Selecciona Edició
Connecta’t

El pla de Salut per reduir la llista d’espera crispa els especialistes

Els al·lergòlegs reclamen més professionals per reduir els retards

Ecografia a una dona embarassada.
Ecografia a una dona embarassada.

El pla del Departament de Salut de reduir les llistes d'espera d'al·lergologia formant les infermeres d'atenció primària perquè facin proves d'al·lèrgia ha indignat els especialistes. Els al·lergòlegs avisen que aquest tipus de procediments els han d'indicar ells mateixos i que la interpretació de les proves va més enllà d'“una punxadeta”. El sector reclama més professionals per millorar les llistes d'espera i adverteix que la mesura impulsada per Salut pot precipitar un sobrediagnòstic o una infradetecció d'al·lèrgies en els pacients.

A data de març del 2019, 10.419 persones esperaven per una visita a l'al·lergòleg i el temps mitjà d'espera era de 132 dies. Tot i que el retard s'ha reduït respecte al 2017 (215 dies), la consellera de Salut, Alba Vergés, va anunciar la setmana passada un pla per reduir la llista d'espera en al·lergologia: formar les infermeres d'atenció primària per fer el prick test o prova de la punxada, unes proves cutànies per detectar els al·lergògens que poden afectar el pacient.

La Societat Catalana d'Al·lèrgia i Immunologia Clínica (SCAIC) de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya va admetre aquest dilluns el seu “malestar” amb la mesura impulsada pel Govern i va retreure que no estigués consensuada amb els professionals. “Ens ha sorprès perquè això no s'ha parlat. El diagnòstic no és només fer una punxadeta a la pell, sinó que cal saber interpretar-ho. Una prova positiva no indica necessàriament que tinguis al·lèrgia i viceversa”, va protestar la presidenta de la SCAIC, Teresa Dordal.

L'especialista adverteix que una iniciativa similar ja es va intentar aplicar a Lleida i va fracassar. “Una cosa és formar en la tècnica i una altra és interpretar els resultats. A Lleida es va intentar fer una cosa semblant i la infermera encarregada només podia fer-ho una vegada al mes. Així perds habilitat i també es tracta de saber interpretar-ho. Les proves surten positives a moltes coses, però no vol dir que hi siguis al·lèrgic”, va avisar Dordal. La SCAIC va alertar que aquesta pràctica pot provocar sobrediagnòstic i “implementar erròniament mesures preventives”, o fins i tot, una infradetecció, de manera que el pacient no és derivat a l'especialista i augmenta “el risc de reaccions o empitjorament de la malaltia”.

Dordal va lamentar, a més, que “es minimitzi” el paper de l'al·lergologia a una prova cutània. “Probablement, molts pacients seran derivats igualment a l'especialista perquè la interpretació no és fàcil i s'hauran de repetir proves. És una despesa de recursos”, va afegir.

La SCAIC apunta a la falta d'especialistes com la principal causa de les dilatades llistes d'espera. El 2010, la societat científica va redactar un document en el qual advertia de la falta de 20 noves places d'al·lergòlegs per atendre la demanda a Catalunya. Ara, la xifra seria més alta, adverteix l'organització. “El problema és que hi ha molts pacients i pocs al·lergòlegs. Si sortissin les 20 places, ens conformaríem i se solucionaria part del problema. No pot ser que el Parc Taulí o l'Hospital del Mar, que és un hospital de tercer nivell, no tingui cap al·lergòleg”, va apuntar Dordal. La situació més urgent, no obstant això, és a Girona, on només hi ha dos especialistes.

Primària saturada

Dordal defensa que, tot i que la proposta de Salut pot funcionar en algun centre de salut concret, l'atenció primària està “saturada” i “és difícil que es pugui fer a tot el territori”. “Molts casos poden ser controlats des d'atenció primària, però el diagnòstic primer l'ha de fer l'al·lergòleg”, concedeix Dordal.

Per la seva banda, l'Associació d'Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya (AIFiCC) defensa la proposta de Salut. “De fet, ja hi ha zones en les quals s'està fent, com al meu centre, a Castelldefels. Però no és només la infermeria. La interpretació la fa el metge de família o el pediatre i la tècnica i els consells, la infermera. Es fa amb protocols consensuats”, apunta la presidenta de l'AIFiCC, Alba Brugués. La infermera explica que les al·lèrgies més complexes es deriven a l'especialista, però el prick test, sosté, s'hauria d'incorporar a la cartera de serveis d'atenció primària.

“Serà difícil reduir a 180 dies la reconstrucció de mama”

Salut també ha anunciat que les reconstruccions de mama després d'un càncer es faran en menys de 180 dies. És a dir, tindran un temps màxim d'espera garantit per llei, com les cataractes i les pròtesis de maluc i genoll.

Però els ginecòlegs s'hi mostren escèptics. “Compartim l'objectiu del Departament, però serà difícil reduir a 180 dies la reconstrucció de mama quan les esperes arriben a dos anys. Per fer una reducció tan significativa es necessita una inversió important”, apunta Oriol Porta, president de la Societat Catalana de Ginecologia i Obstetrícia de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques. “No és tan senzill. Falten quiròfans i cirurgians plàstics que siguin capaços de fer aquest tipus d'intervencions”, afegeix.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >