Selecciona Edició
Connecta’t

Les terrasses es disparen en ple debat per l’espai públic a Barcelona

En quatre anys, el número de llicències a la ciutat ha crescut un 37%

La terrassa d'un bar del carrer Diputació de Barcelona dificulta el pas dels vianants.
La terrassa d'un bar del carrer Diputació de Barcelona dificulta el pas dels vianants.

La lluita pel metre quadrat d’espai públic sobres les voreres de part de la ciutat, especialment les de l’Eixample i Ciutat Vella, és gairebé a mort. Entre les motos, les terrasses, i —encara— molts aparcaments de bicicletes, la superfície de pas que li queda al vianant és cada vegada més petita. En quatre anys, el nombre de llicències de terrasses a la ciutat ha crescut un 37%, de manera més perceptible a l’Eixample. L’ordenança que les regula es va aprovar el 2018 però no convenç ningú, ni als veïns, ni als restauradors i, en certa mesura, tampoc al mateix Consistori, que la va impulsar.

El 2015, a Barcelona, hi havia 3.889 llicències de terrasses. En taules i cadires, 18.827 i 71.608, respectivament. I l’any passat es va tancar amb 5.330 llicències, 24.046 taules i 90.660 cadires, segons les dades de l’Ajuntament de Barcelona, que reflecteixen l’increment gradual que s’ha registrat any rere any. Una altra dada: el districte de l’Eixample concentra el 30% de les terrasses de Barcelona, i només a Ciutat Vella n’hi ha 400. La regulació de les terrasses va ser, precisament, un dels esculls del Govern d’Ada Colau, que es va trobar amb una recentment aprovada normativa del seu antecessor, Xavier Trias.

Les ‘superilles’, un model per generalitzar a l’Eixample

Toni Riba és un arquitecte del despatx Vora Arquitectura que va dissenyar l’espai de la plaça del Born i al qual ara li han encarregat repensar la Rambla del Raval. Opina que l’anomenat model Barcelona, que va estendre una sistematització del disseny de l’espai públic per tota la ciutat, s’ha de revisar. En part, per la saturació de l’espai públic: “L’ús de les voreres que en fan les terrasses ha augmentat fins al punt de crear espais tancats pels elements que utilitzen, com les jardineres o les estufes a l’hivern, a més dels tendals. I això ha passat per l’increment imparable del turisme”. Creu que una ordenació de superilles seria més respectuosa amb el dret dels ciutadans a l’espai públic i ajudaria també a reduir espai als vehicles.

Un model que al Consistori actual li agradaria expandir: “L’Eixample té moltes més possibilitats per repetir l’experiència de la superilla de Sant Antoni”, sosté la regidora Janet Sanz. Un punt amb el qual està d’acord també la FAVB.

Després d’arribar a un acord amb el gremi de restauradors, al juny de l’any passat es va aprovar una nova norma que tampoc acaba de convèncer ningú. Amb l’ordenança de les terrasses a la mà, l’espai que ha de quedar lliure per al vianant entre la façana i la terrassa “de manera orientativa”, concreta el text, és del 50% de la vorera. I, en qualsevol cas, no ha de ser inferior als 1,80 metres —o excepcionalment 1,50— d’acord amb una ordre ministerial del 2010 que va fixar el concepte de Itinerario Peatonal Accesible (IPA). No obstant això, amb el metre a la mà, hi ha força terrasses que no compleixen aquesta distància, tot i que també se la salten quioscs i botigues de queviures. “A les terrasses els surt a compte saltar-se la llicència que tenen i posar més taules i cadires perquè les sancions són mínimes en comparació amb els ingressos”, sosté Ana Menéndez, la presidenta de la Federació d’Associacions de Veïns (FAVB), una entitat que va portar la norma als tribunals. Es queixa que l’ordenança afavoreix l’activitat econòmica per sobre del dret del ciutadà. Posa un exemple: a la plaça Reial de Barcelona hi ha més d’un miler de cadires de bars i restaurants i només 12 seients públics. No és l’única al Gòtic: a la plaça de les Olles hi ha dues terrasses grans de bars però qui vulgui seure sense pagar ho haurà de fer en un carreró adjacent.

Terrasses a la calçada

Els bars i els restaurants estan obligats a tenir, en un lloc visible, la llicència d’ocupació de l’espai públic. L’ordenança vigent estipula la taxa de les terrasses en funció dels mòduls que tenen —el mínim és d’una taula i quatre cadires— i la localització. Per categories, una de les més cares és la que suposa 1,045 euros per dia i mòdul. Si, per exemple, aquesta terrassa és de 4 mòduls — quatre taules i 16 cadires— la taxa anual seria d’uns 1.525 euros. Per sosta, hi ha preus d’entre 0,246 i 0,135 euros per dia. “Jo compleixo amb el que tinc. Vaig demanar un mòdul més i me’l van denegar, i ho estic respectant perquè no vull sancions, tot i que és veritat que d’altres s’ho salten”, explica el propietari d’una terrassa de la plaça de Joanic.

Motos al costat de contenidors a l'avinguda Francesc Cambó. ampliar foto
Motos al costat de contenidors a l'avinguda Francesc Cambó.

Aquest és un altre punt de fricció, les sancions. “El que és cert és que fins que no vam aprovar l’ordenança amb prou feines s’havien posat sancions i ara sí que ho fem”, afirma Janet Sanz, la tinent d’alcalde d’Urbanisme. La infracció més greu és de 3.000 euros i la que menys, de 750, que es redueixen fins a menys de la meitat si es fa el pagament ràpid. L’any passat es van interposar 1.361 sancions i es van retirar elements de 20 terrasses per “incompliments flagrants”, segons dades del Consistori, al qual li agradaria estendre el model de terrasses en calçada—eliminant places d’aparcament de cotxes — que han posat en pràctica a la Sagrada Família per alleugerir la pressió a les voreres. “Són temes complexos però creiem que la saturació de les voreres no està generalitzada, excepte en algunes zones de l’Eixample i Ciutat Vella”, argumenta la regidora, que destaca que en altres ciutats europees es paga molt més per ocupar l’espai públic: “A Roma la tarifa és de 5 euros al dia. És clar que, per a això, necessitem suports que no tenim”.

A l’altra cara de la moneda de les terrasses, el gremi es queixa que el Consistori està pressionant els restauradors, especialment als de Ciutat Vella i de zones determinades: el passeig de Joan de Borbó i la Rambla. “L’any passat es van començar a rebre notificacions de pèrdues de taules que s’estan recorrent”, apunten portaveus del gremi. En concret, al passeig de Joan de Borbó es vol disminuir les terrasses de 5 metres de fons a 3,8 i a la Rambla, una reducció de 400 taules a 300.

 

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >