Selecciona Edició
Connecta’t

El Mas Miró afronta una altra rehabilitació

L'obertura al públic de més espais de la masia on estiuejava el pintor Joan Miró a Mont-roig topa amb dificultats econòmiques

Aspecte del Mas-Miró, a Mont-roig del Camp.
Aspecte del Mas-Miró, a Mont-roig del Camp.

El Mas Miró de Mont-roig del Camp deixa al descobert nous secrets. Una inversió de 60.000 euros va possibilitar una segona fase de rehabilitació de la finca rural on estiuejava el pintor Joan Miró, i a la qual ell mateix va dedicar un homenatge pictòric amb l'obra La Masia (1920). Coincidint amb el primer aniversari de la seva obertura al públic, la Fundació Mas Miró ha anunciat que té a punt el projecte per rescatar l'antiga cuina de la casa i fer-la visitable. "Tota la meva obra està concebuda a Mont-roig", va manifestar en el seu moment el mateix Miró, i el taller on treballava l'artista és el principal atractiu d'aquesta construcció d'estil indià coronada per una torre quadrada.

Alimentar el ritme de visites

Des que va obrir les portes fa un any, 7.300 visitants han passat pel Mas Miró. Elena Juncosa, presidenta de la fundació de l'entitat, valora positivament el registre de visites, “sobretot per la petjada que deixa l'espai”. Malgrat assenyalar que “la quantitat no és important”, la Fundació treballa per acréixer el nombre de visites. Així, s'ofereixen visites teatralitzades, tallers educatius, sopars al pati de la finca i fins i tot s'ha previst engegar una escape room, per oferir “una experiència lúdica i singular” al públic més jove. El desenvolupament del projecte Mas Miró ha hagut de superar diversos esculls abans d'aconseguir que s'obrís al públic. Part dels inconvenients han derivat de la falta de finançament per escometre les obres d'una casa que traspuava tants metres quadrats com deixadesa i abandonament.

El taller està "tal com el va deixar l'última vegada que va treballar aquí, el 1976", afirmen des de la Fundació Mas Miró. Però, des que la família Miró, encapçalada per Joan Punyet Miró, net de l'artista, va començar a donar-li forma a la idea d'obrir la casa al públic, es va pensar en la possibilitat d'obrir els màxims forrellats possibles. La restauració de l'antic armari de rebost suposa un altre pas en el camí. Elena Juncosa, presidenta de la Fundació, defensa la necessitat d'"anar a pams" perquè, en cas contrari, "encara no hauríem inaugurat la casa". En aquest sentit, la Fundació reclama a la Generalitat més compromís en la gestió d'un espai que es considera clau en la trajectòria artística de Miró, i una pota del triangle que formen Barcelona, Palma i Mont-roig. "És una llàstima que la Generalitat no formi part del patronat de la Fundació", lamenta Juncosa. "Ens hem reunit amb tots els últims consellers de Cultura, i no entenem per què no vam obtenir més compromís per la seva banda", assenyala.

El Patronat de la Fundació està integrat pels hereus de Joan Miró, per les Fundacions Miró de Palma i Barcelona, per l'Ajuntament de Mont-roig i per la Secretaria d'Estat de Turisme, però la Generalitat se'n manté a apartada. La Conselleria de Cultura admet que hi ha hagut converses amb els gestors del llegat Miró per incorporar-se al Patronat de Mas Miró, però sense arribar a cap acord. Des de la conselleria es descarta que la situació canviï més endavant. "Pot haver-hi col·laboració econòmica per a alguns projectes concrets, però no més", apunta un portaveu de la conselleria. Malgrat que sí que participa en el patronat de la Fundació Miró a Barcelona, el Departament de Cultura defensa que la seva falta d'implicació en la gestió directa de les fundacions "és l'habitual".

El suport econòmic de la família Miró ha estat determinant per recompondre la finca i fer-la finalment visitable. La primera fase de la rehabilitació va suposar una inversió superior al milió i mig d'euros, dels quals la meitat va ser aportada directament pels hereus de l'artista. A més, Joan Punyet Miró va donar els 400.000 euros que li corresponien en concepte de comissió per haver intercedit en la venda d'un quadre del seu avi. La compradora va ser Laurence Powell, vídua del cofundador d'Apple Steve Jobs i hereva de bona part del seu patrimoni. Va pagar 35 milions per un dels quadres de Miró.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

Debido a las excepcionales circunstancias, EL PAÍS está ofreciendo gratuitamente todos sus contenidos digitales. La información relativa al coronavirus seguirá en abierto mientras persista la gravedad de la crisis. Decenas de periodistas trabajan sin descanso para llevarte la cobertura más rigurosa y cumplir con su misión de servicio público

Si quieres apoyar nuestro periodismo puedes hacerlo aquí por 1 euro el primer mes (a partir de junio 10 euros).

Suscríbete a los hechos.

Suscríbete

MÉS INFORMACIÓ