Selecciona Edició
Connecta’t

Campuzano assegura que la unilateralitat és un error

El portaveu del PDeCAT al Congrés creu que l’estratègia independentista del 2017 no va tenir “pulcritud democràtica”

Carles Campuzano, portaveu del PDeCAT al Congrés-
Carles Campuzano, portaveu del PDeCAT al Congrés-

“Sempre em va semblar un error”. Aquesta és l’opinió de Carles Campuzano, el portaveu del PDeCAT al Congrés, sobre la unilateralitat com a estratègia del nacionalisme català per aconseguir la independència. Les paraules de Campuzano en el seu nou llibre, Reimaginem la independència (Catarata), contrasten amb la línia seguida pel seu partit i per Carles Puigdemont al capdavant. “Tot allò esdevingut a Catalunya a partir del setembre del 2017 és sobretot una crisi profundament democràtica […]. Si l’Estat força el xoc de trens, el sobiranisme tirarà pel dret. La sensació va ser amarga en la mesura que la pulcritud en els procediments i les regles no es produí”, escriu Campuzano.

Campuzano, procedent de la desapareguda CDC, és diputat des del 1996. En les eleccions generals del 28 d’abril no podrà revalidar l’escó perquè la plataforma Junts per Catalunya l’ha apartat de les seves llistes a favor de candidats més radicals vinculats a La Crida, la nova formació creada per Puigdemont i el president de la Generalitat, Quim Torra. Reimaginem la independència és un breu assaig en què l’encara líder del PDeCAT a les Corts reflexiona sobre per què creu que Catalunya ha de ser un país independent i sobre els errors comesos pels poders de l’Estat en el conflicte polític català, però també sobre els errors dels seus companys de fila. Campuzano, per exemple, lamenta un lema que durant el procés va ser difós pels partits nacionalistes catalans i pels seus portaveus per accelerar el camí de la independència: “És un desafiament que demana temps, en els termes de facilitar els processos d’integració en la catalanitat. L’eslògan ‘Tenim pressa’ potser serveix per a l’agitació i la propaganda en temps de Twitter, però mai per fer la política que convé”. Campuzano conclou que l’independentisme és avui central a Catalunya però no té prou suport per imposar-se: “És molt obvi que ara per ara una majoria d’aquest tipus no hi és”.

El veterà diputat es declara admirador de l’acció de govern de Jordi Pujol, sobretot com a integrador de col·lectius procedents de tot Espanya i de l’estranger en una idea transversal del que és ser català. Per això, Campuzano diu que lamenta que “probablement el moviment sobiranista ha tingut més càrrega identitària que no ens pensàvem i desitjàvem”. El portaveu del PDeCAT al Congrés també critica durament el concepte “unionista”, que ha quallat entre l’independentisme: “La incorporació de l’expressió unionista ha estat un error. L’expressió unionista fou una expressió aliena a la cultura política catalana i que tenia el seu origen més recent en el conflicte d’Irlanda del Nord. Reflectia molt malament quins eren els termes del debat. No es tractava de confrontar partidaris de la independència amb els contraris de la independència, sinó de reforçar i ampliar el consens sobre el dret a decidir”. Campuzano subratlla que el futur de Catalunya requereix de polítics valents que trenquin la cotilla de les seves sigles.

Reimaginem la independència és un llibre sever en la valoració de la salut democràtica d’Espanya: “En nom de la defensa de la unitat d’Espanya s’han sacrificat deures i llibertats, s’ha erosionat el principi de la separació de poders i la independència de la justícia”. També és crític amb la Transició, tot i que vol rompre una llança per ella: “No és honest formular una esmena a la totalitat al que esdevingué en aquells anys. La Transició va ser un èxit i va permetre la fi de la dictadura i posar en marxa el nou règim polític”. Campuzano fins i tot destaca, contra el parer dels líders actuals de l’independentisme, que la Transició va ser positiva per al nacionalisme català: “Amb les seves insuficiències i clarobscurs, però en termes globals, de sentit, orientació de fons, va anar en la direcció que els catalanistes en general, i els nacionalistes, en concret, havíem desitjat. El pragmatisme, el possibilisme i el gradualisme varen ser estratègies encertades”.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >