_
_
_
_
_
televisió
Crítica
Género de opinión que describe, elogia o censura, en todo o en parte, una obra cultural o de entretenimiento. Siempre debe escribirla un experto en la materia

La desobediència simbòlica de TV3

L’audiència més afí la cadena catalana veu la utilització de 'prisispilitics' com una divertida elusió a una ordre

Tomàs Delclós
El rètol del programa amb l'etiqueta '#prisispilitics'.
El rètol del programa amb l'etiqueta '#prisispilitics'.TV3

Quan al gener, El Terrat, la productora de FAQS, va decidir canviar la presentadora del programa de TV3, va dir que era perquè pretenia donar-li un aire més lleuger i entretingut. No sé exactament quin concepte tenen de l’entreteniment. Cada dissabte, per exemple, emeten un resum de la setmana del judici al Suprem i el presenten com “una sèrie basada en fets reals”, en què els noms d’acusats, fiscals i jutges apareixen com a encapçalament d’una pel·lícula, com a actors d’un repartiment sense distinció de papers.

Però la principal gràcia de l’última nit va ser replicar a la prohibició de la Junta Electoral que els mitjans públics catalans no poden utilitzar les expressions “presos polítics” i “exiliats” proposant a Twitter l’etiqueta (hashtag) “prisispilitics”, una idea que va entusiasmar l’audiència. En el rètol inferior de la pantalla, TV3 mostrava les seves reaccions, totes en el mateix sentit. El més freqüent era l’emulació, del tipus: “si is qui sin milt ignirints” (si és que són molt ignorants). O l’aplaudiment: un “hashtag apoteòsic”. Una festa que es produïa mentre l’advocat de la defensa, Jordi Pina, argumentava per què el veto a l’exhibició, en aquesta etapa del procés, d’imatges per contrastar amb les declaracions dels testimonis perjudica els seus clients.

La decisió de la Junta Electoral, que es va prendre després d’una denúncia de Ciutadans, argumenta que la utilització d’aquestes expressions, així com considerar el judici un acte de repressió, és contrari “al principi de pluralisme polític i social, així com a la igualtat, proporcionalitat i la neutralitat informativa”. Per als periodistes de la corporació i el Col·legi de Periodistes, al contrari, es tracta d’una ingerència en la llibertat d’informació. Però al marge d’això, l’intent d’eludir la polèmica decisió amb jocs de paraules recorda l’inútil zigzagueig del president de la Generalitat quan li van ordenar retirar els llaços grocs dels edificis públics, cosa que, després d’algunes maniobres ridícules, va acabar fent. TV3 també ha deixat d’utilitzar aquestes expressions. A respostes lògiques com presentar un recurs o informar reiteradament de la prohibició (està vetat utilitzar els termes esmentats, però no explicar que estan prohibits), s’hi afegeixen aquestes pensades humorístiques, que han tingut altres episodis en altres programes, com Està passant. L’audiència més afí a TV3 ho veu com una divertida elusió a una ordre. De la mateixa manera, encara que no divertida, ho veu el PP, que ho ha denunciat davant la Junta Electoral. Un nou bucle temporal en l’exercici d’una desobediència, això sí, sempre simbòlica.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_