Selecciona Edició
Connecta’t

Posant ordre al Dalí escultor

La primera part del catàleg de l’obra escultòrica de l’artista inclou 34 peces creades entre el 1931 i el 1936, tres d’inèdites

'Bust de dona retrospectiu', de Salvador Dalí, de 1933.
'Bust de dona retrospectiu', de Salvador Dalí, de 1933.

El 1931 Salvador Dalí (1904-1989) va presentar en motiu del número 3 de Le surréalisme au service de la révolution, a París, un estrany artefacte mòbil compost per una sabata de dona que a l’interior tenia un got de llet tèbia. El mecanisme s’accionava en el moment en què s’introduïa en el líquid un terròs de sucre en el qual s’havia pintat la imatge d’una sabata i s’hi havien afegit pèls púbics provocant la disgregació del sucre i de la sabata en la llet. Objecte de funcionament simbòlic, també anomenat Sabata amb got de llet, documentat només per una fotografia i de dimensions i localització desconegudes, està considerat el primer objecte surrealista de Dalí. Des d’aquest dilluns també és la primera escultura atribuïda a l’artista, segons el Catàleg raonat d’escultura i obra tridimensional de Salvador Dalí, que ha presentat la Fundació Gala-Salvador Dalí a Barcelona i que recull un total de 34 obres creades entre el 1931 i el 1936, tres de les quals són inèdites.

La Fundació està entestada a posar ordre al complex món creador de Dalí. El desembre del 2017, després de 17 anys de feina, va donar per acabat el catàleg amb tota la pintura de Salvador Dalí, en la qual es van incloure 1.000 obres. Ara, després de vuit anys de treball, ha presentat –i es pot consultar a internet en quatre llengües– el primer tram dels treballs en tres dimensions de l’artista. Una tasca encara més complexa perquè abans s’han hagut d’establir les categories per encaixar la producció escultòrica de Dalí. “Dalí en això també és innovador”, ha dit Montse Aguer, directora dels museus Dalí i del Centre d’Estudis Dalinians (CED) que ha dut a terme el treball. L’estructura ha quedat establerta entre obres originals úniques (les concebudes i realitzades per Dalí); originals úniques amb versions (si l’artista va modificar una obra original única); versions originals úniques (cadascuna de les modificacions o noves presentacions d’una obra original única); obres originals (les incloses en una edició limitada d’un màxim de 12 exemplars) i obres originals pòstumes (obres dins d’una edició limitada creades després de la mort de Dalí, el 1989).

'Objecte en funcionament simbòlic' o 'Sabata i got de llet', primera escultura catalogada de Dalí, de 1931.
'Objecte en funcionament simbòlic' o 'Sabata i got de llet', primera escultura catalogada de Dalí, de 1931.

Les 34 obres catalogades en aquest primer tram són totes originals úniques, “perquè no hi ha cap obra resultat d’una edició”, segons ha explicat Aguer durant la presentació, que s’ha fet en un edifici d’un autor pel qual Dalí sentia una gran admiració: la Pedrera i Gaudí. “Amb aquest catàleg es vol posar en evidència la singularitat i la rellevància d’aquesta producció”, ha continuat Aguer, que ha destacat que una d’aquestes peces, Babaouo, una mena de caixa lluminosa amb set làmines de vidre pintades per Dalí el 1932, s’exhibeix al Teatre Museu de Figueres. La resta de les localitzades, la meitat aproximadament, es troben en mans de museus com el MoMA de Nova York (Bust de dona retrospectiu, del 1933), al Reina Sofía (Joella Lloyd, del 1934) o a The Art Institute of Chicago (Venus de Milo amb calaixos, del 1936).

“La meitat de les obres, malgrat que no hi ha constància de la seva destrucció, no se sap on són”, ha afegit Laura Bartolomé, coordinadora general del projecte dins del CED. És el cas de Cap de lleó rugint amb un plat d’ous fregits a la boca i Cadira atmosfèrica, totes dues del 1933. També la famosa Jaqueta afrodisíaca, del 1936, una “màquina de pensar”, com Dalí la va anomenar, en la qual l’artista va col·locar gots amb licor de menta folrant l’exterior de la part superior d’un esmòquing, o una primera versió del seu telèfon afrodisíac, del 1938, en el qual l’auricular és una enorme llagosta, que va incloure, dos anys abans de la instal·lació concebuda per a l’aparador per als magatzems Bonwit-Teller de Nova York. De totes maneres, segons Bartolomé, “sis van ser concebudes com a efímeres d’origen”.

'Babaouo', de Salvador Dalí, 1932.
'Babaouo', de Salvador Dalí, 1932.

La fotografia com a eina de treball ha estat fonamental. “Moltes de les peces només es coneixen per imatges, com és el cas d’Espectre ornamental de l’erecció, realitzada en guix el 1933 i el 1934, documentada només per una imatge que va adquirir la Fundació sobre l’exposició del 1934 a la galeria Jacques Bonjean de París amb dues obres de l’artista, aquesta i Nu femení histèric, inclosa també al catàleg; dues obres, segons Aguer, que va realitzar a la seva casa de Portlligat.

Les fotografies també han permès identificar el procés creatiu d’algunes escultures, com l’esmentat Bust de dona retrospectiu, una de les seves creacions més surrealistes, en què a un bust de dona de porcellana pintat amb formigues hi va afegir objectes trobats, com una barra de pa, dues panotxes de blat de moro, granadures i un tinter amb les figures de l’Àngelus de Millet, una obra que el va obsessionar durant dècades. Després de presentar-lo el 1933 Dalí el va modificar entre el 1934 i el 1939, almenys quatre vegades reemplaçant, posant o traient alguns elements “creant versions originals úniques de caràcter efímer”. L’obra original única i les seves quatre versions estan incloses al catàleg.

'Espectre ornamental de l'erecció', de Salvador Dalí, 1933-1934.
'Espectre ornamental de l'erecció', de Salvador Dalí, 1933-1934.

Entre les 34 obres referenciades s’inclouen 11 fotografies que conserva el Pompidou de París. “Són algunes de les ‘escultures involuntàries’ que sota la direcció artística de Dalí va fer Brassaï entre el 1932 i el 1933 i que van publicar anònimament a la revista Minotaure”, ha explicat Aguer. Són bitllets d’autobús enrotllats o doblegats, pasta de dents, trossos de pa o trossos de cotó que davant de l’objectiu agafen una nova dimensió.

Després d’assegurar que hi ha unes tres o quatre peces més en estudi que poden acabar afegint-se a les primigènies escultures de Dalí, Bartolomé ha dit que “hi ha obres dels anys vint, uns pots de ceràmica pintats, però encara s’han d’estudiar, ja que encara no hi ha prou informació ni prou garanties per publicar-los com a escultures seves”. Si Dalí va començar a crear aquest tipus d’obres el 1931, seria un escultor tardà, ja que devia tenir 27 anys, una dada que contrasta amb la joventut amb què va començar a pintar.

Aguer no s’ha aventurat a donar un nombre d’obres que acabaran formant part d’aquest catàleg. Tampoc de quan es podrà donar per acabat. Per la seva banda, Jordi Mercader, president de la Fundació, ha dit: “És un treball molt important, especialment en un geni que ha estat molt afectat per la producció d’obra no original. Parlem d’una feina ingent feta per un sol home, més motivat per l’originalitat i la creativitat que no pas per l’ordre. Nosaltres hem de posar ordre en tot això. Protegir la seva feina és una de les primeres funcions de la Fundació”. I ha recordat que la Fundació inverteix un milió d’euros l’any en la defensa del llegat del pintor.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >