Selecciona Edició
Connecta’t

Els matrimonis religiosos ja només són el 10%

Nou de cada deu parelles catalanes es van casar pel civil el 2018

L'església de Santa Maria del Mar, a Barcelona.
L'església de Santa Maria del Mar, a Barcelona. EL PAÍS

Només un de cada deu matrimonis a Catalunya se celebra pel ritual religiós, la xifra més baixa de totes les comunitats espanyoles. Així que el 90,9% dels casaments del 2018 van ser civils, segons l'informe Laïcisme en xifres, 2018, de la Fundació Ferrer i Guàrdia. Les altres comunitats que passen poc per l'altar són el País Basc, amb el 87,4%, i les Illes Balears, amb un 86,8% de matrimonis civils, mentre que les comunitats on més gent es casa pel ritual religiós són Ceuta, amb un 47,5%, Castella-la Manxa, amb un 30,2%, i Extremadura, amb un 31,5%. La tendència s'ha revertit de manera molt contundent en els últims anys, ja que el 1992 el 79,4% de casaments eren religiosos.

Francesc Romeu es va ordenar sacerdot fa 34 anys. Actualment, és el rector de Santa Maria del Taulat al barri del Poblenou, a Barcelona. “Diumenge és la celebració de Rams. Ja li he preguntat a la florista que ven els palmons i em diu que tindré un ple absolut. La plaça estarà a vessar. Dijous Sant tornaré a la realitat i oficiaré per a uns pocs”, ironitza. La percepció del sacerdot coincideix amb els resultats de l'informe, que constata que el 27% dels espanyols són “ateus, agnòstics o no creients”. Un percentatge “històric”, segons Sílvia Luque, directora de la fundació.

Les dades —extretes, entre d'altres, del baròmetre del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) i de l'Institut Nacional d'Estadística (INE)— no són optimistes per al futur de l'Església. Els joves de 18 a 24 anys són els menys creients entre totes les franges d'edat, una situació que il·lustra el futur com cap: la proporció d'aquests joves que passen de la religió (48,9%) és similar a la dels que confessen la seva fe en alguna creença (el 48,5%). La situació és radicalment diferent entre les persones de més de 65 anys: en aquestes franges, els espanyols encara creuen en el Déu de la seva infantesa (88,6%), que durant 40 anys, a més, va ser un déu obligatori, tant com l'assistència a missa, sota la dictadura de Franco. Però entre els joves, la realitat és una altra: “En realitat”, sosté Vicenç Molina, vicepresident de la Fundació Ferrer i Guàrdia, els nois i noies “han canviat les fórmules metafísiques per manifestacions tecnològiques, que també són dogmes”.

La societat ha canviat molt en les tres dècades que Romeu fa que oficia misses. “La gent cada vegada és més indiferent a la religió”, constata el sacerdot. Avui el percentatge de creients a Espanya és del 69,5%, tot i que només el 26,6% es declara practicant, cosa que, segons Josep Mañé, tècnic responsable de l'informe, representa un “nou mínim”. Com testifiquen les xifres, des del 1980, quan els qui no creien tot just eren un 8,5%, el nombre dels qui ara giren l'esquena a la religió no ha deixat de créixer, cosa que també es reflecteix també en els matrimonis.

L'estudi de la Fundació Ferrer i Guàrdia sosté que a Espanya, l'any passat, el 80,2% de les unions matrimonials van ser civils, respecte al 19,8% de religioses. Una evolució que ha capgirat del tot la situació de fa 27 anys. El 1992, el 20,60% dels matrimonis van ser civils, respecte al 79,4% de confessionals. El 2008, es va arribar a un equilibri i a partir d'aquí les unions civils han estat les triades majoritàriament pels espanyols. Els catalans i els bascos són els que més es casen pel civil i els extremenys i ceutins, els que menys.

Luque compara la situació d'Espanya amb la dels països més propers. “L'enquesta European Social Survey sosté que el país amb un percentatge més alt de ciutadans que manifesten creences religioses és Polònia (91%) a causa de l'anticomunisme i el posterior papat de Joan Pau II”, apunta. Després venen Lituània (88%), Itàlia (74%), Irlanda (74%), Portugal (73%), Àustria (73%) i Espanya (69%). “A França només es confessa creient el 53% de la població i és a causa que la divisió de l'Estat i la religió és de principis del segle XX”, assegura la directora de la Fundació Ferrer i Guàrdia. Luque sosté que la tendència a Espanya és anar apropant-se a França a mesura que “les generacions estiguin menys influïdes pel nacionalcatolicisme franquista”. En la seva opinió, els escàndols de pederàstia a l'Església catòlica no han influït encara en l'estadística.

Per a Enrique Gil Calvo, sociòleg i catedràtic a la Universitat Complutense de Madrid, el descens del nombre de creients en la població jove es deu a un procés de secularització com a resultat de la modernització, l'escolarització i l'emancipació femenina. “Els joves d'avui són menys religiosos que els d'ahir però més religiosos que els de demà. La religió és incompatible amb la racionalitat científica. Per tant, com les noves generacions estan cada vegada més formades, amb estudis superiors, augmenta el nivell general de racionalisme científic, i en conseqüència disminueixen els residus premoderns de superstició religiosa”, argumenta.

María Lara, historiadora i antropòloga, destaca que, al llarg de la història, la por i la incertesa han estat dos dels factors que més han contribuït a situar la religió a dalt de tot de l'escala de valors dels humans. “Si tu, entre els 14 i els 24 anys, estàs estudiant i tens les despeses pagades pels teus pares, no tens preocupacions. Davant d'aquesta poca incertesa, hi ha menys necessitat de recórrer a la religió”, assegura.

El rector Romeu admet que “als joves els costa més anar cada diumenge” a l'església. Així i tot, creu que és una qüestió generacional: “Les senyores grans que tenia quan vaig començar com a sacerdot han mort i ara en tinc d'altres que es jubilen, els nets ja s'han fet grans, i elles apareixen un dia per l'església i es queden”.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ