Selecciona Edició
Connecta’t
SANT JORDI 2019 | POESIA

Dues dones, una veu

Dir que Forugh Farrokhzad és "la Sylvia Plath iraniana" no és només un reclam comercial amb fonament: formen part d'una mateixa lluita

Dues dones, una veu

Eterno anochecer
Forugh Farrokhzad
Traduccions de Nazanin Armanian
Gallo Nero
352 pàgines
24 euros

Dues dones, una veu

Soc vertical
Sylvia Plath
Traducció de Montserrat Abelló
Proa
410 pàgines
20 euros

La tradició mil·lenària de la poesia persa, cortesana i de formes estrictes, arriba a la fi a principis del segle XX. Es deixen enrere les convencions heretades i s’exploren noves formes, més lliures i orientades a una expressió més natural de la condició humana. Forugh Farrokhzad (1934-1967), que va publicar durant els cinquanta i seixanta, s’inscriu en aquesta renovació, i a més destaca per ser pionera d’una creació feta des de la perspectiva femenina, en un desafiament que va més enllà de la literatura. O, més ben dit, els seus poemes —també va treballar en el cinema— són un aspecte més de la seva ofensiva individual contra els límits en què estan obligades a viure les dones al seu país. Es va enfrontar al seu pare, i es va casar amb un home sense el permís de la família; se’n va divorciar i per això va haver de renunciar al seu fill; es va relacionar amb altres homes, sense assolir, però, un autèntic alliberament, sinó restant en el paper d’amant. Els seus primers poemes parlen obertament de la sexualitat i dels plaers, i fa servir amb gosadia termes religiosos, com la noció de pecat: “He pecado, un pecado impregnado de gozo”. La crítica la va desqualificar per immoral, però això era en temps del Xa, quan Pèrsia semblava encaminar-se a la modernització; després de la instauració del totalitarisme islàmic, el 1979, el seu nom, simplement, ha desaparegut del cànon oficial.

Se l’ha comparat amb l’escriptora americana Sylvia Plath (1932-1963), però s’ha de tenir en compte abans que res que aquesta, per més entrebancs que trobés en la seva vida, vivia en una civilització que donava un espai de llibertat incomparablement més gran a la dona. Precisament, fa poc que s’acaba de reeditar Soc vertical, la traducció al català del bo i millor de Plath, els poemes dels últims tres anys de la seva vida, a càrrec de Montserrat Abelló (1918-2014), en edició bilingüe.

Tres raons per recomanar-los

1. Descobriment d’una de les veus més intenses de la poesia persa moderna, que desafià tant els cànons literaris com els socials.

2. Dir que Forugh Farrokhzad és “la Sylvia Plath iraniana” no és només un reclam comercial amb fonament: formen part d’una mateixa lluita.

3. Escrits entre els cinquanta i seixanta, els seus poemes ultrapassen el temps i la distància cultural i es mostra d’una modernitat estètica i feminista.

Totes dues, mitjançant els seus poemes, anaven a la recerca de la seva autèntica veu com a dones, més a partir d’una posició de militància feminista en el cas de Plath, més com una actitud de rebuig i de revolta personal davant dels obstacles que troba en família i amics en el cas de Farrokhzad. Si aquella prova de desconstruir els patrons de la identitat femenina que li han estat imposats, aquesta mira de tirar endavant sense renunciar als seus sentiments amorosos i al seu impuls creador amb vista a una felicitat individual que la societat en què viu no té en compte.

Plath es va suïcidar, Farrokhzad no va poder arribar a temps a un hospital després d’un accident de trànsit; les dues vivien perillosament, i les dues van morir prematurament. Ens han deixat sentències inoblidables, com aquesta de Farrokhzad: “El grito de placer es más limpio que el silencio nacido del luto”.

Els límits del Quim Porta

Josep Pedrals
La Breu Edicions
624 pàgines
23 euros

Última entrega de l’anomenada trilogia de Bolló (poble imaginari) —després d’El furgatori (2006) i El romanço d’Anna Tirant(2012)—, aquesta nova novel·la-poemari, escrita en un llenguatge alhora col·loquial i abarrocat, està dedicada a la recerca i interpretació de l’escriptor (imaginari) Quim Porta. Les peripècies dels quatre protagonistes, pedants fins a l’extravagància i desbordants d’erudició, remeten als orígens de la novel·la moderna, quan es tendia més a l’acumulació de materials que a la confecció de trames ben lligades. Inclou, esclar, uns 180 poemes d’extensió i gènere molt variats, que amplifiquen l’acció o hi aprofundeixen. O també es pot entendre a l’inrevés: la prosa serviria per relligar i donar sentit a un conjunt heteròclit de poemes. En definitiva, un gran divertiment entorn de la literatura i els plaers que proporciona.

Abans del vespre

Enric Sòria
Proa
208 pàgines
18 euros

Enric Sòria (Oliva, 1958) té una llarga trajectòria dedicada a la literatura: com a periodista de cultura, assagista, dietarista i, singularment, com a poeta. Amb una obra no gaire extensa, sis llibres en una trentena d’anys, “escriu des de la convicció artesana (…) d’una certa idea del bon gust i de la feina ben feta”, diu Sebastià Alzamora en el pròleg del llibre. Es tracta d’una antologia de 88 poemes destinada a servir d’invitació a recórrer la trajectòria sencera de qui ha fet una aposta decidida per una creació que il·lumina moments crucials de l’existència. Tan lluny d’efectismes verbals com del sentimentalisme que amenaça sovint la poesia de l’experiència, la seva és una retòrica continguda, austera i fonamentada en els clàssics. El poema Talismans, enumeració de ressons borgians, és una gran lliçó literària i vital.

Las niñas siempre dicen la verdad

Rosa Berbel
Hiperión
80 pàgines
10 euros

Primer llibre i impressionant irrupció de Rosa Berbel (Estepa, Sevilla, 1997), una poeta en qui conflueixen les preocupacions pròpies de la seva joventut amb una capacitat d’anàlisi excepcional. Activa en les xarxes socials, treballa el llenguatge amb vista a la immediatesa i en un to falsament col·loquial que amaga una inquieta recerca prèvia. Encara estudiant universitària, continguda en la metàfora i atenta al ritme natural del vers, demostra un coneixement notable de la literatura i d’alguns temes de sempre —com el pas del temps; el salt de la infància a l’edat adulta; la pèrdua de les il·lusions; la consciència de la feminitat, sense caure en la proclama demagògica—, a partir dels quals assoleix una veu poètica madura i segura. “¿La verdad se construye en el poema? / No. / El poema se construye en la verdad”, diu ella.

Set elefants drets sota la pluja / Siete elefantes...

Billy Collins
Godall Edicions
Traducció de J. Subirana / M. Anaz
134 pàgines
18,50 euros

El “mirador, tafaner, fullejador, saltaparàgrafs…”, i moltes altres coses, que és el lector de poesia segons Billy Collins (Nova York, 1941) pot descobrir ara, en català o en castellà, un dels grans poetes nord-americans actuals. Professor universitari, US Poet Laureate del 2001 al 2003 —com a tal li va tocar fer un poema en record de les víctimes de l’11-S, The Names: “Tants noms, amb prou feines hi ha espai en les parets del cor”— i gran divulgador de la paraula poètica, s’adreça de tu a tu al lector per compartir-hi sentiments i també perplexitats. Aquesta és una selecció d’una trentena de poemes, tots d’aquest segle, extrets del recull Aimless Love (2013), una antologia feta pel mateix autor. Com a curiositat, n’hi ha un en què destaca, del seu interès per la capital de Catalunya, el record d’un goril·la: Snowflake.

Descodificacions

Màrius Sampere
Proa
624 pàgines
22 euros

Màrius Sampere (Barcelona, 1928-2018) va ser un franctirador emboscat de la poesia que no va començar a rebre el reconeixement que mereixia fins al canvi de segle, i any rere any han anat apareixent nous reculls de la seva prolífica producció. En espera d’una obra completa que la reuneixi i ordeni, i per mantenir-ne viu l’interès, surten publicats en un sol volum vuit dels seus títols. Es tracta dels que, a criteri de l’autor, són els més representatius i presumiblement els que més afavoriran la introducció a la seva singular manera de veure el món. Mal classificat en un primer moment com a poeta realista, ha exposat les seves preocupacions existencials i metafísiques en breus poemes de to col·loquial i sense concessions a la bellesa. Lluny de cap sistema religiós o filosòfic, es debat en una incansable i solitària recerca de sentit.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >