Selecciona Edició
Connecta’t

Antoni Miralda munta al MNAC un ritual místic gastronòmic

El museu exposa l'enorme tapís-cobrellit ‘L'Anyell de l'Apocalipsi’, 24 anys després

Miralda i el seu 'Xai de l'Apocalipsi', al MNAC.
Miralda i el seu 'Xai de l'Apocalipsi', al MNAC.

Qui pugi aquest dissabte a primera hora del matí al MNAC es trobarà amb un panorama inaudit: uns operaris rostint un xai davant les portes del principal museu català. L'animal serà una de les peces fonamentals de la instal·lació performance que durà a terme el trencador artista Antonio Miralda (Terrassa, 1942) i que tindrà com a eix central un altre xai: l'Agnus Dei de l'església romànica de Sant Climent de Taüll que va plasmar en el monumental cobrellit, L'Anyell de l'Apocalipsi, de 18 per 15 metres, per al seu projecte Honeymoon Projecten la qual va unir el 1992 en matrimoni (amb tots els elements d'unes noces) l'Estàtua de la Llibertat de Nova York amb el Monument a Colom de Barcelona. Un cobrellit que formava part de l'aixovar en el qual no faltava un enorme anell, banquet i viatge de nuvis.

 

L'obra el 'L'Anyell de l'Apocalipsi' de Miralda, al MNAC.
L'obra el 'L'Anyell de l'Apocalipsi' de Miralda, al MNAC.

El cobrellit, que va arribar a desfilar per la Cinquena Avinguda de Nova York, es va exposar a la sala oval el 1995 i després va passar a les reserves del museu. Fins ara, que durant uns dies ha tornat a presidir aquest enorme espai que és la sala oval. Per al retorn temporal, Miralda ha ideat una cerimònia ritual, Peccata Mundi, en la qual aquest animal sagrat és el protagonista. D'aquí que hi hagi un xai, que després de ser sacrificat simbòlicament, estarà al punt, segons les previsions, al voltant de les 12 del migdia. En aquest moment donarà inici a una cerimònia en la qual, després de visitar la imatge medieval original, juntament all Crist en Majestat de Taüll, podrà veure's com s'hissa el cobrellit a la sala oval mentre sona l'Agnus Dei de Giovanni Pierluigi i l'Agnus Dei de la Missa en si menor de Johann Sebastian Bach interpretada per músics del conservatori del Liceu. La festa acabarà amb la degustació —per 200 persones que abonin els 12 euros de l'entrada i dos de suplement— del xai en set taules en forma d'ulls, taulaülls, acompanyat de set salses medievals.

"L'Agnus Dei dialoga amb l'òrgan. M'interessa la confrontació, una doble imatge, entre la imatge i l'instrument, que són gairebé bessons, en una plaça pública com aquesta, que dins d'un museu és tot un luxe", explica ahir Miralda, últim premi Velázquez, durant els preparatius. Miralda va dir que li agradaria que aquesta peça, "encara que sigui una vegada a l'any, com un ritu anual" torni a veure's en el museu i "provocar situacions de trobada creativa, no només selfies, que està molt bé, però que es reflexioni sobre per què aquest bestiari està present des de la Bíblia". El director del MNAC, Pepe Serra, fins i tot va dir que estudiarà el que la peça pugui enrotllar-se i que s'exposi a la sala oval quan no aculli actes. "És l'obra que millor la vesteix", va dir.

La festa continuarà a la tarda. A les 17 hores (ja amb entrada lliure) es podrà gaudir de la música de l'orgue (gravada) per Dani Espasa i la veu en directe del contratenor Jordi Domènech que interpretarà poemes apocalíptics. Ahir, en un dels assajos, la seva veu convertia l'enorme sala en un temple medieval, en la qual se sentia i bé, la fi del món. El diumenge serà l'última oportunitat per veure aquesta magnífica obra. Després tornarà a les reserves. Esperem que no durant 24 anys més.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >