_
_
_
_
_

‘Verificat’, la primera plataforma de verificació de dades de Catalunya

El projecte periodístic neix amb l'objectiu de combatre la desinformació i les notícies falses

Imatge del fòrum 'Fake News', al Parlament Europeu, l'any passat.
Imatge del fòrum 'Fake News', al Parlament Europeu, l'any passat.Santi Burgos

Sis periodistes catalanes han engegat Verificat, un projecte de verificació de fets o fact-checking per combatre la desinformació de l'espai sociopolític català. La plataforma de verificació neix amb l'objectiu d'evitar la propagació d'enganys, tant els que procedeixen de les xarxes socials com els que difonen alguns polítics. I s'ha inspirat en les plataformes de l'International Fact-Checking Network per llançar una proposta amb un “accent 100% català, feta des de Catalunya i sobre Catalunya”.

El primer gran desafiament serà la campanya electoral de les eleccions municipals de Barcelona. L'equip estarà atent a cada declaració dels competidors d'aquests comicis i un dels primers treballs que ja han publicat ha estat l'anàlisi del cara a cara entre l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i el candidat al qual dona suport Ciutadans, Manuel Valls. En el seu estudi desmenteixen o consideren enganyoses algunes de les afirmacions que els alcaldables van aportar, com ara que "Barcelona apareix en els rànquings internacionals com una de les ciutats més segures del món", que va dir Colau; o l'existència d'una cooperativa de manters amb una ajuda de l'Ajuntament de 1.500.000 euros, que va confirmar Valls.  

Després de fer les comprovacions, l'equip qualifica la informació com a “veritable”; “enganyosa”, quan conté alguna dada verídica però amaga fets rellevants; “falsa”; o “no comprovable”, quan no hi ha dades oficials disponibles o les investigacions realitzades no són prou per provar si és veritable o fals. No obstant això, la plataforma no tractarà de verificar les promeses de campanya, les opinions o els comentaris en converses privades.

A més d'analitzar el discurs polític, Verificat intentarà mitigar el “soroll” que es genera a les xarxes socials, incloent-hi textos, fotos, mems o vídeos, com van fer fa una setmana quan van desmentir que s'hagués penjat un llaç groc gegant a la torre de Collserola. El projecte ha tingut una bona acollida a les xarxes socials i, a més dels comptes a Twitter, Facebook i Instagram, ha facilitat un número de telèfon perquè, a través de WhatsApp, qualsevol usuari pugui sol·licitar alguna verificació.

Durant els propers tres mesos el projecte, que té el suport del Col·legi de Periodistes de Catalunya i la Universitat Ramon Llull, ha iniciat una prova pilot per trobar finançament. L'equip està encapçalat per Alba Tobella, Carola Solé i Roser Toll, periodistes que es van formar a la Universitat Autònoma de Barcelona i amb experiència en corresponsalies llatinoamericanes. La plantilla la completen diversos experts en anàlisis i visualització de dades.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_