_
_
_
_
_

Un jutge investiga un frau massiu en les eleccions dels Mossos

Interior, amb un alt càrrec investigat per les irregularitats, paralitza el procés per no poder comptar el vot per correu

Jesús García Bueno
Una patrulla de Mossos, a la Rambla.
Una patrulla de Mossos, a la Rambla.ALBERT GARCIA

Un jutge de Tarragona investiga un frau massiu en les eleccions sindicals dels Mossos d'Esquadra. Les irregularitats se centren en el vot per correu recollit per un dels sindicats, SAP-FEPOL. La causa apunta ara a la subdirectora general de recursos humans del Departament d'Interior, Esperança Cartiel, que ha estat citada a declarar com a investigada amb delegats sindicals i funcionaris de Mossos per falsedat documental i prevaricació. Interior ha deixat en suspens —contra el criteri del jutge— el procés electoral i els resultats del vot presencial, que van donar com a guanyador USPAC.

L'Albert és un mosso que, com alguns dels seus companys, mai ha tingut “gaire interès” en les eleccions al Consell de Policia, l'òrgan de representació que intervé en els conflictes laborals entre la Generalitat i els funcionaris. Ni tan sols tenia pensat anar a votar. De manera que, quan un delegat sindical i amic li va oferir fer-ho per correu, no hi va posar pegues. L'Albert va emplenar un formulari i l'hi va lliurar amb una fotocòpia del DNI. El que ignorava —ho ha reconegut en la seva declaració com a testimoni— és que “havia de presentar personalment” aquests documents.

El presumpte frau en el vot per correu s'ha destapat per casos com el de l'Albert. Està destinat a Puigcerdà, viu a Berga i, així i tot, se suposa que va presentar la sol·licitud de vot a la comissaria de Mossos de l'aeroport del Prat. L'Albert admet que no hi va anar, tot i que la normativa d'Interior és clara quan diu que el mosso ha de sol·licitar el vot “personalment” mostrant el DNI o el número TIP als funcionaris, que al seu torn traslladen les dades a la Mesa Electoral Coordinadora (MEC).

El vot per correu ha apuntalat, tradicionalment, l'hegemonia del SAP. El 2015, el sindicat va guanyar sis dels dotze seients del Consell de Policia. Els seus rivals van impugnar els resultats per presumptes irregularitats: el SAP va maniobrar per fer les eleccions a l'estiu, la qual cosa restava pes al vot presencial. La justícia va anul·lar les eleccions perquè l'administració havia vulnerat el dret a la igualtat de les organitzacions sindicals. Interior les va tornar a convocar per a l'11 de març del 2019.

Tots estaven, aquesta vegada, en alerta pel vot per correu. I més que ningú, USPAC, que va obtenir indicis d'irregularitats, en primer lloc, a la comissaria de Tarragona. Allà es van recollir sol·licituds de vot de grups sencers de mossos (de la presó de Mas d’Enric, al Catllar, o del 112, a Reus). Tres setmanes abans de la votació, es va querellar contra dues funcionàries per avalar quatre peticions de vot “presentades per un delegat” i no pels interessats. “S'està cometent un acte il·legal”, va assenyalar USPAC, que havia avisat d'aquestes maniobres a la subdirectora de Recursos Humans. Cartiel es va limitar a contestar per carta que l'administració havia actuat “de conformitat amb l'ordenament jurídic”.

Rubén Rus, titular del jutjat d'instrucció número 2 de Tarragona, va obrir una investigació pocs dies abans dels comicis. I quan USPAC va aportar indicis d'irregularitats també a Barcelona, Girona i Lleida, el magistrat va prendre una decisió que ho va fer saltar tot pels aires: va ordenar a Interior “separar tot el vot per correu del vot presencial i no comptabilitzar ni escrutar el vot per correu íntegrament”. L'objectiu era evitar que, si unes paperetes es declaraven finalment nul·les, tot el procés electoral quedés contaminat.

El vot presencial (8.630 paperetes) va donar com a guanyador USPAC. La Mesa Electoral Central va demanar al jutge que ho enviés a un secretari judicial per “garantir” el còmput del vot per correu. Però Rus ho va rebutjar. Va insistir que no havia d'explicar-se per les “sospites fundades” que la sol·licitud i emissió d'aquests vots “poguessin ser il·lícites”. I va recordar que la seva decisió no afectava “el còmput del vot presencial ni el desenvolupament del procés electoral”. Malgrat els advertiments del jutge, Interior va adoptar, el 18 de març, una decisió dràstica: atesa la “impossibilitat” de comptar els 4.625 vots per correu, va suspendre el procés electoral i va evitar atribuir els resultats a les candidatures a l'espera d'una decisió judicial que no arribarà. El 20 de març, el jutge va recordar que “no ha acordat mai” suspendre les eleccions i que és una decisió “exclusiva” de l'administració.

La lluita de poder està servida. USPAC intenta fer valer aquesta interlocutòria per pressionar Interior: vol que exclogui el vot per correu i validi el presencial, que el beneficia. També pressiona en el front judicial: ha ampliat la querella per un centenar de casos i apunta al cor del departament: el frau “no es podria dur a terme sense algun tipus d'estructura o comunicació” de la subdirecció de recursos humans, competent per supervisar el procés electoral. És “impossible” que Cartiel no conegués l'actuació irregular, segons el sindicat, que ha aconseguit que el jutge acordi la seva citació com a investigada.

En un comunicat, SAP-FEPOL va denunciar que la intenció d'USPAC és “silenciar la decisió de milers de membres del cos” i va dir que no faria més manifestacions públiques fins que hi hagi “una resolució del procediment penal”.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Jesús García Bueno
Periodista especializado en información judicial. Ha desarrollado su carrera en la redacción de Barcelona, donde ha cubierto escándalos de corrupción y el procés. Licenciado por la UAB, ha sido profesor universitario. Ha colaborado en el programa 'Salvados' y como investigador en el documental '800 metros' de Netflix, sobre los atentados del 17-A.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_