Selecciona Edició
Connecta’t
DIARI DE CAMPANYA

Colau i Valls, tensió al telefèric

L'alcaldessa de Barcelona cedeix la iniciativa a l'ex-primer ministre francès en un cara a cara criticat per la resta de candidats a les eleccions municipals

Ada Colau i Manuel Valls, amb Jordi Évole.
Ada Colau i Manuel Valls, amb Jordi Évole.

Una dona i un home es troben en una cabina del telefèric de Montjuïc. Ella es diu Ada Colau i és alcaldessa de Barcelona; ell és Manuel Valls, ex-primer ministre de França i rival d'ella en les properes eleccions municipals. L'escena és el preludi del cara a cara que protagonitzaran per al programa de televisió Salvados. Colau i Valls només havien parlat una vegada abans d'aquesta trobada, el 8 de març del 2017, a la llotja del Camp Nou. Darrerament s'han comunicat a còpia d'atacs en forma de tuit o de declaracions a la premsa. La càmera enregistra com s'asseuen junts a la cabina i estableixen un diàleg forçat, impostat, sobre els seus fills i sobre les bondats del telefèric. L'espectador arriba a la conclusió que per exigències del guió han de pretendre que es respecten. Colau mira a Valls quan aquest parla; ell ho evita. A ell se'l veu tens i a ella, nerviosa. Cap dels dos sembla còmode.

Colau i Valls van enfrontar-se en un duel emès diumenge a la nit per La Sexta i que ha estat criticat per altres candidats de les municipals barcelonines, en especial per ERC. El cap de llista dels republicans, Ernest Maragall, ha brandat les enquestes que el situen com a favorit i que, al seu parer, li donaven el dret a ser ell i no Valls l'entrevistat amb Colau. Maragall fins i tot ha acusat el conductor de Salvados, Jordi Évole, de ser l'eina de "l'establishment espanyol" per tombar les opcions de l'independentisme per guanyar l'alcaldia de Barcelona.

Colau va cedir el control de la pilota a Valls. A l'alcaldessa se la notava nerviosa i parlava sense la seva característica incontinència verbal. Valls estava tens, en alguns moments semblava que li tremolessin les mans, interrompia la seva rival fent un esforç per contenir una reacció irada. Colau va publicar la setmana passada un vídeo a YouTube en què acusava Valls de masclista i de tractar-la d'ignorant. Valls no va tractar Colau d'ignorant, com a mínim davant de les càmeres, i interpretar la seva monopolització del temps com a masclisme –mansplaining, va dir Colau– només es podria determinar analitzant si el polític hispanofrancès ho fa només amb les dones o bé també ho fa amb el gènere masculí. Sí que es podia detectar una pinzellada de condescendència en Valls quan parlava a l'alcaldessa de tu, mentre que Colau s'hi adreçava amb el vostè de cortesia.

Els dos polítics van topar en els temes previsibles. La líder dels comuns va voler treure ferro a la qüestió de l'increment de la delinqüència al carrer o del tràfic de droga. Colau va destacar que els narcopisos havien desaparegut de Ciutat Vella –associacions de veïns alerten que s'han traslladat a d'altres districtes, sobretot al Besòs– i que per combatre la criminalitat cal posar el focus en la lluita contra la pobresa. El tema de la seguretat és un dels favorits de la campanya de Valls –juntament amb el conflicte nacional–, per això aquest va executar fàcilment el gol quan va recordar que els carteristes o els lladres de rellotges a Ciutat Vella són grups organitzats que poc tenen a veure amb la pèrdua d'ingressos dels ciutadans de Barcelona.

En matèria de turisme, Valls va descriure el govern municipal com un monstre de cinc caps que foragita els turistes. L'ex-primer ministre francès sí que va lloar Colau per la seva política de tancar pisos turístics il·legals. Évole hi va ficar cullerada dient que aquest reconeixement al rival no és habitual en política espanyola, una afirmació que no és del tot precisa: el número tres de Valls, l'exalcalde de l'Hospitalet Celestino Corbacho, explicava en una trobada recent amb EL PAÍS que l'Ajuntament havia fet una bona feina amb la introducció de les noves línies d'autobús.

En matèria d'habitatge, Colau i Valls van competir en xifres sobre els milers de pisos nous de protecció oficial que construiran. Valls va criticar l'estratègia de l'Ajuntament de sancionar els propietaris d'habitatges buits, o la imposició de quotes d'habitatge social per a les noves promocions. Colau va acusar Valls de ser el candidat de les elits, una definició que el seu rival no només no nega, sinó que s'hi postula com a tal: "Reivindico ser el candidat de totes les elits. Sense les elits, aquesta ciutat no coneixeria el modernisme, no coneixeria el catalanisme, no coneixeria la inversió per al Palau de la Música, per al Liceu, per als Jocs Olímpics, sense elits no hi ha Barça", va afirmar Valls.

En el xoc sobre les elits és on es detectava la diferència ideològica més substancial. Valls no dubta a considerar Podem i els comuns com a populistes d'esquerres, equiparables al populisme de la dreta radical de Vox, entre altres raons pel discurs que esgrimeixen contra "les elits" –allò que Pablo Iglesias anomenava "la casta"–, responsabilitzant-les de les set plagues d'Egipte. "Una estratègia dels que tenen privilegis i acumulen grans riqueses és intentar que els pobres es barallin entre ells", va assegurar Colau.

Crítiques a Rivera

Si Valls ho va tenir fàcil fent el gol en l'apartat de la inseguretat, Colau va empatar quan el debat va entrar en el camp del soci principal de Valls, Ciutadans. Valls va sorprendre carregant durament contra el president de Ciutadans, Albert Rivera, per la fotografia que es va fer el febrer passat amb el líder de Vox, Santiago Abascal, al final de la manifestació contra el Govern del PSOE a la plaça de Colón de Madrid. Valls, que representarà Ciutadans a Barcelona, no va dubtar a qualificar d'error aquella imatge i també va insistir que el partit taronja no està plantant cara a l'extrema dreta. Preguntat per què va assistir a la protesta de la plaça de Colón, Valls va respondre que ho va fer per defensar la Constitució. Per fer diana, Colau només va necessitar recordar a l'audiència que Valls va secundar una manifestació convocada per Vox.

El cara a cara no va deixar grans moments televisius, excepte quan Évole va plantejar un joc una mica frívol però que va resultar ben sucós. Els dos candidats havien d'argumentar si concedirien un carrer de la ciutat a una llista de personalitats de la vida social barcelonina que enumerava Évole. Per Colau i Valls, tant el banquer Isidre Fainé com Javier Godó, president del grup Godó de comunicació, podrien ser mereixedors d'una via a la ciutat, però que s'hauria d'estudiar a fons. Tots dos polítics van descartar que la tertuliana Pilar Rahola pogués ser beneficiada amb aquest honor –la resposta de Valls va aportar l'únic moment humorístic del programa: "Fins i tot viva se'l mereix; és un personatge únic, moderat, simpàtic". Valls va reclamar un carrer per a Joan Antoni Samaranch, i Colau ho va rebutjar esgrimint el seu passat franquista.

Carrer Núñez i Navarro

L'alcaldessa va ser més prudent en aquest joc: davant l'opció de concedir a Gerard Piqué un carrer, Colau es va limitar a dir: "Depèn, com en el cas del comte de Godó, si tenim pocs carrers [lliures], et diria que no". Valls, en canvi, va respondre que evidentment que Piqué es mereixia un carrer, "amb tot el que ha guanyat", sense precisar si es referia a guanys en títols esportius o en milions, un aspecte –el dels diners– que al jugador del Barça li agrada destacar d'allò més.

Valls, motivat pel seu amor al Barça, va afegir per iniciativa pròpia, sense que ningú l'hi hagués demanat, que també li concediria un carrer a "Núñez i Navarro". Valls es referia a l'expresident del Barça Josep Lluís Núñez, mort al desembre –Núñez i Navarro és la constructora i promotora dels Núñez, empresa a la qual no li calen noms de carrers perquè la meitat dels edificis de la ciutat ja són seus. Valls s'entrebancava tot sol, i afegint-t'hi una contradicció: al mateix temps que deia que a Jordi Pujol no se'l podia honorar amb un espai urbà a Barcelona per haver defraudat l'Agència Tributària, demanava un carrer per a Núñez, una persona que va ser condemnada a presó per defraudar i subornar inspectors d'hisenda.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ