Sang i fetge de debò
'Los asesinos de la luna' i 'Judas' són dos grans del bon 'true crime', gènere de moda: el millor del periodisme (atenció profunda a la realitat) i de la narrativa (estil fluid)
Los asesinos de la luna
David Grann
Traducció de Luis Murillo
Literatura Random House
368 pàgines. 20,90 euros
L’eclosió del true crime—gènere polifacètic que sol prendre la forma de treballs d’investigació, cròniques o testimonis personals al voltant de crims reals— potser s’explica pel fet que el lector de novel·la negra necessita nous al·licients després d’una certa saturació amb les fórmules reiteratives de la ficció, tot això dins d’un marc de contagi a partir de la proliferació de documentals a les plataformes televisives que pivoten sobre temes comuns. La resposta del mercat literari a l’interès per la sang vessada (el morbo que la crònica negra ha despertat tota la vida, vaja) s’ha traduït en un ampli grapat de propostes.
Judas
Astrid Holleeder
Traducció de Laura Manero
Reservoir Books
408 pàgines. 21,90 euros
En la figura de David Grann (Nova York, 1967), col·laborador de The New Yorker i The New York Times, entre altres mitjans, el true crime troba la seva millor fomulació —la que segurament va fixar Truman Capote a A sang freda—, aquella en què el rigor periodístic previ —tones de recerca— dona pas a una exposició narrativa d’una amenitat no renyida amb la profunditat. A Los asesinos de la luna exposa el genocidi encobert que va patir la tribu índia dels osage tan bon punt la troballa de petroli a les seves terres els va convertir en milionaris als anys vint del segle passat, escàndol que va accelerar el procés de professionalització de policies i detectius privats. A la manera d’un bonus track, si bé amb mèrits individuals amb escreix, veuen la llum en paral·lel tres cròniques negres —o relats de no-ficció— del mateix autor. Reunides a El viejo y la pistola (Literatura Random House; 14,90 euros) per cert, presumpte comiat de Robert Redford en la seva adaptació cinematogràfica a càrrec de David Lowery, retraten un artista de la fuga carcerària, un policia polonès (i lector paranoic) i un suplantador d’identitat per recordar-nos allò que a la realitat hi trobem els personatges que la ficció no és capaç d’imaginar.
Roberto Saviano no és l’únic escriptor que viu sota un programa de protecció de testimonis. L’advocada Astrid Holleeder també es veu forçada a la clandestinitat des que va decidir reunir proves que portessin a la garjola el seu germà, Willem, mafiós aficionat a silenciar per sempre tots aquells disposats a denunciar-lo (i famós pel segrest del president de la cervesera Heineken). El títol d’aquesta barreja de drama familiar, catarsi personal, relat criminal i thriller judicial és prou eloqüent: Judas. Así traicioné a mi hermano, el gángster más famoso de Holanda. El material de base és tan potent —tant la figura monstruosa al nucli com la determinació de la seva Nèmesi fraternal—, que l’autora en té prou d’anar directa al gra, descartant floritures estilístiques, i aconsegueix fins i tot que se li perdoni un epíleg lacrimogen en forma de carta al germà.
Tres raons per recomanar-los
1. Dos grans del bon true crime, gènere de moda: el millor del periodisme (atenció profunda a la realitat) i de la narrativa (estil fluid).
2. Grann recupera un episodi històric sepultat, atrapant amb les armes de la novel·la de misteri i retratant criminals que semblen de ficció.
3. Holleeder barreja la proximitat de la història familiar punyent (i catàrquica), el nervi de la criminal i el neguit del conflicte moral.
El coro de medianoche
Gene Kerrigan
Traducció d’Ana Crespo
Sajalín
414 pàgines. 23 euros
Si Irlanda té en Benjamin Black el noir històric de prosa sublim i en John Connolly el noir sobrenatural, Gene Kerrigan és el noir de carrer, el cronista de la guerra infinita entre el cos policial i la delinqüència tentacular, fent per Dublín el mateix que William McIlvaney va fer per Glasgow o Ed McBain per Nova York: burxar en la seva ànima bruta, suada, explosiva, insalvable. El coro de medianoche perfila un veterà inspector de la Garda Síochána, Harry Synnott, sota pressió màxima, atès que encara un doble cas (esbrinar si un noi de família poderosa és culpable de la violació d’una exparella i enxampar un atracador reincident) i veu com un fantasma del passat amenaça d’abocar-lo a una prejubilació forçosa. Magistral en la composició dels personatges, en els diàlegs i a mostrar el batec de la ciutat, Kerrigan torna a oposar per a clàssic.
Carretera de plata
Stina Jackson
Traducció d’Elda García
RBA
320 pàgines. 19 euros
Després de l’allau de títols del fred que han deixat glaçats a molts, dir que arriba el darrer fenomen de la literatura negra nòrdica és contraproduent. Però, en aquest cas, els lectors són davant de the real thing, com diuen els anglosaxons. Tres anys després que desaparagués la seva filla adolescent, l’insomne Lelle sembla l’únic que s’agafa a un fil d’esperança, i així, cada estiu, sota la llum inclement del sol de mitjanit, recorre amb cotxe la carretera 95, que travessa Suècia fins a endinsar-se en Noruega. Aquesta història de pare coratge s’entrecreua amb la d’una jove a la recerca de la seva independència en un ambient amenaçador... Primera dona que rep el premi a la Millor Novel·la Negra Sueca, Stina Jackson explora la complexitat dels lligams de sang, esdevé atmosfèrica i colpidora i demostra que a casa seva també es respira el gòtic meridional.
El último barco
Domingo Villar
Siruela
712 pàgines
23,95 euros
En un gènere tan esclau de la producció serial com la novel·la negra, que sovint implica la imposició que l’escriptor/a tregui una novetat cada any, el fet que Domingo Villar hagi trigat deu anys a lliurar el tercer cas del detectiu Leo Caldas suposa tota una evidència del rigor i l’exigència que defineixen l’autor de Vigo. Tot això queda feliçment reflectit aquí, on Caldas i el seu equip investiguen la desaparició d’una professora de ceràmica, establerta en un poblet de pescadors, al qual s’arriba amb ferri després de travessar la ria de Vigo. Atenció al detall, una curosa mirada al paisatge, una calma tensa que sembla bressar el lector, l’estudi del caràcter gallec, tocs d’humor subtil i la capacitat de lligar-ho tot sense cap mena d’artificis són alguns dels mèrits de qui afegeix aquí motius per ser considerat el millor autor espanyol de la seva especialitat.
La frontera
Don Winslow
Traducció de Victoria Horrillo
HarperCollins Ibérica
960 pàgines. 23,90 euros
Aquest és el treball de la meva vida”, diu Don Winslow sobre la seva trilogia dedicada al tràfic de drogues, tot entenent-lo en la seva concepció més minuciosa, transversal i global possible, és a dir, reunint el conjunt de peces que el fan possible i el pateixen. Després d’El poder del perro i El cártel, arriba el tercer i definitiu capítol d’aquest fresc èpic i esgarrifós, personalitzat en Art Keller, agent de la DEA, i Adán Barrera, el cap del càrtel de Sinaloa. La frontera ens explica que ara ja no hi ha fronteres, mentre el Mal en forma de pols blanca s’estén per Mèxic i els EUA sense cap control. Amb uns coneixements previs del tema aclaparadors, Winslow (exdetectiu privat, entre altres coses) és també un mestre del ritme i de les escenes d’acció (no estalvia crueltat per fer honor a la realitat), i costa pensar què podran aportar els futurs novel·listes que vulguin recórrer el mateix terreny.
Problemas de identidad / Problemes d’identitat
Carlos Zanón
Trad. de Núria Parés
Planeta / Columna
384 pàgines. 20 euros
Per ressuscitar un clàssic cal saber fer una intervenció de cirurgia estètica que permeti seguir reconeixent la persona que hi havia abans i, al mateix temps, saber apreciar la pertinença dels retocs. Carlos Zanón, celebrat autor de Yo fui Johnny Thunders, ha sortit amb vida de l’embolic de portar als nostres dies el cicle policíac de Manuel Vázquez Montalbán, guiant-se pel seu amor irreverent i lliure pel personatge de Pepe Carvalho i no per la pretensió d’exercir de mèdium/taquígraf d’ultratomba del seu creador. Sota la desaparició d’una prostituta i un sangonós crim familiar hi ha, 24 aventures després del debut, un Carvalho que afegeix a la derrota moral una de física i psíquica, afectat de mal d’amors i d’un tracte esquerp amb el seu encara fidel Biscúter... Un Carvalho metaliterari que podria exclamar aquell dictum de Rimbaud: “Je est un autre”. Actualització modèlica.
