Contes sexistes? Sí, però amb una mirada crítica
Les expertes en literatura infantil coincideixen que vetar aquests títols no és la solució i aposten per obrir un debat que abasti més àmbits de l’educació
La decisió de les famílies de l’escola Tàber de Barcelona de retirar de la biblioteca infantil uns 200 contes per considerar-los “tòxics” pel seu alt contingut sexista ha obert el meló sobre el tipus de relats que arriben als més petits de la casa i què cal fer amb aquest tipus de literatura. Els experts en coeducació, igualtat i literatura coincideixen que es tracta d’un debat “complex” que no es pot reduir a una sèrie d’obres. De fet, aplaudeixen que es qüestioni quin tipus de literatura infantil es llegeix, però destaquen que el més important és acompanyar els nens en el moment de la lectura, i rebutgen majoritàriament la retirada de llibres.
Durant el curs passat, l’AMPA de l’escola Tàber va analitzar el catàleg de llibres destinats a nens menors de sis anys i van detectar que 200 (el 30% del fons) contenien forts continguts masclistes, així que van decidir eliminar-los. Entre aquests hi ha contes tradicionals, com la llegenda de Sant Jordi, però també llibres destinats a l’aprenentatge d’hàbits o relats més moderns. Les famílies argumenten que en aquesta etapa inicial els nens no tenen capacitat crítica i que poden absorbir i assimilar amb naturalitat comportaments masclistes.
La sociòloga Marina Subirats assenyala que els contes tradicionals estaven pensats per ensenyar als nens com era la vida. “L'educació i els valors es transmetien oralment. Són masclistes perquè pertanyen a un temps passat. Però aquesta ja no és la nostra societat i continuem transmetent idees del passat en els contes, com el fet que les dones tenen el paper feble, els homes són els valents… No està bé que s’expliquin aquests contes, ara ja hi ha molts títols que van en una altra línia. I si s’expliquen contes com La Caputxeta Vermella, cal fer-ho amb una visió crítica o bé explicar just després un conte alternatiu”.
Subirats aplaudeix la idea de retirar els contes sexistes, però no totalment. “No podem explicar la història des de zero, començar de cap i de nou. Abans hi havia llops, però ara ja no. Caldria generar contes nous, amb una altra visió, que vagin substituint progressivament els que ara són clàssics”.
Per la seva banda, Anna Carreras, sociòloga i sòcia de la cooperativa Coeducacció, també celebra la iniciativa de les famílies de moltes escoles de fer aquest exercici de revisió i apunta que hi ha diferents “formes d’eliminar el masclisme”, de manera que una escola pot optar per retirar els títols i una altra per revisar-los críticament. I afegeix que la tasca va més enllà dels contes i que caldria revisar com els professors eduquen els nens, les cançons o els espais de les escoles, informa Mar Rocabert.
Les expertes coincideixen que cal llegir els contes tradicionals tenint en compte el context històric en què es van escriure i analitzar la lectura simbòlica que hi ha al darrere. “En la llegenda de Sant Jordi hi ha un poble que lluita conjuntament contra una adversitat, que és el drac, i que afecta tothom, fins i tot a la princesa, que és la monarquia. I Sant Jordi és un home perquè és un cavaller de l’època medieval. I al final aconsegueixen vèncer l’enemic comú”, resumeix Marta Roig, bibliotecària i experta en literatura infantil. Roig assegura que eliminaria contes sexistes si fossin moderns, però no els clàssics. “Formen part de la nostra història cultural i si els eliminem perdem més del que guanyem, perdem la memòria del que som i d’on venim”.
Paula Jarrin, que regenta la llibreria Al·lots de Barcelona, especialitzada en literatura infantil i juvenil, va més enllà i rebutja contundentment la retirada de llibres. “No es pot censurar cap llibre, perquè això ens deixa a un pas del pensament únic. És molt lloable que les famílies facin crítica, però no ens podem carregar la tradició”.
Roig aposta per una literatura “complexa” on hi hagi tota mena de sensibilitats, des dels més convencionals fins als més polèmics o els transgressors. “Encara hi ha molta rateta que neteja l’escala o que porta la càrrega de la llar, així que és normal que aquests llibres existeixin i que reflexin aquesta realitat. No podem esperar que ara mateix tots els llibres siguin transgressors. Potser li estem demanant a la literatura que vagi per davant de la societat”. En una línia semblant s’expressa Elena Blanco, de la llibreria Synusia de Terrassa, que també fa xerrades sobre literatura infantil a escoles bressol i centres de primària. “L’important és saber el que es té entre mans i qualsevol llibre pot ser una oportunitat d’aprenentatge, però la clau és fer un acompanyament en la lectura”.
El veto o no als llibres sexistes és una qüestió que ha generat molta revolada i polèmica a través de les xarxes socials. Per Elena Blanco, més enllà de les opinions contraposades, destaca que la clau és que s’hagi obert aquest meló. “El més important és que ens estiguem fent la pregunta i reflexionant sobre si hi ha sexisme als contes”.
