Selecciona Edició
Connecta’t

Quant quàntum!

El CCCB exposa com l'art ajuda a explicar la complexa física quàntica i el seu impacte en la vida quotidiana

'Cascada', de Yunchul Kim (2018), creada amb fluids amorfs i muons, que es pot veure al CCCB dins de l'exposició 'Quàntica'.
'Cascada', de Yunchul Kim (2018), creada amb fluids amorfs i muons, que es pot veure al CCCB dins de l'exposició 'Quàntica'.

Fins que l'home no va trobar una explicació científica a fenòmens naturals com la pluja, els llamps i els terratrèmols, tot era voluntat divina. La ciència va néixer en el moment en què els humans van necessitar conèixer el perquè de tot el que esdevenia al voltant seu, desvinculant-ho dels déus. La ciència, de totes maneres, es troba en la seva fase inicial, i la quàntica, una de les disciplines més complexes, que estudia les partícules fonamentals i petites de la matèria, ocultes als nostres sentits, com són els àtoms, els protons, els quàntums de llum i els fotons d'energia, no ha fet res més que començar.

“De fet, de les 50.000 generacions d'Homo sapiens, només tres hi han conviscut”, explica el catedràtic José Ignacio Latorre, un dels comissaris, amb Mónica Bello, directora de l'Arts at CERN, de l'exposició Quàntica, que obre aquest dimecres les portes al CCCB fins al 24 de setembre, per divulgar aquesta disciplina nascuda tímidament al començament del segle XX, però que avui està present en les nostres vides més del que en som conscients. Des dels primers transistors dels anys quaranta fins a la tecnologia làser, els GPS, els rellotges atòmics i les ressonàncies magnètiques. Unes partícules que fins fa molt poc ningú es podia ni imaginar, però que ara tots volen controlar.

Aquesta disciplina estudia les partícules més petites i ocultes

Com al CERN (Organització Europea per a la Recerca Nuclear) de Ginebra, un dels centres d'investigació més important del món, que ha convidat artistes perquè residissin a les seves instal·lacions i establissin un diàleg amb enginyers i físics. Fruit d'aquesta trobada són 10 de les propostes que ara es poden veure al CCCB, que deixen clar que la física quàntica va més enllà del domini de la ciència i com les pràctiques artístiques poden ajudar a entendre la ciència.

Part d'un telescopi de San Roque de los Muchachos (La Palma) per buscar partícules del cosmos.
Part d'un telescopi de San Roque de los Muchachos (La Palma) per buscar partícules del cosmos.

“Els mecanismes de la física quàntica contradiuen la nostra experiència de la realitat a escala humana”, recorda Judit Carrera, directora del CCCB, que valora molt positivament acollir aquesta exposició, que després de Liverpool viatjarà a Brussel·les i Nantes.

Entre les obres exposades, Supralunar, de Juan Cortés, un acostament poètic a la matèria fosca que hi ha al darrere de la formació de les galàxies; Xoc còsmic, de Lea Porsager, que convida a observar amb ulleres 3D els neutrins, unes de les partícules més presents a l'Univers; Estat de pecat, de James Bridle, que explora la pertinència de l'atzar per preservar la diversitat o La teoria hologràfica de l'univers de la història de l'art, de Suzanne Treister, en la qual projecta més de 25.000 imatges cronològiques (25 per segon) d'obres d'art creades per la humanitat, que remeten, visualment, a la velocitat de les partícules del CERN.

A més de 10 obres creades al CERN, s’explica com avança la investigació

Aquestes propostes es poden veure paral·lelament en d'altres “estacions” que introdueixen i divulguen la recerca al laboratori i mostren com la física quàntica representa una ruptura amb segles de conceptes científics i filosòfics. Ho fa a partir de conceptes com el d'escala, estat quàntic, superposició, entrellaçament (que permet enviar partícules de llum des d'un satèl·lit a diversos continents alhora), indeterminació (en la quàntica és impossible mesurar-ho tot amb certesa), ciència oberta (on s'explica com el treball científic sempre ha estat una tasca col·lectiva i per a tots: com el genoma humà, el mateix CERN o la xarxa informàtica mundial, WWW, que utilitzem tots obertament a internet).

Vida quotidiana

També s'aborden els conceptes d'atzar i la quàntica quotidiana, amb una enorme pantalla en la qual es projecta una esplèndida animació d'Alex Pasad i el MID Studio. L'exposició es tanca amb un mapamundi on hi ha els 70 grups científics que treballen per aconseguir el primer ordinador quàntic. “És una barbaritat intel·lectual, però al mateix temps una amenaça a les comunicacions de la Terra, inclosos els missatges i correus encriptats. La ciència és poder. Va passar quan es va inventar el foc i internet”, va explicar Latorre.

La diferència entre el mètode científic basat en el mètode de prova i error i el de la física quàntica (i el canvi que s'acosta) s'il·lustra amb l'exemple que segons la física clàssica de Newton, per aconseguir obrir un pany amb una clau que està en un manyoc d'un milió de claus, cal provar-les una per una. Amb la quàntica es crea una superposició de claus i es proven totes alhora. Aquesta és la base dels nous ordinadors quàntics. Qui aconsegueixi tirar-ho endavant tindrà la clau i el poder.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >