Selecciona Edició
Connecta’t

Mort d’un activista

'Sis nits d’agost' narra el misteri de la mort de l’activista Lluís Maria Xirinacs i oscil·la entre la possibilitat de recrear-la en uns termes plausiblement inventius o bé a través de l’òptica assagística

Mort d’un activista

Sis nits d’agost
Jordi Lara
Edicions de 1984
204 pàgines
18 euros

A Sis nits d’agost, Jordi Lara (Vic, 1968) narra el misteri de la mort de l’activista Lluís Maria Xirinacs, però l’obra qüestiona la condició del gènere al qual pertany —l’autor la descriu com una “novel·la sense ficció”—, i oscil·la entre la possibilitat de recrear l’assumpte central en uns termes plausiblement inventius o bé a través de l’òptica assagística. A Sis nits d’agost hi ha una al·lusió contínua a la configuració del que es va llegint: l’escriptor està escrivint un llibre, i el lector ho sap des del principi, sap que el que està llegint no és la història en si, pura i destil·lada, sinó que el que llegeix és el llibre que en conta la història a partir de l’alternança de tres línies. En un primer lloc, hi ha la reconstrucció, d’una alta intensitat estilística, de l’anada de Xirinacs a la muntanya del Ripollès que havia triat per deixar-se morir; en un segon pla, hi ha el procés d’investigació dels avatars de la història, les entrevistes al seu cercle d’amistats, l’accés als papers personals del suïcida, les impressions dels vilatans que van trobar el cadàver, dels mossos d’esquadra i del forense que van dictaminar que era una mort sense violència; per últim, hi ha les referències al procés d’escriptura de l’obra, els dubtes que Jordi Lara ha d’anar superant, els esforços per convèncer-se que és davant d’uns fets que val la pena de narrar. L’escriptor mostra en tot moment el que hi ha al darrere del que el lector va llegint, que també agraeix que no hi ha hagi experimentalismes exagerats, que fins i tot la proposta esdevingui un relat amb un camí força tradicional, molt propera a una història amb plantejament, nus i desenllaç.

El llibre no és la biografia de Xirinacs, i no és tampoc cap llibre ideològic o patriòtic: és un llibre que ve a demostrar que la literatura pot ser un mecanisme útil per indagar i plantejar preguntes de resposta tan difícil com, per exemple, quines poden ser les raons per les quals algú decideix deixar-se morir per inanició.

Tres raons per recomanar-lo

1. Bon exemple en català de ‘novel·la sense ficció’ a partir dels darrers dies de Lluís Maria Xirinachs, que se suïcidà en una muntanya del Ripollès.

2. Tres llibres en un: reconstrucció, d’alta intensitat estilística, dels fets; el procés d’investigació de l’autor i els seus dubtes d’escriptura... i de vida.

3. Una demostració més del pols ferm amb què escriu l’autor de la celebrada ‘Una màquina d’espavilar ocells de nit’ i de ‘Mística conilla’.

Mentre investiga les veritats i les mentides que van envoltar la mort de Xirinacs, Lara s’enfronta als misteris de la descoberta del cadàver, però l’enigma que es vol resoldre no és de tipus criminal, sinó un d’humà que es projecta en dues direccions: d’una banda, el d’una persona absent, que ja no es pot veure ni conèixer, però que existeix en el record eufòric o en el dolor dels amics, i, de l’altra, el de l’investigador, el de Lara, que topa de seguida amb la realitat d’una llei no escrita quan algú se submergeix en la biografia dels altres, que ningú surt indemne de l’examen d’una vida. Al cap i a la fi, indagar la mort de Xirinacs és l’excusa que usa el celebrat autor d’Una màquina d’espavilar ocells de nit (2008) i Mística conilla (2016) per anar a la recerca d’ell mateix, i la necessitat de saber la veritat sobre les circumstàncies de la mort de Xirinacs s’acaba convertint en una cosa diferent del projecte original: les preguntes sobre aquella mort porten l’autor a la necessitat de conèixer-se, a explicar-se la seva pròpia vida i la seva identitat i mirar d’entendre-les mentre ho està fent. La història, ja sigui la pròpia o l’aliena, no pot sobreviure sense el relat.

Persecució

Toni Sala
L'Altra Editorial
338 pàgines
18 euros

Toni Sala (Sant Feliu de Guíxols, 1969) explora a Persecució el repertori d’endèmies més representativa de l’Occident actual: el declivi del mascle blanc i heterosexual, l’afany especulatiu, la perversitat i la corrupció del món postcapitalista, els atemptats del fonamentalisme islàmic, la trivialització de la violència: s’hi dibuixa una detallada cartografia del mal, i Sala aclapara amb assassinats, accidents de trànsit i aviació, suïcidis, atacs terroristes, la catàstrofe climàtica. També hi ha violacions, delinqüència, i xantatges, i molta agressivitat: l’atmosfera de la novel·la es fa irrespirable perquè l’autor de Rodalies o Petita crònica d’un professor de secundària, amb una despietada mirada apocalíptica, descriu la soledat, el buit i l’estranyesa de la cerimònia de la destrucció del món.

El camí dels esbarzers

Alba Dalmau
Angle Editorial
204 pàgines
16,50 euros

El llibre narra el ritme adormit d’una aldea, però la mirada d’Alba Dalmau (Cardedeu, 1987), com si ensenyés a mirar el que només veu ella, sempre sorprèn, com se sorprenen el nen miop que redescobreix el món quan el pot veure a través d’unes ulleres, o la sogra i la nora que deixen enrere la indiferència que es manifesten gràcies al descobriment que totes dues són lectores constants. L’autora del ja motivador Estàndards narra la intimitat d’unes vides rutinàries sotmeses al costum, i, com si tafanegés d’incògnit les seves habitacions, es fixa en les reticències, la malícia, els desitjos i l’enveja que gestionen els moviments involuntaris de la gent insatisfeta, tragèdies secretes que assoleixen la transcendència d’una èpica privada sense perdre mai de petja la quotidianitat ni caure en l’altisonància.

L’art de portar gavardina / El arte de llevar...

Sergi Pàmies
Quaderns Crema / Anagrama
146 / 152 pàgines
15,90 euros

Després de contes metafòrics i imaginatius que buscaven dibuixar la desraó quotidiana, Sergi Pàmies (París, 1960) va entrar en un territori pertorbador, guiat pel desassossec, l’element emotiu, la rauxa melancòlica i la consciència de la soledat. Amb talent i eficàcia, ha anat reelaborant aquests temes i, per constatar-ho, només cal llegir els tretze contes inclosos a L’art de portar gavardina (flamant premis de la Crítica Catalana i Serra d’Or) i permetre que la mescla explosiva de tendresa i gelor de la seva prosa, la despreocupació per les regles convencionals del conte com a gènere literari, el plaer de narrar perquè sí, condueixin el lector cap a un viatge prodigiós per les múltiples cares de la tristesa. Una incursió devastadora als abismes de la maduresa.

Tots els contes III

Víctor Català
Club Editor
508 pàgines
24,95 euros

Ho deia Blanca Llum Vidal: “No passa res si se’ns desballesta el confort” que procurava la lectura antiga de Víctor Català. Ara, amb el darrer volum de Tots els contes (Caires vius, Ombrívoles i Drames rurals), Víctor Català (1869-1966) ja deixa de ser l’escriptora catòlica i propietària rural que seguia al peu de la lletra les consignes modernistes, de la mateixa manera que la violència ancestral que travessa la seva narrativa ja no és una violència explicable a través del caràcter primitiu dels seus personatges: narrar la violència contra les dones, pobres i malalts, contra vells i nens, contra els bojos, era per a ella una resposta subversiva a la política institucional, una argúcia per fer visibles les relacions de domini. “Deslliga la literatura del relat nacional per fer-la universal”, diu Najat el Hachmi al postfaci.

El paradís a les fosques

Vicent Usó
Bromera
267 pàgines
19,95 euros

El paradís a les fosques (premi Enric Valor) narra, amb una ambició que no exclou l’artesania, com Maties Passera va quedant desproveït dels atributs que l’han dut al cim de l’èxit. I, mentrestant, el lector sap que hi ha poques novel·les que examinin amb tanta meticulositat els laberints del poder econòmic en una capital de comarca, les extravagàncies dels nous rics, la fascinació pel luxe i tot el que es pagui a preu d’or; o que no són gaire freqüents les novel·les que disseccionen amb tanta passió narrativa la vulgaritat del creixement econòmic, les conductes d’una societat neuròtica, la seva ridícula sordidesa. Usó (Vila-real, 1963) excel·leix creant intrigues, descrivint les cabòries i la volubilitat moral del protagonista i la seva manera de relacionar-se amb les circumstàncies que el van encerclant fins a ofegar-lo.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >