Selecciona Edició
Connecta’t

Els pneumòlegs alerten dels pocs diagnòstics de càncer per amiant

La literatura científica assenyala que entre el 8% i el 12% dels carcinomes de pulmó són per exposició a l’asbest

Una prova per detectar malalties pulmonars.
Una prova per detectar malalties pulmonars.

Les malalties per exposició a l’amiant que es diagnostiquen a les consultes són només “la punta de l’iceberg”. Els pneumòlegs adverteixen que, tot i que els efectes nocius d’aquest carcinogen són coneguts, de vegades passen desapercebuts en els diagnòstics de les malalties respiratòries associades, sovint camuflats darrere d’altres factors de risc, com el tabaquisme. “Hi ha estudis que diuen que entre el 8% i el 12% dels carcinomes de pulmó són per exposició a l’amiant sense intervenció del tabac”, avisa el doctor Josep Tarrés. Els experts alerten d’un infradiagnòstic dels tumors causats per l’amiant.

L’amiant (o asbest) és un carcinogen molt utilitzat en la indústria i en la construcció durant els anys seixanta i setanta. Des del 1940 se sap que és perillós per a la salut i l’Organizació Mundial de la Salut (OMS) el va declarar carcinogen el 1977, però a Espanya no se’n va prohibir l’ús fins al 2002. Aquest compost desprèn unes fibres que s’incrusten als pulmons i provoquen diverses malalties respiratòries, des de plaques pleurals fins als mesoteliomes, uns tumors de pleura que només es produeixen per l’exposició a l’asbest i tenen molt mal pronòstic (menys de dos anys de vida després del diagnòstic). El període de latència de totes les malalties pot ser de 20 anys.

“Pensava que tenia asma i era asbestosi”

Els advocats del Col·lectiu Ronda concentren les denúncies contra Uralita per malalties laborals vinculades a l’amiant. Des del 2011, el despatx manté 422 processos judicials oberts contra la companyia, que acumula condemnes per valor de 21,2 milions d’euros. És el cas de Julián del Olmo, de 71 anys i veí de Cerdanyola. Va estar set anys treballant a Uralita. “Pensava que tenia asma i després em va dir el metge de la Seguretat Social que era asbestosi”, recorda. Un jutge li va reconèixer la malaltia laboral i Uralita el va haver d’indemnitzar.

Les malalties cròniques relacionades amb l’amiant, tot i que no són una sentència de mort, condicionen molt la qualitat de vida del pacient. Per exemple, l’asbestosi, que fa que el pulmó s’estrenyi i el pacient pateixi insuficiències respiratòries. “La qualitat de vida és dolenta. Senten ofec perquè tenen el pulmó ple de microfibres que fan que l’òrgan generi cicatrius i es torni rígid. A més, hi ha una sensació d’esforç més gran per mobilitzar el pulmó i també tenen dolor toràcic”, explica Joaquim Gea, el cap de pneumologia de l’Hospital del Mar de Barcelona. El 2015 es van registrar 361 hospitalitzacions de 245 pacients afectats per asbestosi, un 83% més que el 2006.

Segons l’OMS, aquest mineral provoca més de 100.000 morts al món. Però els experts adverteixen que molts casos de pacients amb malalties pulmonars passen desapercebuts i no s’associen a l’exposició a l’amiant. “Jo crec que l’amiant causa més càncer que el mesotelioma”, valora María Jesús Cruz, pneumòloga del Vall d’Hebron. El seu hospital és l’únic d’Espanya que disposa d’un dispositiu per detectar les fibres d’amiant dipositades al pulmó. “Es treu un tros de pulmó i s’analitza el nivell de cossos d’amiant per 100 grams de teixit sec”, explica. En un estudi realitzat pel seu equip, Cruz va constatar que la majoria de la població urbana a Barcelona té nivells d’amiant al pulmó d’entre 0 i 300 cossos d’amiant per 100 grams de teixit sec. Segons la Societat Europea de Malalties Respiratòries, l’exposició de referència per reconèixer una malaltia per amiant és de 1.000 cossos.

Tarrés ha dedicat la seva carrera a estudiar les malalties per exposició a l’amiant en una de les zones més castigades per la presència d’aquest material, el Vallès Occidental. A Cerdanyola hi havia la fàbrica més gran d’Uralita, una empresa que feia servir el mineral cancerigen per produir fibrociment. La companyia va tancar el 1997, però la ciutat continua detectant un cas de malaltia per amiant cada setmana i és el municipi d’Espanya amb més prevalença de mesoteliomes. “Entre el 1976 i el 2016, he registrat 1.131 pacients amb patologia per amiant. D’entre aquestes, 875 són malalties cròniques (plaques o asbestosi) i 256, patologies malignes”, explica el pneumòleg. Tarrés ha comptabilitzat 353 morts relacionades directament amb l’amiant, però avisa que totes les xifres de què disposa són inferiors a les reals. “N'he vist més del doble de casos però, com que em falta documentació, els excloc de la meva investigació. Això és la punta de l’iceberg”, apunta. Segons el metge, a més del mesotelioma pleural i del càncer de pulmó, l’amiant també s’associa a tumors de laringe, ovari i testicles. De fet, un jutge va arribar a reconèixer per primera vegada el càncer d’esòfag com una malaltia laboral per exposició a l’amiant.

Gea coincideix que les malalties intersticials (les que causen cicatrius als pulmons) també poden passar desapercebudes. “Sobretot en el primer nivell, en medicina de família. Si tens un tumor pleural ja et suggereix que hi pot haver una exposició a l’amiant, però una malaltia intersticial, només si el metge de família se n’adona, l’envia a l’especialista, que ja pregunta per l’exposició a aquests elements”, apunta el pneumòleg de l’Hospital del Mar.

Els experts asseguren que ja estan arribant al pic més alt de diagnòstics i la corba començarà a baixar els propers anys. Però Tarrés adverteix que l’amiant està arribant a la seva vida útil i es començarà a degradar. “El 2040, els mesoteliomes s’haurien d’acabar però no sabem què passarà. Si no desamiantem el país, el compost deteriorat pot provocar una epidèmia”, avisa.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ