_
_
_
_
_
INCENDI DE NOTRE-DAME

Catedrals i esglésies que han ressorgit de les cendres

Terratrèmols, incendis, bombardejos... La història dels monuments europeus és plena de reconstruccions

La catedral de Notre-Dame va cremar dilluns a la tarda en un incendi “potencialment vinculat” a les obres de renovació del monument històric més visitat d'Europa. El president de França, Emmanuel Macron, va anunciar la mateixa nit una col·lecta de fons per reconstruir-la. L'incident va commoure els qui el van veure en persona, als mitjans i les xarxes, on es compartien fotografies i vídeos de l'escena. Però també n'hi va haver que van recordar, amb un optimisme moderat, que la història de les catedrals és plena de destruccions i reconstruccions. Aquests en són alguns exemples:

Londres

Alguns gravats encara mostren com era la catedral de Sant Pau abans de l'incendi que la va destrossar el 1666. L'arquitecte anglès Sir Christopher Wren va dissenyar una catedral nova que es va construir entre el 1675 i el 1710, d'estil barroc i amb la seva cúpula característica.

British Museum / Nick Brundle (Getty Images)

Lisboa

Un gravat del British Museum recorda com va quedar la catedral de Lisboa després del terratrèmol del 1755, que en va destruir la capella gòtica i el panteó. El temple es va reconstruir parcialment i es va restaurar a principis del segle XX.

British Museum / Getty Images

Reims

La catedral de Notre-Dame de Reims, que es va començar a construir el 1221, va ser bombardejada durant la Primera Guerra Mundial. De fet, se'n conserva una foto del moment en què una bomba alemanya va explotar al monument, el 20 de setembre del 1914. L'escriptora Edith Warthon, que era a la ciutat durant els bombardejos, va escriure que "la catedral de Reims resplendia en tota la seva esplendor i, alhora, moria davant nostre, com una posta de sol".

Hulton Archive / Universal Images / Andia (Getty Images)

Com recordava César Antonio Molina, exministre de Cultura, a EL PAÍS, “quan la guerra es va acabar el 1918 la catedral tenia un aspecte lamentable com la resta d'aquesta històrica urbs; reconstruir-la va comportar dècades de feina”.

Ypres

La ciutat belga d'Ypres també va ser bombardejada durant la Primera Guerra Mundial. La catedral de Sant Martí es va acabar de reconstruir el 1930, amb una agulla al lloc de la torre quadrada original.

PA Images / Andrew Hardy (Getty Images)

Barcelona

Encara queden restes de l'incendi del 1936 a la volta de l'església gòtica de Santa Maria del Mar, a Barcelona. Aquesta església del segle XIV, que ja va ser bombardejada el 1714, va cremar durant 11 dies en començar la Guerra Civil. Es van perdre l'altar barroc, les imatges i l'arxiu històric. La Generalitat en va tapiar les entrades per evitar més atacs i saquejos.

Exposició 'El martiri dels temples'.
Exposició 'El martiri dels temples'.Christian Ender (Getty Images)

Colònia

La catedral de Colònia, que es va començar a construir el 1248 i on es conserven les òbviament discutides restes dels Reis d'Orient, va rebre l'impacte de 14 bombes explosives i 70 d'incendiàries durant la Segona Guerra Mundial, a més d'altres impactes d'artilleria i projectils. Les voltes de les naus principals i el creuer es van esfondrar i també es van perdre l'òrgan i les vidrieres del segle XIX, entre altres elements. Les vidrieres medievals i altres béns s'havien retirat a l'inici de la guerra, com van fer altres catedrals europees. Les obres de restauració van finalitzar el 1956.

Bettman / Ulsstein Bild (Getty Images)

Lleó

La catedral va patir un incendi el 1966, causat per la caiguda d'un llamp. L'incendi va arrasar el sostre, que es va poder reparar. Com explicava EL PAÍS, el temple es va salvar perquè es va evitar abocar aigua sobre la pedra: "La pedra absorbeix la humitat, augmenta el pes i es podria desplomar tot el conjunt". Era millor deixar cremar la fusta.

Berlín

Construïda el 1708, la catedral alemanya de Berlín compon amb la seva bessona, la catedral francesa, i el Konzerthaus, una de les places més boniques d'Alemanya: Gendarmenmarkt. Segons recollia EL PAÍS el 1994, "una espurna fortuïta" va causar l'incendi de la cúpula de la catedral alemanya de Berlín, que estava sent restaurada. "El foc no va causar víctimes, però va destruir tot l'interior de fusta de la cúpula i va aixecar una densa fumera a la plaça".

Ullstein bild (Getty) / Olaf Protze (Getty)

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Jaime Rubio Hancock
Editor de boletines de EL PAÍS y columnista en Anatomía de Twitter. Antes pasó por Verne, donde escribió sobre redes sociales, filosofía y humor, entre otros temas. Estudió Periodismo en la UAB y Humanidades en la UOC. Es autor de los ensayos '¿Está bien pegar a un nazi?' y 'El gran libro del humor español', y de la novela 'El informe Penkse'.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_