_
_
_
_
_

Cinc monades d’ous

Les pastisseries de tot Catalunya ja han omplert els aparadors de dolços esculturals de xocolata

Una mona molt motoritzada en un aparador de Girona.
Una mona molt motoritzada en un aparador de Girona.m. r.

L'ou de Pasqua és, de fet, un símbol pagà. Simbolitza el "renaixement", per la qual cosa el cristianisme el va adoptar per celebrar la resurrecció de Crist. Si no, no s'entendria gaire que aquests ous de xocolata –amb motius gens religiosos, la immensa majoria– que atapeeixen els aparadors de totes les pastisseries de Catalunya es converteixin en protagonistes gairebé absoluts de la Setmana Santa. Encara menys, al preu que van en algunes... El proper 22 d'abril, dilluns de Pasqua, o també el diumenge, els padrins portaran als fillols la tradicional mona (la paraula sembla que prové de l'àrab munah, que vol dir obsequi). Segons la tradició, el dolç havia de tenir tants ous com anys tenia el nen o nena a qui anava destinat, fins que ja havia fet la primera comunió. Actualment la cosa ha esdevingut una autèntica escultura on els ous han passat a ser de xocolata i, molt sovint, tota la mona és feta directament de xocolata, amb formes molt imaginatives, reflex del que està més de moda al món dels nens: triomfen les de personatges de la tele, dels videojocs, del cinema o del futbol. Potser l'únic element que es manté són les plomes d’oca de colors vius i el pollets grocs de feltre. Fem una repassada d'algunes mones que podem trobar a les pastisseries catalanes.

Oriol Balaguer, Barcelona

Oriol Balaguer aposta per la innovació. Aquest any ha creat noves versions de mones de Pasqua. Sense oblidar les creacions amb els personatges més habituals –les que més sortida tenen entre els nens–, el mestre pastisser presenta la col·lecció inspirada en animals –un ou desestructurat amb dofins o granotes en moviment, un ànec o una gallina, entre d'altres– i dissenys més conceptuals de diferents mides i colors –com la mongeta de cacau o la representació d'un personatge viking en miniatura. Totes elaborats de manera artesanal, a partir de la xocolata que el mestre pastisser fa servir en la seva línia de bombons, el Cacau Grand Cru, procedent de les plantacions de Veneçuela, Trinitat i Sao Tomé, a més de xocolata negra i blanca.

Foix, Barcelona

La històrica pastisseria del barri de Sarrià, a Barcelona, pot servir com a mostra de la tradició més pura, que va més enllà de la mona. Per descomptat, les mones de xocolata de la casa són autèntiques obres d’art que presenten esculturals figures d'allò més variades: futbolistes, personatges de dibuixos animats, avions. Però, a més, en aquesta pastisseria, seguint antigues tradicions, també es fan les cristines, un dolç elaborat amb brioix i ous, i durant la Quaresma també elabora els típics bunyols de l’Empordà i els xuixos, els dolços que no han faltat en les set setmanes prèvies que marca la Vella Quaresma abans de la Pasqua. I, igual que els panettones de la casa ja són un dolç que no falta per Nadal, per Setmana Santa elaboren una altra especialitat italiana: la colomba.

Sant Antoni, Barcelona

Eduard Roig ha convertit la pastisseria Sant Antoni, al cor del barri d'Horta, en una referència de creació moderna i atrevida. A l'hora de fer les mones, però, d'alguna manera, mana la tradició i la voluntat del client, que, remarquem-ho, sol ser un nen mediatitzat per mil canals d'informació: "Des de la tele als jocs d'ordinador (Fortnite n'és un que agrada molt) hi ha un munt de personatges que els nens volen a les mones. Alguns anys hi ha un personatge estrella, però aquest la cosa està força repartida: no hi ha favorits, com se sol dir!". De tota manera ara mateix, quan encara queden més de dues setmanes per a l'hora de la veritat, Dumbo, arran de la pel·lícula acabada d'estrenar, guanyaria a les apostes. La feina és lenta i laboriosa i, per tant, cal que els padrins s'afanyin. "Hi ha qui porta una foto per imprimir-la sobre la mona...", assegura.

Tornés, Girona

A la pastisseria Tornés de Girona, en ple Eixample, els germans Josep Maria i Elena Tornés segueixen el negoci familiar de més de mig segle de vida. Aquesta coneguda i selecta pastisseria que s’ha diversificat ampliant el negoci també a la restauració, per Pasqua fa les delícies de petits i grans. Les mones de tots colors i mides es fan amb xocolata blanca, amb llet i negra, però en Josep Maria, que és l’encarregat de l’obrador, destaca que "només treballem amb xocolata amb un 64% de cacau". Al seu aparador, hi ha des de vaixells pirates que fan agafar ganes de navegar, a camions, motos i cotxes en ple Dakar, castells de princeses, una gran vaca blanca i marcians, però destaca un gran camp de futbol de xocolata, Montilivi, el camp del Girona FC. L’equip de la ciutat fa dos anys va fer història pujant per primer cop a la Primera Divisió. Dues grans pilotes i una bota de futbol als córners i al mig del camp i repartits pels 70x50 cm de mona, l’autobús de l’equip i tres ninots dels jugadors, "tot oficial", assenyala el pastisser. Els escuts, de pa d’àngel.

L’Abella, Tarragona

A la xocolateria l'Abella de Tarragona, situada a la Part Alta, a tocar de la plaça del Fòrum, Sergi Roig transforma la xocolata en protagonista del Seguici de Santa Tecla. La tradició de la Mulassa, l'Àliga, la Cucafera, la Víbria o el Lleó s'imposen, per golejada, a les tendències passatgeres que imposa la publicitat, les pel·lícules o els dibuixos animats. "Ho vaig veure ben clar l'any que els nens i les nenes preferien les bèsties del Seguici a les figures de Star Wars", diu Sergi Roig, que ha fet fugir els personatges de moda de les seves mones. "Així em diferencio del que fan a d'altres llocs", exposa. Cada Pasqua incorpora una nova peça al seu taller: aquest any, la novetat és el Drac de Sant Roc.

Amb informació de Toni Polo, Marta Rodríguez i Marc Rovira.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_