El pèrit taxa la col·lecció de Muñoz Ramonet en només tres milions
La Fundació municipal que lluita pel llegat de l'industrial apel·la a l'Audiència Provincial per la baixa valoració de les obres d'art
La sentència del 2007 que obligava les quatre filles de Julio Muñoz Ramonet a lliurar a Barcelona les obres d'art que el seu pare va llegar quan va morir, el 1991, establia que en el cas que no es retornessin es pagués el valor que designés un pèrit, cosa que s'ha convertit en un nou problema per a la Fundació municipal que vetlla perquè l'última voluntat de l'industrial es compleixi. Després de mesos de feina, Agustín Sabartés Amadó, de l'empresa As Perito de Arte, va donar per conclòs el seu peritatge al juliol establint que la col·lecció de l'industrial només val tres milions d'euros. Un fort cop per a la Fundació. El seu advocat, Eudald Vendrell, va assegurar dijous que és una valoració “desproporcionadament baixa”, perquè “deu de les obres més valuoses ja sumen un valor de set i vuit milions d'euros”. I va citar que “una de les obres reclamades té una peça bessona del mateix autor que s'ha venut recentment per dos milions”.
El treball de Sabartés s'ha fet a partir breus descripcions de l'autor, títol, mesura i data, i, en el millor dels casos, una fotografia en blanc i negre, i poca cosa més; les úniques dades que apareixen als inventaris que s'han utilitzat durant la causa en la qual les germanes Muñoz no han permès veure-les. Per això, el mateix pèrit ha descartat 50 obres, per no poder aportar-ne cap valor. Segons la Fundació, el seu treball mostra un gran desconeixement del mercat de l'art amb errors de criteris científics. Fins i tot que és evident “una desviació a la baixa de milions d'euros, que el pèrit ha obrat de mala fe o amb prevaricació”. Vendrell, com a representant legal de la Fundació, ha apel·lat la decisió a l'Audiència Provincial, un recurs que “pot trigar un any”.
Sorprèn aquesta taxació tan baixa perquè el novembre del 1991, quan 350 obres van sortir del carrer Muntaner en dos tràilers cap a Madrid, es va subscriure una pòlissa de 298 milions de pessetes en la qual s'assegurava el trasllat de les obres en 4.000 milions (més de 20 milions d'euros). Aquell mateix dia, Culturarte, propietat de les Muñoz, va signar una altra pòlissa en la qual assegurava el palauet on van anar a parar les obres en 300 milions de pessetes i el seu interior en 3.500, donant a entendre l'alt valor de les obres.
L’home sense imatge ja té rostre i nou llibre
Era el 2004 quan l'empresari tèxtil Xavier Muñoz va publicar el primer llibre mai escrit sobre l'enigmàtic magnat Julio Muñoz Ramonet sota el títol Muñoz Ramonet, Societat Il·limitada. S'hi documentaven les nombroses peripècies de l'industrial que havia ressonat per Barcelona durant dècades. Després de tres anys i tres edicions, el llibre va ser retirat per les filles de Muñoz Ramonet, al·legant que s'atemptava contra la seva imatge.
Gairebé 15 anys més tard, ahir es va presentar el primer llibre sobre el també col·leccionista, Muñoz Ramonet: retrat d'un home sense imatge, un treball col·laboratiu editat per l'historiador Manel Risques que busca apropar-se a un dels personatges més poderosos de Barcelona durant el franquisme amb una mirada polièdrica. A més, l'esdeveniment es va celebrar a la casa de Muñoz Ramonet, que havia estat fins avui tancada al públic i que, amb motiu de la seva obertura, la Fundació Julio Muñoz Ramonet organitzarà fins diumenge esdeveniments, des de xerrades fins a un concert.
La presentació va comptar amb tres coautors del llibre, Xavier Muñoz, José Martí Gomez i el periodista d'EL PAÍS José Ángel Montañés, a més de Risques, que van repassar la polèmica vida i el llegat del magnat digne “de novel·la negra i pel·lícula de Hollywood”. Un llegat que, segons ells, ha estat possible reconstruir “gràcies a tota la documentació recopilada que el mateix Muñoz va deixar en la seva activitat econòmica".
Però hi ha més aspectes que ni jutge ni pèrit han tingut en compte. Després de la sentència del Suprem del 2012 les quatre germanes i els seus advocats, segons explica Vendrell, van assegurar que “ho retornarien tot a canvi de quatre milions d'euros, com a compensació pels costos que havien tingut de manteniment de la casa durant el plet”; cosa que denota, a més, que estaven en possessió de les obres que ara neguen tenir.
28 anys després de la mort de Julio Muñoz, i de més de 20 plets amb les quatre en què han presentat més de 300 recursos per no retornar les obres, es reclamen 853 objectes, entre ells 672 obres artístiques (367 pintures i 260 miniatures). De totes, només se n'han recuperat 20: 18 que eren en una finca de Sant Andreu de Llavaneres, una pintura d'El Greco i una altra de Goya, en dipòsit judicial al MNAC.
Querella penal
No és l'únic front obert que té la Fundació contra la família als jutjats: Manuel Castelo, net de Julio Muñoz, que reclama, fent valer el dret d'usucapió, les obres de Goya i El Greco, després de perdre en primera instància i l'Audiència, ha portat el cas al Tribunal Suprem. El tercer assumpte té a veure amb la mateixa Fundació, després que el notari suís Romano Kunz, un dels dos marmessors testamentaris de Muñoz el 1991, presentés un recurs dient que el testament, originàriament en alemany, estava mal traduït i que en l'original l'Ajuntament de Barcelona no és beneficiari, sinó que ha de col·laborar en la Fundació com a patrocinador; obrint un altre front, que segur no serà l'últim.
Vendrell també ha assegurat que, de forma paral·lela, s'intensificarà la querella criminal contra les quatre germanes que porta el penalista Marc Molins.
Sobre la firma
