Selecciona Edició
Connecta’t

Què tenen a veure els Beckham amb els antics assiris i perses? El gust pel luxe

CaixaForum Barcelona acull una exposició sobre l'ostentació de riquesa a l'antiguitat amb 217 objectes del British Museum

Flascó d'or en forma de peix per a oli perfumat, del Tresor de l'Oxus, a l'exposició sobre el luxe a l'antiguitat a CaixaForum.
Flascó d'or en forma de peix per a oli perfumat, del Tresor de l'Oxus, a l'exposició sobre el luxe a l'antiguitat a CaixaForum.

La col·lecció de cotxes de David Beckham i els carros de guerra dels reis i prínceps assiris estan units per una característica dels éssers humans que no ha variat en 3.000 anys: el gust pel luxe i l'ostentació. Si l'exfutbolista i la seva dona, Victoria Beckham, representen el culte a la sumptuositat i la pompa de la nostra època expressat en els xalets, els rellotges i la roba cars i el paper cuixé de l'Hola, per la seva banda els palaus, els tresors d'or i plata, els exquisits teixits i els perfums eren uns signes, no tan diferents, de la riquesa opulenta i extravagant en l'antiguitat. Una notable exposició al CaixaForum a Barcelona (fins a l'11 d'agost, després es veurà a Madrid i Saragossa), fruit dels acords de col·laboració entre la Fundació Bancària La Caixa i el British Museum (BM), ens aproxima al que va suposar el luxe entre el 900 i el 300 abans de Crist, de l'imperi assiri a les conquestes d'Alexandre Magne, i mostra, a més d'una gran quantitat d'objectes fascinants, moltes concomitàncies amb el nostre temps.

L'exposició, titulada Luxe, dels assiris a Alexandre Magne, consta de 217 objectes distribuïts en set àmbits que ens porten a un ampli i refinat –estèticament i intel·lectualment viatge per la història antiga. En el recorregut hi figuren algunes peces excepcionals, com les que pertanyien al famós Tresor de l'Oxus (objectes de l'època aquemènida procedents de la província persa de Bactriana, avui Tadjikistan), relleus del palau assiri de Nínive, algunes de les primeres monedes conegudes (d'electró, una barreja d'or i plata, encunyades al regne de Lídia) o joies rutilants gregues.

Estàtua d'Apol·lo d'un santuari de Xipre, a l'exposició de CaixaForum sobre el luxe.
Estàtua d'Apol·lo d'un santuari de Xipre, a l'exposició de CaixaForum sobre el luxe. EFE

Cal destacar un petit i refinadíssim ornament d'or en forma de cap d'au d'un buirac persa, un caparró de lleó d'ivori de l'empunyadura d'una daga procedent de Sippar (Iraq), una petxina gegant convertida en contenidor de cosmètics i amb un gravat primorós d'una figura femenina, un taulell assiri que mostra Assurbanipal II vestit amb una túnica verda decorada amb rosetes d'or, un bol d'àgata del mateix rei, un fragment de relleu dels peus d'un noble aquemènida calçats amb unes sabates vermelles dignes de Prada, o un flascó per a oli perfumat amb el dibuix d'un sàtrapa persa sobre un camell en ple sarau, envoltat de músics i ballarins. L'exposició inclou un relleu assiri que reviu gràcies a un sistema de videomapping que connecta subtilment la mostra barcelonina amb l'espectacular que s'ha pogut veure aquest any al British sobre Assurbanipal, en la qual es feia un ús abundant d'aquest recurs.

La mostra porta els visitants per aquestes i altres meravelles en un viatge que surfeja per les diferents cultures i civilitzacions sobre l'escuma dels seus productes de luxe. Aquesta aproximació específica també serveix, per descomptat, per recordar-nos alguns dels elements fonamentals de cadascuna: la guerra assíria, l'obsessió amb el poder mundial persa, el comerç fenici o la síntesi hel·lenística. També per rememorar el somni babilònic de jardins, una fixació històrica (i caríssima, per cert) a Mesopotàmia, com exemplifiquen els llegendaris jardins penjants, una de les meravelles del món, que ja voldrien tenir els Beckham.

Cal destacar, entre altres objectes fascinants, el relleu dels peus d’un noble persa que calcen unes fastuoses sabates vermelles dignes de Prada

“Quan penso en luxe penso en els Beckham”, va dir en la presentació de l'exposició el president del Patronat del BM, sir Richard Lambert. Va afegir que el consum sumptuós es caracteritza per no ser gens funcional. “L'interès per aquestes coses i els sentiments que desperten són comuns a tota la humanitat des de sempre. L'època de la qual parlem concretament a l'exposició va ser un temps de violència extrema, pillatge militar i tributs abusius que va generar una gran acumulació de tresors”. Va assenyalar una de les peces més grans de la mostra, un relleu del palau de Nínive que representa l'atac de l'exèrcit assiri a la ciutat elamita de Hamanu. “Fixeu-vos en les flames, uns soldats derrocant els murs i d'altres transportant el botí, que inclou calders –també n'hi ha un a la mostra– i mobiliari”.

Lambert va parlar amb entusiasme de la col·laboració –ampliada fins al 2024– entre el museu que representa i La Caixa, i va destacar la “vida pròpia” que tenen els objectes del British a les exposicions de CaixaForum, com, va recalcar, el meravellós peix d'or del tresor de l'Oxus i la bellíssima Afrodita Euploia (del bon viatge) d'alabastre procedent del Líban, que són dues altres peces fascinants de l'exhibició sobre el luxe.

Per la seva banda, la comissària, Alexandra Fletcher, va explicar com la mostra explora la idea de luxe en aquesta època, del 900 al 300 abans de Crist, en la qual hi va haver “un augment sense precedents de la qualitat dels objectes”. Va recordar que aquests temps van arribar després de 300 anys d'una edat fosca en la qual es va produir un veritable col·lapse de la civilització. Va detallar que els objectes de luxe, objectes de desig en l'antiguitat, eren, com ara, elements extravagants, no essencials però molt desitjats, i que eren símbols de poder de les elits.

Estàtua heroica a l'estil d'Alexandre Magne trobada a Cirene (Líbia), que es pot veure a l'exposició.
Estàtua heroica a l'estil d'Alexandre Magne trobada a Cirene (Líbia), que es pot veure a l'exposició. EFE

L'exposició, que té un apartat per a nens i un cicle d'interessants conferències a càrrec d'especialistes com Rafael Argullol, Pedro Azara o Rocío da Riva, arrenca amb l'ascens de l'imperi neoassiri (i la seva depredadora demanda d'objectes de luxe) després de les grans commocions socials i polítiques del 1.200 al 900 a. C., i es tanca amb les conquestes d'Alexandre Magne, que van generar també una gegantina circulació de productes sumptuaris, però van portar alhora una certa uniformitat d'estils i gustos. L'exhibició, va dir Fletcher, dona vida a un món interconnectat per comerciants, artesans i consumidors d'articles de luxe que va abastar des de l'Índia a Espanya. Un món que la mostra simbolitza en el bronze assiri, l'ivori fenici, l'or aquemènida i el vidre grec.

A l'exposició, que explica coses tan curioses com el sistema per millorar les àgates bullint-les amb mel, les còpies i les falsificacions de productes de luxe (els Rolex falsos no són res de nou), es destaquen aspectes com el luxe expressat en els ornaments militars o en els jardins babilònics, recreats conceptualment en un àmbit, i també s'aborden les experiències sensorials com a elements d'una –envejable vida de luxe.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >