino el silencio lo que nos descorazonaba, lo que nos iba gastando, ahogándonos”. El “nos” d’aquesta frase el formen la Cecilia i el narrador, que l’ha estat esperant a Lisboa. Abans tots dos vivien a Nova York, on ella treballava en un projecte sobre els fonaments fisiològics de la memòria i de la por. Aquests dos factors seran decisius en una narració que arrenca amb una altra frase demolidora: “Me he instalado en esta ciudad para esperar en ella el fin del mundo. Las condiciones son perfectas”. Entre la distopia i el relat de misteri, Tus pasos en la escalera és una novel·la desassossegant, en la qual el retrat que l’autor d’El invierno en Lisboa i El jinete polaco fa de la intimitat d’una parella no amaga la radiografia d’un món que sembla somiat i a la vegada —o potser per això mateix— s’assembla molt al nostre.

Lluvia fina

Luis Landero
Tusquets
270 pàgines
19 euros

La reunió d’una família per celebrar l’aniversari d’un dels membres és un clàssic de la narrativa universal, en literatura o en cinema. Un altre clàssic és que aquesta iniciativa acabi en tempesta. En el cas de la nova novel·la del pare de Juegos de la edad tardía, aquesta tromba ve anunciada per la pluja fina (la real i la del títol) de velles querelles que no desapareixen amb les bones intencions de l’egoista Gabriel ni tampoc amb la dolçor de la seva dona, la pacient Aurora. Fidel al to que ha seguit en les seves darreres obres, Landero planteja una trama matemàticament desplegada per, de mica en mica, desplegar un relat que acaba desbocant-se. Des del principi se’ns avisa que els relats no són innocents. En acabar sabem que tampoc ho són els protagonistes. La mare fa 80 anys i tots els regals estan enverinats. Metafòricament, esclar.

Esta bruma insensata

Enrique Vila-Matas
Seix Barral
312 pàgines
19,90 euros

Pel bé de la metaliteratura, si els proveïdors de citacions literàries (“artistes citadors”) no existissin, algú se’ls hauria d’inventar. De fet, ja els ha inventat l’autor de Bartleby y compañía, que n’ha posat un (Simon Schneider) a protagonitzar la seva nova novel·la. Treballa per al seu germà (Gran Bros), un escriptor d’èxit que viu a Nova York i que anuncia la seva arribada a Barcelona per al 27 d’octubre del 2017, la data de la proclamació de la república catalana, un ens d’“existència menor” però que dona joc narratiu. A la pàgina 155 es parla de Thomas Pynchon, una referència a les desaparicions o fruit de la compaginació d’un llibre que té molt de comèdia. A la pàgina anterior algú diu que jugar a amagar-se és infantil: “El que se oculta, lo sabemos quienes pintamos, termina por no salir en el cuadro, por no salir ni en su foto de la primera comunión”.

Desnacer

Agustín García Calvo
Lucina
176 pàgines
25 euros

“Más niña, más fresca, menos cargada de saberes”. Així és la narradora d’aquest llibre a mesura que avança. O que retrocedeix, perquè el que explica és el viatge a la llavor de la protagonista i de la humanitat, una mena d’evolució de les espècies inversa: des d’una estació de metro de Buenos Aires fins a l’origen del món conegut. Desnacer és el tercer inèdit trobat entre els papers d’Agustín García Calvo després de la seva mort el Dia de Tots Sants del 2012. Amb un gust por la puresa del narrar que recorda els recursos de César Aira, la novel·la de l’escriptor de Zamora és un experiment que serveix també de resum de les preocupacions filosòfiques de l’autor: la dictadura de, sempre en majúscules per a ell, la Realitat, Déu —és a dir, els Diners—, el Progrés i la Història. La literatura experimental salta a vegades on menys se l’espera.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >